Carta als Hebreus 4:1-16

  • El perill de no entrar al descans de Déu (1-10)

  • Esforçar-se per entrar al descans de Déu (11-13)

    • «La paraula de Déu és viva» (12)

  • Jesús, el gran sacerdot suprem (14-16)

4  Així doncs, com que la promesa d’entrar al seu descans encara està vigent, anem amb compte* perquè ningú de nosaltres sigui considerat indigne d’ella.+  Perquè a nosaltres també se’ns han anunciat les bones notícies,+ igual que a ells. Però ells no es van beneficiar del missatge que van escoltar perquè no estaven units per la fe amb els que van obeir.  Ara bé, els que hem demostrat fe sí que entrem al descans del qual ha dit: «De manera que vaig jurar en la meva ira: “No entraran al meu descans”»,+ encara que les seves obres ja estaven acabades des de la fundació del món.+  Perquè en cert lloc ell diu sobre el setè dia: «I Déu va descansar de totes les seves obres al setè dia»,+  i també diu: «No entraran al meu descans.»+  Per tant, com que encara n’hi ha alguns que hi han d’entrar —i els primers a qui es van declarar les bones notícies no hi van entrar per la seva desobediència—,+  ell torna a fixar un dia quan diu «avui» al salm de David molt de temps després. És tal com s’ha dit abans: «Avui, si escolteu la seva veu, no enduriu els vostres cors.»+  Perquè si Josuè+ els hagués guiat fins a un lloc de descans, Déu no hauria parlat més endavant d’un altre dia.  Per tant, encara queda un descans sabàtic per al poble de Déu.+ 10  Perquè qui ha entrat al descans de Déu també ha descansat de les seves pròpies obres, igual que Déu va descansar de les seves.+ 11  Per això, esforcem-nos al màxim per entrar en aquell descans perquè ningú caigui en aquell exemple de desobediència.+ 12  Perquè la paraula de Déu és viva i actua amb poder.+ És més esmolada que qualsevol espasa de dos talls,+ s’endinsa fins a separar l’ànima* de l’esperit* i les articulacions del moll de l’os, i és capaç de discernir els pensaments i les intencions del cor. 13  Res del que ha sigut creat està amagat de la seva vista,+ ja que totes les coses estan nues i totalment exposades als ulls d’aquell a qui hem de donar comptes.+ 14  Per tant, com que tenim un gran sacerdot suprem que ha entrat al* cel, Jesús, el Fill de Déu,+ aferrem-nos a la nostra declaració pública sobre ell.+ 15  Perquè no tenim un gran sacerdot que no pugui compadir-se de les nostres debilitats,+ sinó un que ha sigut posat a prova en tot sentit igual que nosaltres, però sense pecat.+ 16  Per tant, apropem-nos amb confiança*+ al tron de la bondat immerescuda, perquè rebem misericòrdia i trobem bondat immerescuda just en el moment en què necessitem ajuda.

Notes a peu de pàgina

Lit. «temem».
Consulta el glossari.
Consulta el glossari.
O «ha travessat el».
O «llibertat per parlar».