Demostra que ets agraït

A una casa missional de l’Àfrica occidental hi havia un gos guardià que es deia Teddy. Cada vegada que algú li llançava un tros de carn, en Teddy l’engolia sense assaborir-lo ni mastegar-lo i, esbufegant sota la calor del sol tropical, esperava impacient que li tiressin un altre tros. I, quan veia que s’havia acabat la carn, girava cua i se n’anava.

En Teddy mai va mostrar cap mena d’agraïment pel menjar que li donaven, però el cert és que ningú esperava que ho fes. Al cap i a la fi, només era un gos.

NORMALMENT, esperem que les persones siguin més agraïdes que els animals, però moltes vegades no és així. Molts tan sols se centren en aconseguir més i més coses i no agraeixen el que els altres fan per ells. Ara bé, aquesta actitud no ens sorprèn gens, ja que la Bíblia va predir que als últims dies les persones serien desagraïdes (2 Timoteu 3:1, 2).

Els servents de Déu són totalment diferents. Tots ells s’esforcen de valent per posar en pràctica el consell que l’apòstol Pau va donar als cristians: «Demostreu [...] que sou agraïts» (Colossencs 3:15).

Jehovà sempre demostra que és agraït

Jehovà és l’exemple perfecte del que significa mostrar agraïment. Para’t a pensar en l’opinió que té dels seus servents. Sota inspiració, Pau va escriure als hebreus: «Déu no és injust i no s’oblida del que heu fet ni de l’amor que heu demostrat pel seu nom a l’haver servit els sants i al continuar servint-los» (Hebreus 6:10).

En moltes ocasions, Jehovà ha mostrat clarament que agraeix tot el que els seus servents fan per ell. Per exemple, va beneir Abraham i va fer que la seva descendència fos «tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora del mar» (Gènesi 22:17). També va demostrar que agraïa la integritat de Job perquè no només li va tornar les riqueses que havia perdut, sinó que a més «li va donar el doble del que tenia abans» (Job 42:10). De fet, la manera com Jehovà ha tractat els humans al llarg de tota la història ha confirmat que les següents paraules són certes: «Els ulls de Jehovà busquen per tota la terra els que li són lleials amb tot el seu cor per mostrar la seva força a favor d’ells» (2 Cròniques 16:9).

L’agraïment que Jehovà sent pel que fan els seus servents i el desig que té de recompensar-los són trets fonamentals de la seva personalitat. De fet, tenir això ben clar és essencial per a la nostra fe. Tal com va escriure Pau, «sense fe és impossible agradar-li a Déu, perquè qui s’apropa a Déu ha de creure [...] que recompensa els que el busquen amb insistència» (Hebreus 11:6).

Si en comptes de ser agraït, Jehovà fos rígid i crític, cap de nosaltres tindria la seva aprovació. Fa molt de temps, el salmista va escriure: «Si et fixessis en els errors, qui podria estar-se dret, oh Jehovà?» (Salm 130:3). Déu estima molt els seus servents i valora tot el que fan per ell. Sens dubte, Jehovà sempre demostra que és agraït.

Jesús, una persona agraïda

Jesús reflectia a la perfecció la personalitat del seu Pare i és per això que sempre agraïa de tot cor el que els altres feien. Vegem què va passar en una ocasió al temple. La Bíblia diu que «Jesús va alçar la mirada i va veure els rics que ficaven els seus donatius a les caixes del tresor. També va veure una viuda pobra que hi ficava dues monedes petites de molt poc valor, i va dir: “Us asseguro que aquesta viuda pobra ha ficat més que tots els altres. Perquè tots ells han fet donatius del que els sobra, però ella, que és tan pobra, ha donat tot el que tenia per viure”» (Lluc 21:1-4).

Des d’un punt de vista econòmic, les dues monedetes de la viuda no tenien gens de valor, sobretot si les comparem amb les grans quantitats de diners que donaven els rics. És més, probablement, la majoria de les persones que hi havia al temple ni tan sols van veure aquella dona, però el Fill de Déu sí que la va veure. Jesús va tenir en compte les seves circumstàncies i va valorar el seu esforç.

En una altra ocasió, mentre Jesús menjava a casa de Simó, una dona rica anomenada Maria va vessar sobre els seus peus i el seu cap un oli perfumat molt car. Alguns dels presents van començar a criticar-la dient que havia malgastat un oli que es podria haver venut per ajudar els pobres. Ara bé, Jesús els va dir: «Deixeu-la tranquil·la. Per què la molesteu? Ha fet una cosa molt bona per mi. Us asseguro que, a qualsevol lloc del món on es prediquin les bones notícies, també s’explicarà el que aquesta dona ha fet, i serà recordada» (Marc 14:3-6, 9; Joan 12:3).

Jesús no va criticar Maria ni es va lamentar per com havia utilitzat aquell oli. Tot al contrari, va agrair profundament aquell gest tan generós perquè sabia que era una mostra del seu amor i de la seva fe. De fet, el que Maria va fer ha quedat registrat a les Escriptures perquè tots nosaltres ho sapiguem. Sens dubte, aquests i molts altres exemples demostren que Jesús era una persona agraïda.

Tots els servents de Jehovà podem estar segurs que tant ell com Jesús valoren molt els esforços que fem per donar suport a l’adoració verdadera. Saber això ens fa sentir més prop d’ells i ens motiva a imitar-los sent agraïts.

Satanàs, un ésser extremadament desagraït

A continuació, veurem l’exemple d’algú que és un desagraït: Satanàs. La seva falta d’agraïment va fer que liderés una rebel·lió contra Déu que ha tingut conseqüències desastroses.

Com que Satanàs no valorava res del que tenia, va començar a cultivar un esperit crític i a encomanar-lo a Adam i Eva, els primers humans que Jehovà va crear i que va posar al jardí de l’Edèn. Ara bé, abans de veure què va passar, repassem les instruccions que Déu va donar a aquesta parella. Els va dir: «Pots menjar de tots els arbres del jardí fins que et quedis satisfet. Però no mengis de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, sens dubte moriràs» (Gènesi 2:16, 17).

Satanàs volia que Eva es tornés desagraïda i es rebel·lés contra Jehovà, igual que ell. És per això que va posar en dubte la credibilitat de Jehovà i li va dir: «¿És veritat que Déu us ha dit que no podeu menjar de tots els arbres del jardí?» (Gènesi 3:1). Amb aquesta pregunta, Satanàs li estava donant a entendre que Jehovà no volia donar-li una cosa que la beneficiaria molt, una cosa que li obriria els ulls i li permetria ser com Déu. Com va reaccionar Eva? En comptes d’agrair les moltíssimes benediccions que havia rebut de Jehovà, va començar a desitjar allò que no li pertocava (Gènesi 3:5, 6).

Tots coneixem el terrible desenllaç d’aquest episodi. Eva va pecar contra Jehovà i, com a resultat, tots els humans hem heretat el pecat i la mort. El nom d’Eva significa ‘la mare de tots els que viuen’, però es va acabar convertint en la mare de tots els que moren (Gènesi 3:20, nota; Romans 5:12).

Imita l’exemple de Jehovà i Jesús

Pensa en la gran diferència que hi ha entre Satanàs i Jesús. La Bíblia descriu Satanàs com «l’acusador dels nostres germans, que els acusa nit i dia davant del nostre Déu» (Apocalipsi 12:10). En canvi, diu que Jesús «és capaç de salvar completament els que s’apropen a Déu a través d’ell, perquè sempre està viu per intercedir a favor d’ells» (Hebreus 7:25).

Els cristians no volem ser com Satanàs, que acusa els servents de Jehovà. Tot al contrari, igual que Jesús, volem esforçar-nos per veure les bones qualitats dels nostres germans i valorar tot el que fan. D’aquesta manera, estarem demostrant que som agraïts a Jehovà, l’exemple suprem d’agraïment (1 Corintis 11:1).

[Imatge]

Jesús va valorar la generositat de Maria