Aquesta pregunta és molt important, especialment per als qui han perdut la seva estimada parella. Segurament desitgen que el seu matrimoni continuï al món nou. Per exemple, un germà vidu va dir: «La meva esposa i jo no vam acordar trencar el nostre matrimoni. Desitjàvem amb totes les nostres forces seguir adorant Jehovà units com a matrimoni per tota l’eternitat. I en el meu cas aquests sentiments no han canviat». Hi ha cap motiu raonable per creure que els ressuscitats es podran casar? En poques paraules: no ho podem assegurar.

Durant anys, les nostres publicacions han dit que les paraules de Jesús sobre la resurrecció i el matrimoni probablement feien referència a la resurrecció a la Terra i que molt probablement els qui ressuscitessin al món nou no es casarien (Mt. 22:29, 30; Mc. 12:24, 25; Lc. 20:34-36). * Tot i que no podem ser dogmàtics, sorgeix la següent pregunta: podria ser que aquestes paraules de Jesús es referissin a la resurrecció al cel? Examinem el que ell va dir.

Analitzem la situació en què Jesús va dir aquelles paraules. (Llegeix Lluc 20:27-33.) Els saduceus, que no creien en la resurrecció, havien posat un parany a Jesús plantejant-li una pregunta sobre la resurrecció i el matrimoni de cunyat. * I Jesús els va respondre: «La gent d’aquest món prenen muller o marit, però els qui són considerats dignes d’assolir l’altre món i la resurrecció dels morts no prenen muller o marit; perquè no poden morir, ja que són com àngels, i són fills de Déu, com a fills de la resurrecció» (Lc. 20:34-36).

Així doncs, per què hem afirmat a les nostres publicacions que Jesús probablement parlava de la resurrecció a la Terra? Principalment per dues línies argumentals. Primera, perquè és lògic pensar que, com que probablement els saduceus tenien en ment la resurrecció a la Terra, Jesús els va respondre en consonància. Segona, perquè Jesús va acabar la seva explicació fent referència a Abraham, Isaac i Jacob, patriarques fidels que esperaven ressuscitar a la Terra (Lc. 20:37, 38).

Tot i això, també podria ser que Jesús estigués pensant en la resurrecció al cel. Per què podem arribar a aquesta conclusió? Vegem-ho analitzant dues frases clau.

«Els qui són considerats dignes d’assolir [...] la resurrecció dels morts.» Els ungits fidels són «considerats dignes del Regne de Déu» (2 Tes. 1:5, 11). El rescat ha proporcionat la base perquè siguin declarats justos per a la vida; per això quan moren, no moren condemnats pel pecat (Rm. 5:1, 18; 8:1). També se’ls anomena ‘feliços i sants’, i són considerats dignes de ressuscitar al cel (Ap. [Rv.] 20:5, 6). Per contra, alguns dels qui ressuscitaran a la Terra seran «injustos» (Ac. [Fe.] 24:15). Podrien aquests «injustos» ser «considerats dignes» de ressuscitar?

 «No poden morir.» Jesús no va dir que no moririen, sinó que «no poden morir». Altres versions bíbliques tradueixen aquesta declaració com «ja no estan subjectes a la mort» i «la mort ja no té més poder sobre ells». Els ungits que són fidels fins a la mort són alçats al cel i se’ls dóna immortalitat, és a dir, vida eterna i indestructible (1 Cor. 15:53, 54). La mort ja no té cap poder sobre els qui reben la resurrecció celestial. *

Així doncs, segons el que acabem de veure, a quina conclusió podríem arribar? Que és possible que les paraules de Jesús sobre casar-se i la resurrecció es refereixin a la resurrecció celestial. Si això és així, les seves paraules ens revelarien algunes característiques sobre els qui ressusciten al cel: que no es casen, que no poden morir i que, en cert sentit, són com els àngels, éssers espirituals que viuen al reialme espiritual. Però aquesta conclusió fa sorgir algunes preguntes.

Primera: per què parlaria Jesús de la resurrecció celestial al respondre als saduceus, si ells probablement estaven pensant en la resurrecció a la Terra? Jesús no sempre responia als seus enemics d’acord amb el que ells tenien en ment. Per exemple, quan els jueus li van demanar un senyal, els va dir: «Desfeu aquest temple, i en tres dies el tornaré a aixecar». Segurament Jesús sabia que els jueus pensarien en el temple físic, però ell els «parlava del temple del seu cos» (Jn. 2:18-21). També podia ser que Jesús pensés que no havia de respondre a aquells saduceus hipòcrites, que ni creien en la resurrecció ni en l’existència dels àngels (Prov. 23:9; Mt. 7:6; Ac. 23:8). En comptes d’això, és probable que Jesús volgués que els seus deixebles sincers es beneficiessin de les veritats sobre la resurrecció celestial, ja que en el futur gaudirien d’aquesta resurrecció.

Segona: per què acabaria Jesús la seva explicació amb una referència a Abraham, Isaac i Jacob, si aquests homes ressuscitarien a la Terra? (Llegeix Mateu 22:31, 32.) Fixa’t que Jesús va introduir el seu comentari sobre els patriarques amb les paraules següents: «Pel que fa a la resurrecció dels morts». Aquesta frase de transició potser implicava un canvi d’enfocament. A continuació, citant dels escrits de Moisès —que els saduceus acceptaven—, Jesús va utilitzar les paraules que Jehovà va dir a Moisès davant de l’arbust ardent. Allò va donar més proves que la resurrecció a la Terra és part del propòsit de Jehovà (Èx. 3:1-6).

Tercera: si les paraules de Jesús sobre la resurrecció i el matrimoni es referien a la resurrecció al cel, vol dir això que els qui ressuscitin a la Terra es podran casar? La Bíblia no respon específicament a aquesta qüestió. En cas que Jesús s’estigués referint a la resurrecció celestial, aleshores les seves paraules no estarien aclarint si els qui ressuscitin a la Terra es podran casar o no.

El que sí sabem gràcies a la Paraula de Déu és que la mort trenca els llaços del matrimoni. Per aquest motiu, les persones vídues no s’han de sentir culpables si decideixen tornar-se a casar. Aquesta decisió és personal, i ningú els hauria de criticar si desitgen gaudir de la tendra companyia d’un cònjuge (Rm. 7:2, 3; 1 Cor. 7:39).

És normal que tinguem moltes preguntes sobre com serà la vida al paradís. Però en comptes de fer especulacions innecessàries, només hem d’esperar i veure què passa. De tota manera, podem estar segurs d’una cosa: les persones obedients seran felices, ja que Jehovà satisfarà a la perfecció totes les necessitats i desitjos que tinguin (Sl. 145:16).