«Tot el que li demaneu al Pare, us ho donarà en nom meu.» (Joan 16:23)

Les paraules de Jesús mostren clarament que Jehovà vol que li orem en el nom de Jesucrist, i no pas mitjançant imatges, sants, àngels o avantpassats nostres. Quan orem a Déu en el nom de Jesús, demostrem que reconeixem el paper tan important que té. Jesús mateix va dir: «Ningú pot arribar al Pare si no és per mi» (Joan 14:6).

«Vesseu el vostre cor davant d’ell.» (Salm 62:8)

Quan preguem a Jehovà, hem de fer-ho com si parléssim amb un pare que ens estima. En comptes de llegir una oració o recitar-la de memòria, cal que li parlem amb respecte i des del cor.

«Sigui el que sigui que li demanem d’acord amb la seva voluntat, Déu ens escolta.» (1 Joan 5:14)

A la Bíblia, Jehovà ens explica què farà per nosaltres i què vol que fem per ell. Si volem que escolti les nostres pregàries, li hem d’orar «d’acord amb la seva voluntat». Per conèixer millor la voluntat de Déu, hem d’estudiar la Bíblia. Aleshores, estarem fent les oracions de la manera que Jehovà vol.

Per les teves necessitats. Podem fer oració a Déu per les nostres necessitats diàries: menjar, roba i sostre. També podem demanar-li saviesa per prendre bones decisions i forces per aguantar els problemes. A més, podem pregar-li que ens doni fe, que ens ajudi o que ens perdoni (Lluc 11:3, 4, 13; Jaume 1:5, 17).

Pels altres. Els pares que estimen els seus fills es posen contents quan veuen que aquests s’estimen entre ells. De la mateixa manera, Jehovà s’alegra quan veu que els seus fills ens cuidem entre nosaltres. Per tant, fem bé d’orar pel nostre marit o esposa, per la nostra família, pels nostres fills o pels nostres amics. El deixeble Jaume va escriure: «Oreu els uns pels altres» (Jaume 5:16).

Per donar gràcies. La Bíblia diu sobre el nostre Creador: «Va donar testimoni de si mateix fent coses bones, donant-vos pluges del cel i estacions amb collites abundants, donant-vos menjar perquè quedéssiu satisfets i omplint-vos el cor d’alegria» (Fets 14:17). Quan pensem en tot el que Déu ha fet per nosaltres, ens sentim motivats a fer oració per donar-li gràcies. És clar, també hem de demostrar la nostra gratitud vivint de la manera que Déu espera de nosaltres (Colossencs 3:15).

De vegades, ens podem sentir desanimats perquè no rebem una resposta immediata a les nostres pregàries. Vol dir això que Déu no s’interessa per nosaltres? És clar que no. Vegem algunes experiències que demostren que, en aquests casos, el millor que podem fer és seguir orant.

L’Steve, mencionat al primer article, admet: «Si no fos per l’oració, ja fa anys que hauria tirat la tovallola». Què el va fer canviar? Va començar a estudiar la Bíblia, i va aprendre la importància d’orar i no deixar de fer-ho. Explica: «Faig oració a Déu per agrair-li tota l’ajuda que he rebut dels meus amics». A més, afegeix: «Ara soc més feliç que mai».

I què en podem dir, de la Jenny? Ella no se sentia digna de ser escoltada per Déu. Explica: «Quan estava en les hores més baixes, vaig pregar a Déu perquè m’ajudés a entendre per què em sentia tan inútil». Com la va ajudar l’oració? «Parlar amb Déu m’ha ajudat a veure les coses en perspectiva. Em vaig adonar que era el meu cor qui m’estava condemnant, i no pas Jehovà. També m’ha ajudat a no rendir-me i a continuar endavant.» Què ha après d’aquesta experiència? «L’oració m’ha ajudat a veure Jehovà com un Déu tendre i real; com un pare i un amic que sempre estarà amb mi i m’ajudarà si m’esforço per fer el que em demana.»

Vegem també el cas de la Isabel. Quan estava embarassada, els metges li van dir que el seu fill naixeria amb una greu discapacitat. Estava destrossada. Alguns fins i tot li van recomanar que avortés. Ella reconeix: «Sentia una angoixa tan gran que pensava que em moriria». Què va fer? «Vaig orar una vegada rere l’altra per demanar a Déu que m’ajudés.» Amb el temps, va donar a llum en Gerard, que va néixer amb una discapacitat. Va sentir la Isabel la resposta de Déu a les seves pregàries? Sí. Ella mateixa explica de quina manera: «Després de 14 anys, puc dir que el Gerard és la benedicció més gran que tinc. Veure’l gaudir de la vida malgrat la seva discapacitat física és la millor resposta a les meves oracions».

Expressions sinceres com aquestes ens fan pensar en les paraules del salmista: «Heu sentit, Jahvè, el desig de l’indefens; enfortiu el seu cor, escolteu-lo» (Salm 10:17; MM). Quines bones raons tenim per no deixar d’orar!

A la Bíblia podem trobar moltes oracions de Jesús. De ben segur, la més coneguda és la que va ensenyar als seus deixebles. Què en podem aprendre?