Les bones notícies segons Marc 12:1-44

  • La paràbola dels vinyaters assassins (1-12)

  • Déu i el Cèsar (13-17)

  • Pregunta sobre la resurrecció (18-27)

  • Els dos manaments més importants (28-34)

  • És el Crist fill de David? (35-37a)

  • Advertència contra els escribes (37b-40)

  • Les dues monedes de la viuda pobra (41-44)

12  I Jesús va començar a parlar amb ells utilitzant comparacions. Els va dir: «Un home va plantar una vinya,+ va posar-hi una tanca al voltant, va cavar-hi un cup per trepitjar el raïm i va construir-hi una torre.+ Llavors la va llogar a uns vinyaters i se’n va anar de viatge a l’estranger.+  Al seu temps, va enviar un esclau als vinyaters per rebre la seva part de la collita de la vinya.  Però ells el van agafar, el van apallissar i el van fer fora amb les mans buides.  Després els va enviar un altre esclau, però el van ferir al cap i el van humiliar.+  En va enviar un altre i a aquest el van matar. I en va enviar molts més: a alguns els van apallissar i a uns altres els van matar.  Encara li quedava algú més, el seu fill estimat.+ Així que, en últim lloc, el va enviar a ell, perquè va pensar: “Al meu fill el respectaran.”  Però els vinyaters es van dir els uns als altres: “Aquest és l’hereu.+ Vinga, matem-lo i l’herència serà nostra!”  Aleshores el van agafar, el van matar i el van llançar fora de la vinya.+  Què farà l’amo de la vinya? Vindrà, matarà els vinyaters i donarà la vinya a uns altres.+ 10  ¿No heu llegit mai aquest passatge de les Escriptures: “La pedra que els constructors van rebutjar s’ha convertit en la pedra angular principal”?*+ 11  ¿No heu llegit: “Aquesta ve de Jehovà* i és meravellosa als nostres ulls”?»+ 12  Com que els seus enemics es van adonar que havia explicat aquella comparació pensant en ells, el van voler arrestar, però tenien por de la multitud. Així que el van deixar i se’n van anar.+ 13  Després li van enviar alguns fariseus i alguns partidaris d’Herodes per atrapar-lo en alguna cosa que digués.+ 14  Quan van arribar, van dir a Jesús: «Mestre, sabem que sempre dius la veritat i que no busques l’aprovació de la gent perquè no et fixes en la seva aparença, sinó que ensenyes el camí de Déu d’acord amb la veritat. Està permès* pagar l’impost* al Cèsar, o no? 15  L’hem de pagar, o no?» Al veure la seva hipocresia, Jesús els va dir: «Per què em poseu a prova? Porteu-me un denari* perquè el vegi.» 16  Ells l’hi van portar, i Jesús els va preguntar: «De qui és aquesta imatge i aquesta inscripció?» Ells li van contestar: «Del Cèsar.» 17  Aleshores Jesús els va dir: «Pagueu al Cèsar el que és del Cèsar+ i a Déu el que és de Déu.»+ I ells es van quedar impressionats amb ell. 18  Després, els saduceus, que diuen que no hi ha resurrecció,+ van anar a preguntar-li:+ 19  «Mestre, Moisès ens va deixar escrit que si un home casat mor sense haver tingut fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al seu germà.+ 20  Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, però va morir sense tenir fills. 21  El segon es va casar amb la viuda, però també va morir sense tenir fills, i va passar el mateix amb el tercer. 22  Cap dels set va tenir fills. Finalment, la dona també va morir. 23  En la resurrecció, quin d’ells serà el seu marit? Perquè es va casar amb els set.» 24  Jesús els va dir: «¿No és aquesta la raó per la qual esteu equivocats, que no coneixeu ni les Escriptures ni el poder de Déu?+ 25  Perquè quan s’aixequen d’entre els morts, ni els homes es casen ni les dones són donades en matrimoni, sinó que són com els àngels al cel.+ 26  Però sobre el fet que els morts siguin ressuscitats,* ¿no heu llegit al llibre de Moisès, al relat de l’arbust, que Déu li va dir: “Jo soc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”?+ 27  Ell no és un Déu de morts, sinó de vius. Esteu molt equivocats.»+ 28  Un dels escribes que s’havien apropat va escoltar la discussió. Al veure que Jesús els havia contestat molt bé, li va preguntar: «Quin és el primer manament* de tots?»+ 29  Jesús va respondre: «El primer és: “Escolta, Israel: Jehovà,* el nostre Déu, és un sol Jehovà.* 30  Estima Jehovà,* el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima,* amb tota la teva ment i amb totes les teves forces.”+ 31  El segon és aquest: “Estima els altres com t’estimes a tu mateix.”+ No hi ha cap manament més important que aquests.» 32  L’escriba li va dir: «Molt bé, Mestre, el que has dit és veritat: “Ell és un de sol, i no n’hi ha cap altre a part d’ell.”+ 33  I estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces, i estimar els altres com a un mateix, té molt més valor que totes les ofrenes cremades i sacrificis.»+ 34  Jesús, al veure que havia contestat assenyadament, li va dir: «No estàs lluny del Regne de Déu.» I ningú es va atrevir a preguntar-li res més.+ 35  Però Jesús va continuar ensenyant al temple i va preguntar: «Com és que els escribes diuen que el Crist és fill de David?+ 36  Guiat per l’esperit sant,+ David mateix va dir: “Jehovà* va dir al meu Senyor: ‘Seu a la meva dreta fins que posi els teus enemics sota els teus peus.’”+ 37  David mateix li diu Senyor. Per tant, com pot ser que sigui el seu fill?»+ I la multitud l’escoltava amb gust. 38  Mentre els ensenyava, els va dir: «Aneu amb compte amb els escribes. Els agrada passejar-se amb llargues túniques i que la gent els saludi a les places,*+ 39  i volen ocupar els seients del davant* a les sinagogues i els llocs més importants als sopars.+ 40  Devoren els béns* de les viudes i fan oracions molt llargues perquè els altres els vegin. El seu judici serà més sever.» 41  Jesús es va asseure en un lloc des d’on es veien les caixes* del tresor+ i es va posar a mirar com la gent hi ficava diners, i molts rics hi ficaven moltes monedes.+ 42  Llavors va venir una viuda pobra que hi va ficar dues monedes petites de molt poc valor.*+ 43  Aleshores Jesús va cridar els seus deixebles i els va dir: «Us asseguro que aquesta viuda pobra ha ficat a les caixes del tresor més que tots els altres.+ 44  Perquè tots han donat del que els sobrava, però ella, que és tan pobra,* ho ha donat tot, tot el que tenia per viure.»+

Notes a peu de pàgina

Lit. «el cap d’angle».
Consulta l’ap. A5.
O «la capitació», és a dir, l’impost per persona.
O «És correcte».
Consulta l’ap. B14.
Lit. «aixecats».
O «el manament més important».
Consulta l’ap. A5.
Consulta l’ap. A5.
Consulta l’ap. A5.
Consulta el glossari.
Consulta l’ap. A5.
O «places de mercat».
O «els millors seients».
Lit. «les cases».
O «els receptacles».
Lit. «dos lèptons, que fan un quadrant». Consulta l’ap. B14.
O «de la seva necessitat».