Isaïes 41:1-29

  • Un conqueridor que ve des de l’est (1-7)

  • Déu escull Israel perquè sigui el seu servent (8-20)

    • «La descendència del meu amic Abraham» (8)

  • Jehovà desafia els altres déus (21-29)

41  «Illes, escolteu-me en silenci. Que les nacions recuperin les forces. Que s’acostin i parlin.+ Reunim-nos per al judici.   Qui ha fet venir algú des de l’est+i l’ha cridat als seus peus* per fer justícia,per entregar-li nacionsi perquè sotmeti reis?+ Qui els redueix a pols amb la seva espasai els dispersa amb el seu arc com la palla que el vent s’emporta?   Ell els persegueix, avança sense impedimentsper camins que els seus peus mai han trepitjat.   Qui ha actuat i ha fet això,convocant les generacions des del principi? Jo, Jehovà, soc el Primer,+i amb els últims soc el mateix.»+   Les illes ho han vist i s’han espantat. Els confins de la terra van començar a tremolar. S’ajunten i avancen.   Cadascú ajuda el seu companyi diu al seu germà: «Sigues fort.»   Així, l’artesà anima l’orfebre,+i qui aplana amb el martell de forjaanima a qui dona cops de martell a l’enclusai diu de la soldadura: «Ha quedat bé.» Llavors fixen l’ídol amb claus perquè no caigui.   «Però tu, Israel, ets el meu servent,+tu, Jacob, ets qui he escollit,+la descendència del meu amic Abraham,+   tu, a qui vaig portar dels confins de la terra,+tu, a qui vaig cridar de les regions més llunyanes. Et vaig dir: “Tu ets el meu servent.+ T’he escollit i no t’he rebutjat.+ 10  No tinguis por, perquè estic amb tu.+ No t’angoixis, perquè soc el teu Déu.+ Jo et donaré forces, jo t’ajudaré.+ T’agafaré ben fort amb la meva mà dreta de justícia.” 11  Tots els que estan furiosos amb tu seran avergonyits i humiliats.+ Els que lluiten contra tu quedaran reduïts a no res i desapareixeran.+ 12  Buscaràs els que lluiten contra tu, però no els trobaràs. Els que fan guerra contra tu seran com no res, com allò que no existeix.+ 13  Perquè jo, Jehovà, el teu Déu, et tinc agafada la mà dreta. Jo soc qui et diu: “No tinguis por, que jo t’ajudaré.”+ 14  No tinguis por, petit cuc* Jacob,+perquè jo t’ajudaré, poble d’Israel», diu Jehovà, el teu Recomprador,+ el Sant d’Israel. 15  «Mira! He fet de tu un trill nou,+un trill amb dents de doble tall. Trepitjaràs les muntanyes i les trituraràs,i convertiràs els turons en palla. 16  Els ventaràsi el vent se’ls emportarà,una tempesta de vent els dispersarà. T’alegraràs gràcies a Jehovà+i parlaràs amb orgull del Sant d’Israel.»+ 17  «Els necessitats i els pobres busquen aigua, però no n’hi ha. Tenen la llengua seca de tanta set.+ Jo, Jehovà, els respondré.+ Jo, el Déu d’Israel, no els abandonaré.+ 18  Faré que flueixin rius pels turons pelats+i que brollin fonts a les valls.+ Convertiré el desert en un estany ple de canyesi la terra àrida en fonts d’aigua.+ 19  Al desert hi plantaré cedres,acàcies, murtres i pins.+ I a la plana desèrtica hi plantaré ginebres,freixes i xiprers+ 20  perquè tothom vegi i sàpiga,presti atenció i entenguique ho ha fet la mà de Jehovài que ho ha creat el Sant d’Israel.»+ 21  «Exposeu el vostre cas», diu Jehovà. «Presenteu els vostres arguments», diu el Rei de Jacob. 22  «Presenteu proves i expliqueu-nos les coses que passaran. Expliqueu-nos les coses del passatperquè hi puguem reflexionar* i saber com acabaran,o bé anuncieu-nos les coses que vindran.+ 23  Digueu-nos què passarà al futurperquè sapiguem que sou déus.+ Feu alguna cosa, sigui bona o dolenta,perquè la puguem veure i ens sorprengui.+ 24  Mireu! Vosaltres no sou resi les coses que feu són inútils.+ Tots els que us escullen són detestables.+ 25  He cridat algú perquè vingui des del nord, i vindrà,+algú de l’est+ que invocarà el meu nom. Trepitjarà governants com si fossin fang,+igual que un terrisser trepitja el fang humit. 26  Qui va parlar d’això des del principi perquè ho sabéssimo des de temps passats perquè poguéssim dir: “Té raó”?+ De fet, ningú ho va anunciar! Ningú ho va proclamar! Ningú us va sentir dir res!»+ 27  Jo vaig ser el primer a dir a Sió: «Ja són aquí!»+ I enviaré un missatger que porti bones notícies a Jerusalem.+ 28  Vaig seguir mirant i no hi havia ningú,no hi havia ningú entre ells que pogués donar cap consell. I els vaig continuar demanant que responguessin. 29  Tots ells són una mentida.* Les seves obres no són res. Les seves imatges de metall són vent i una irrealitat.+

Notes a peu de pàgina

És a dir, l’ha cridat perquè el serveixi.
És a dir, indefens i insignificant.
O «posar el cor».
O «no existeixen».