«No tinguis por, perquè estic amb tu. No t’angoixis, perquè soc el teu Déu. Jo et donaré forces, jo t’ajudaré. T’agafaré ben fort amb la meva mà dreta de justícia» (Isaïes 41:10, Traducció del Nou Món).

 «No tinguis por, que jo sóc amb tu. No et neguitegis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo, et sostinc amb la meva dreta bondadosa» (Isaïes 41:10, Bíblia catalana. Traducció interconfessional).

 Jehovà a assegura als seus servents que els ajudarà sense importar quins problemes tinguin.

 «Estic amb tu». Jehovà explica als seus servents per què no han de tenir por: no estan sols. Com que Jehovà es fixa en el que estan passant i escolta les seves oracions, és com si estigués just al seu costat (Salm 34:15; 1 Pere 3:12).

 «Soc el teu Déu». Jehovà tranquiŀlitza els que el serveixen al recordar-los que ell no ha deixat de ser el seu Déu i que els accepta com als seus servents. Per això, poden tenir la certesa que no hi haurà res que impedeixi que Jehovà els ajudi (Salm 118:6; Romans 8:32; Hebreus 13:6).

 «Jo et donaré forces, jo t’ajudaré. T’agafaré ben fort amb la meva mà dreta de justícia». Jehovà explica la mateixa idea de tres maneres diferents per destacar que, sens dubte, els que fan la seva voluntat poden comptar amb el seu suport. Déu utilitza una imatge mental que exemplifica el que fa quan els seus servents necessiten ajuda. Quan un d’ells cau, Jehovà estén la seva mà dreta per aixecar-lo (Isaïes 41:13).

 Una de les principals maneres com Déu enforteix els seus servents és mitjançant la seva Paraula, la Bíblia (Josuè 1:8; Hebreus 4:12). Per exemple, la Paraula de Déu ens ofereix consells pràctics per fer front a proves com ara la pobresa, les malalties o la pèrdua d’un ésser estimat (Proverbis 2:6, 7). Jehovà també utilitza el seu esperit sant, o la seva força en acció, per ajudar els seus servents a pensar amb claredat i a tenir les forces necessàries per aguantar els problemes (Isaïes 40:29; Lluc 11:13).

 Aquestes paraules van consolar els jueus fidels que més tard serien enduts captius a Babilònia. Jehovà va predir que, cap al final del seu exili, escoltarien notícies d’un conqueridor que vindria a amenaçar Babilònia i a destruir les nacions del voltant (Isaïes 41:2-4; 44:1-4). Encara que Babilònia i les nacions tremolarien de por, els jueus no tindrien cap raó per preocupar-se perquè Jehovà els protegiria. Això ho va deixar ben clar al repetir tres vegades les paraules «no tinguis por» (Isaïes 41:5, 6, 10, 13, 14).

 Tot i que originàriament aquestes paraules anaven dirigides als jueus fidels exiliats a Babilònia, Déu va fer que les paraules d’Isaïes 41:10 quedessin enregistrades per animar tots els seus servents (Isaïes 40:8; Romans 15:4). Avui dia, Déu també els ajuda, tal com va fer en el passat.