«Quan facis oració, no repeteixis les mateixes paraules una vegada rere l’altra.» (Mateu 6:7)

Jehovà no vol que li fem oracions que hàgim après de memòria, ni que recitem oracions d’un llibre de pregàries. En lloc d’això, vol que li parlem des del cor. Imagina que frustrant seria tenir un amic que dia sí i dia també et repetís sempre les mateixes paraules! Els bons amics són oberts i sincers. Quan orem amb les nostres paraules, compartim pensaments íntims amb el nostre Pare celestial.

«Quan demaneu, no rebeu res, perquè demaneu amb males intencions.» (Jaume 4:3)

És evident que Déu no contestarà les nostres pregàries si li demanem coses que no vol que fem o que tinguem. Per exemple, seria iŀlògic que respongués a les oracions d’algú que juga per diners i li demana bona sort, quan Déu mateix adverteix clarament contra l’avarícia i la superstició (Isaïes 65:11; Lluc 12:15). Si volem que Déu respongui a les nostres pregàries, ens hem d’assegurar que el que li demanem estigui d’acord amb el que ens diu a la Bíblia.

 «Qui aparta l’orella per no sentir la llei, fins la seva oració és reprovable.» (Proverbis 28:9; BEC)

En temps bíblics, Déu no va respondre a les oracions d’aquells que rebutjaven les seves justes lleis (Isaïes 1:15, 16). I Déu no ha canviat (Malaquies 3:6). Si volem rebre resposta a les nostres pregàries, hem de fer tot el possible perquè les seves lleis guiïn la nostra vida. Però, i si en el passat hem fet coses que no estaven bé? Vol dir això que Jehovà mai ens escoltarà? És clar que no! Déu ens perdonarà si canviem i fem tot el que estigui a les nostres mans per agradar-lo (Fets 3:19).