CAPÍTOL SIS
Va orar a Déu des del cor
1, 2. (a) Per què estava trista Anna tot i estar preparant un viatge? (b) Què podem aprendre de la història d’Anna?
ANNA està enfeinada amb els preparatius del viatge, i així manté la ment ocupada. Se suposa que ha de ser una experiència alegre. Elcanà, el seu marit, té el costum de portar cada any tota la família a adorar Jehovà al tabernacle de Siló, i Jehovà vol que aquestes ocasions siguin una font de felicitat (llegeix Deuteronomi 16:15). I segur que Anna ha gaudit d’aquestes festes des de la seva infància. Però ara les coses són ben diferents.
2 El seu marit se l’estimava molt. Però tenia una altra esposa, Peninnà, qui s’havia proposat amargar-li la vida a Anna. De fet, havia trobat una manera de provocar-li una terrible angoixa fins i tot en aquelles festes anuals. Quina? I com va poder Anna aguantar gràcies a la seva fe en Jehovà una situació que semblava insuportable un dia sí i l’altre també? Si estàs passant per moments que et priven de l’alegria de viure, la història d’Anna t’ajudarà a seguir endavant.
«Com és que estàs tan trista?»
3, 4. A quins problemes s’enfrontava Anna, i per què li suposaven tot un repte?
3 La Bíblia explica que Anna s’enfrontava a dos grans problemes. Podia fer ben poc respecte al primer, i el segon escapava totalment al seu control. En primer lloc, formava part d’un matrimoni polígam, i l’altra esposa d’Elcanà l’odiava profundament. En segon lloc, no podia tenir fills, una situació frustrant per a qualsevol dona casada que vol ser mare. Però en la cultura de l’època d’Anna encara era més greu, ja que els fills eren els qui havien de fer perdurar el nom de la família. Per això, el fet de no tenir descendència es considerava una deshonra i una vergonya.
4 Anna hauria pogut portar la seva pena amb certa dignitat Gèn. 2:24). Així, doncs, l’amarg relat de la família d’Elcanà és tan sols una pinzellada més del quadre desolador de la poligàmia que presenta la Bíblia.
si no hagués estat per Peninnà. No hi ha dubte que la poligàmia no era mai una situació agradable, ja que les rivalitats, les baralles i els patiments serien el pa de cada dia. Aquesta pràctica no tenia res a veure amb el model monògam que Jehovà havia establert al jardí d’Edèn (5. Per què Peninnà li volia mal a Anna, i què feia per ferir-la?
5 D’acord amb la tradició jueva, Elcanà es va casar primer amb Anna i uns anys després amb Peninnà. Sigui com sigui, Peninnà estava morta d’enveja perquè Elcanà estimava més Anna, i per això es va empescar les mil i una per fer-li la vida impossible. Amb cada fill que tenia es tornava més arrogant i, en comptes de sentir llàstima d’Anna i consolar-la, s’aprofitava de la situació i constantment li posava el dit a la llaga. La Bíblia diu que Peninnà la mortificava «a fi d’exasperar-la» (1 Sam. 1:6, BEC). És a dir, ho feia amb tota la intenció: volia ferir Anna i sabia com fer-ho.
6, 7. (a) Tot i que Elcanà va intentar consolar Anna, per què és possible que aquesta no s’atrevís a explicar-li tots els detalls? (b) Indicava l’esterilitat d’Anna que no comptava amb l’aprovació de Jehovà? (Consulta la nota.)
6 Però sembla que el moment preferit de Peninnà per fer patir Anna era el viatge anual a Siló. Elcanà donava a tots els fills i filles de Peninnà porcions dels sacrificis fets a Jehovà. En canvi, Anna en rebia una de molt especial. Per enveja, Peninnà gastava molts fums i no deixava passar una oportunitat per recordar-li la seva esterilitat. Com a conseqüència, la pobra Anna plorava i fins i tot perdia la gana. A l’adonar-se que la seva estimada esposa no menjava res i estava tan angoixada, Elcanà la va intentar consolar dient-li: «Per què plores i no menges? Com és que estàs tan trista? No trobes que jo valc més per a tu que no pas deu fills?» (1 Sam. 1:4-8).
7 Si més no, Elcanà s’havia adonat que Anna ho estava passant malament a causa de la seva esterilitat. Segur que aquella tendra expressió del seu amor va commoure Anna. * Però Elcanà no va fer referència a la malícia de Peninnà, i la Bíblia tampoc indica que Anna li comentés res de tot plegat. Potser va pensar que si acusava Peninnà, la seva situació aniria a pitjor. De debò hi podria fer res el seu espòs? No la menysprearia encara més Peninnà? Podria ser que fins i tot els servidors i els fills d’aquella perversa dona també la menyspreessin? Això podria fer que Anna se sentís més estranya a la seva pròpia casa.
Davant la desagradable situació que tenia a casa, Anna va buscar consol en Jehovà
8. Si ets víctima d’un tracte cruel o d’un abús, com et consola recordar que Jehovà és el Déu de la justícia?
8 Tant si Elcanà coneixia fins a quin punt arribava la crueltat de Peninnà com si no, Jehovà ho veia tot. De fet, la seva Paraula presenta la història amb tots els ets i uts, i ens adverteix que els actes de gelosia i odi aparentment poc importants són molt perillosos. En canvi, les persones innocents i pacífiques com Anna es poden sentir consolades al saber que el Déu de la justícia ho posa tot al seu lloc en el moment i de la manera que ell considera oportuns (llegeix Deuteronomi 32:4). És molt probable que Anna també ho sabés, ja que va buscar l’ajuda de Jehovà.
«El seu rostre ja no estava trist»
9. Què aprenem del fet que Anna no es quedés a casa tot i saber quina seria l’estratègia de Peninnà?
9 Des de bon matí, l’activitat a la casa era frenètica. Tothom es preparava per marxar, inclosos els nens. En el seu viatge a Siló, aquella gran família hauria de recórrer a peu durant un dia o dos més de trenta quilòmetres a través de la regió muntanyosa d’Efraïm. * Però Anna no es va quedar a casa, tot i que sabia quina seria l’estratègia de Peninnà. Quin bon exemple per a tots els adoradors de Déu! No és gens assenyat permetre que la mala conducta dels altres sigui un entrebanc en la nostra adoració. Si ho permetem, ens perdrem les benediccions que precisament ens donaran les forces per aguantar.
10, 11. (a) Per què es va dirigir Anna al tabernacle així que va poder? (b) Com va orar Anna des del cor al seu Pare celestial?
10 Després d’una llarga jornada de camí per sinuoses sendes de muntanya, la família per fi va divisar Siló, situada en un turó envoltat d’altres muntanyes més altes. A mesura que s’hi acostaven, és probable que Anna només pensés en el que li diria a Jehovà en oració. En arribar, van menjar en família i després Anna es va apartar del grup així que va poder i va anar al tabernacle de Jehovà. El gran sacerdot Elí estava assegut allà, prop del
brancal de la porta. Però Anna només tenia al cap l’oració que faria al seu Déu, convençuda que al tabernacle Jehovà l’escoltaria. Si hi havia algú que pogués comprendre el calvari que estava passant, era sens dubte el seu Pare celestial. Se sentia tan turmentada que es va desfer en plors.11 Enmig de forts sanglots, Anna va parlar amb Jehovà en el seu interior. Els llavis li tremolaven mentre intentava trobar les paraules per expressar el seu dolor. Va orar al seu Pare des del cor durant una bona estona. Però no es va limitar a demanar-li que fes realitat allò que més desitjava: tenir un fill. Anna no volia només rebre benediccions de part de Déu; també volia donar-li tot el que pogués. Per això, va fer un vot a Jehovà i li va prometre que, si tenia un noi, el dedicaria al Seu servei (1 Sam. 1:9-11).
12. Què ens recorda l’exemple d’Anna sobre l’oració?
12 L’exemple d’Anna ens ensenya moltes coses pel que fa a l’oració. Jehovà convida bondadosament els seus servents a parlar-li amb franquesa i a expressar-li sense reserves les seves preocupacions, igual que ho faria un fill que confia en el seu pare amorós (llegeix Salm 62:9 [62:8 en NM]; 1 Tessalonicencs 5:17). L’apòstol Pere va escriure per inspiració aquestes reconfortadores paraules sobre l’oració: «Descarregueu en [Jehovà] tota preocupació vostra, perquè ell té cura de vosaltres» (1 Pe. 5:7).
13, 14. (a) A quina conclusió equivocada va arribar Elí sobre Anna, i per què? (b) Com va demostrar Anna la seva extraordinària fe al contestar a Elí?
13 Ara bé, els humans no som tan comprensius ni sabem mostrar tanta empatia com Jehovà. Mentre Anna orava entre plors, la va sobresaltar la veu d’Elí, el gran sacerdot: «Fins quan estaràs beguda? Ja és hora que treguis el vi». Elí l’havia estat observant i s’havia fixat en els seus llavis tremolosos, els seus sanglots i el seu estat emocional. Però en comptes de preguntar-li què li passava, es va precipitar i va donar per fet que Anna anava beguda (1 Sam. 1:12-14).
14 Quin mal li devia fer a Anna, enmig de la seva terrible aflicció, aquella acusació infundada! I per acabar-ho d’adobar, qui l’acusava no era un qualsevol, sinó el gran sacerdot! Malgrat tot, Anna va demostrar de nou la seva extraordinària fe. No va permetre que les imperfeccions dels altres fossin un obstacle en la seva adoració. Va contestar a Elí amb respecte i li va explicar la situació. Aleshores Elí li va dir, potser una mica avergonyit i en un to més dolç: «Vés-te’n en pau. I que el Déu d’Israel et concedeixi el que li has demanat» (1 Sam. 1:15-17).
15, 16. (a) Com es va sentir Anna després de vessar el seu cor davant Jehovà i adorar-lo al tabernacle? (b) Com podem imitar Anna quan ens aclaparen els sentiments negatius?
1 Sam. 1:18, TBS). Anna s’havia tret un pes de sobre. Per dir-ho així, havia deixat la seva feixuga càrrega emocional en unes mans molt més poderoses, les del seu Pare celestial (llegeix Salm 55:22, TBS). Hi ha cap problema tan feixuc que Jehovà no pugui portar? I ara!
15 Com es va sentir Anna després de vessar el seu cor davant Jehovà i adorar-lo al seu tabernacle? El relat diu: «La dona anà pel seu camí, i va menjar, i el seu rostre ja no estava trist» (16 Quan ens sentim aclaparats, abatuts o superats per la tristor, fem bé d’imitar l’exemple d’Anna i parlar obertament amb Jehovà, de qui la Bíblia diu que ‘escolta les pregàries’ (Sl. 65:3 [65:2 en NM]). Si li orem amb fe, veurem que la tristesa que sentim s’esvaeix i podrem gaudir de «la pau de Déu, que ultrapassa tot allò que podem entendre» (Fili. 4:6, 7).
«No hi ha roca [. . .] com el nostre Déu»
17, 18. (a) Com va donar suport Elcanà a la promesa d’Anna? (b) Què va passar amb les provocacions de Peninnà?
17 L’endemà al matí, Anna va tornar al tabernacle amb Elcanà. És probable que li hagués explicat el que havia demanat i la promesa que havia fet a Jehovà, ja que la Llei mosaica concedia al marit el dret d’anul·lar un vot que la seva dona hagués fet sense el seu consentiment (Nom. 30:11-16 [30:10-15 en NM]). Però el fidel Elcanà no va exercir aquest dret. De fet, tots dos van adorar Jehovà al tabernacle abans de tornar a casa.
18 En quin moment es va adonar Peninnà que les seves provocacions ja no ferien Anna? El relat no ho especifica, però l’expressió «el seu rostre ja no estava trist» fa pensar que Anna va recuperar l’ànim a partir d’aleshores. En qualsevol cas, Peninnà aviat va veure que el seu tracte maliciós havia deixat de tenir efecte. És interessant que el seu nom no aparegui més a la Bíblia.
19. Quina benedicció va rebre Anna, i com va demostrar que era conscient d’on provenia?
19 A mesura que passaven els mesos, la pau mental d’Anna es va convertir en una felicitat indescriptible. Estava esperant un fill! Però la seva alegria no li va impedir reconèixer d’on provenia aquella benedicció. Va anomenar el seu fill Samuel, que significa «nom de Déu» i fa referència a invocar el nom diví, tal com Anna havia fet. Aquell any no va acompanyar Elcanà i la seva família a Siló. Es va quedar a casa fins que va deixar d’alletar el nen, durant uns
tres anys. Mentrestant, va reunir les forces necessàries per al dia que hagués de dur el seu estimat fill al tabernacle.20. Com van complir Anna i Elcanà la seva promesa?
20 Segur que el comiat no va ser gens fàcil. Anna sabia que el seu fill estaria ben atès a Siló, potser a càrrec d’algunes dones que servien al tabernacle. Però Samuel era tan petit! I com és natural, totes les mares desitgen estar amb els seus fillets. Malgrat tot, Anna i Elcanà no hi van portar el nen a contracor, sinó de bon grat. A més, van oferir sacrificis a la casa de Déu i van presentar Samuel a Elí, a qui van recordar la promesa que Anna havia fet a Jehovà.
21. Com transmet l’oració d’Anna la seva profunda fe en Jehovà? (Consulta també el requadre « Dues oracions extraordinàries».)
21 Després, Anna va fer una oració que Déu va considerar digna d’incloure a la seva Paraula inspirada. A mesura que la llegeixis, a 1 Samuel 2:1-10 (TBS), veuràs com cada paraula transmet la seva profunda fe. Va lloar Jehovà per les meravelloses manifestacions del seu poder: la seva inigualable capacitat d’humiliar els altius, beneir els oprimits, castigar amb la mort o protegir la vida dels seus servents. Va elogiar la santedat, la justícia i la fidelitat del seu Pare. Per això, Anna va poder dir: «No hi ha roca [. . .] com el nostre Déu». Sens dubte, podem confiar totalment en Jehovà, un refugi impertorbable per a tots els oprimits que busquen la seva protecció.
22, 23. (a) Per què podem assegurar que Samuel sabia que els seus pares l’estimaven? (b) Quines altres benediccions va concedir Jehovà a Anna?
22 El petit Samuel va ser molt afortunat al comptar amb una mare que tenia tanta fe en Jehovà. Tot i que la devia trobar a faltar, mai es va sentir abandonat. Any rere any, Anna tornava a Siló i li 1 Samuel 2:19.) Ens podem imaginar com Anna li emprovava i li ajustava la nova túnica, i com se’l mirava amb tendresa mentre li parlava amb amor i l’animava. Anna va ser una benedicció per a Samuel, i amb el temps ell va arribar a ser una benedicció per als seus pares i per a tot Israel.
portava una túnica sense mànigues per al servei al tabernacle. Cada puntada era un reflex de l’amor que sentia envers el seu fill. (Llegeix23 Anna tampoc es va sentir abandonada, perquè Jehovà la va beneir i va tenir cinc fills més amb Elcanà (1 Sam. 2:21). Ara bé, de ben segur que la major benedicció d’Anna va ser l’estreta relació amb el seu Pare, Jehovà, que es va anar enfortint amb els anys. Això també serà cert en el teu cas si imites la fe d’Anna.
^ § 7 És cert que la Bíblia diu que Jehovà «havia tancat la matriu» d’Anna, però no hi ha res que faci pensar que aquella dona humil i fidel no comptava amb l’aprovació divina (1 Sam. 1:5, TBS). En ocasions, la Bíblia atribueix a Déu fets que simplement va permetre durant un temps.
^ § 9 Aquest càlcul parteix de la premissa que Ramà, on vivia Elcanà, era el lloc que es coneixia com Arimatea en els dies de Jesús.