Salms 62:1-12

  • La veritable salvació ve de Déu

    • «Espero Déu en silenci» (1, 5)

    • «Vesseu el vostre cor davant d’ell» (8)

    • Els homes són un simple sospir (9)

    • No confiar en les riqueses (10)

Al director. De Jedutun.* Salm de David. 62  Sí, espero Déu en silenci. D’ell ve la meva salvació.+   Sí, ell és la meva roca i la meva salvació, el meu refugi* segur.+ Mai seré completament sacsejat.+   Fins quan seguireu atacant un home per assassinar-lo?+ Tots vosaltres sou tan perillosos com una paret inclinada, un mur de pedra a punt de caure.*   Perquè ells conspiren per fer-lo caure de la seva posició elevada,*els encanta mentir. Amb la boca beneeixen, però per dintre maleeixen.+ (Sèlah)   Sí, espero Déu en silenci,+perquè d’ell ve la meva esperança.+   Sí, ell és la meva roca i la meva salvació, el meu refugi segur. Mai seré sacsejat.+   La meva salvació i la meva glòria depenen de Déu. Déu és la meva roca forta, el meu refugi.+   Confieu en ell en tot moment, oh poble. Vesseu el vostre cor davant d’ell.+ Déu és un refugi per a nosaltres.+ (Sèlah)   Els fills dels homes són un simple sospir,els fills de la humanitat són una falsa iŀlusió.+ Quan se’ls posa junts a una balança, pesen menys que un simple sospir.+ 10  No confiïs en l’extorsióni posis falses esperances en el robatori. Si les teves riqueses augmenten, no centris el teu cor en elles.+ 11  Déu ha parlat una vegada, jo he escoltat això dues vegades: la força és de Déu.+ 12  L’amor lleial també és teu, oh Jehovà,+perquè tu pagues a cadascú segons les seves accions.+

Notes a peu de pàgina

Consulta el glossari.
O «lloc alt».
O potser «Tots vosaltres, com si ell fos una paret inclinada, un mur de pedra a punt de caure».
O «dignitat».