Salta al contingut

Salta a l'índex

CAPÍTOL SET

«Creixia prop de Jahvè»

«Creixia prop de Jahvè»

1, 2. On i quan va parlar Samuel amb el poble d’Israel, i per què calia que els motivés a penedir-se?

 SAMUEL mira les cares del seu poble, reunit a la ciutat de Guilgal. Aquest home fidel, que ha servit durant molts anys com a profeta i jutge, els ha convocat. És ben entrada l’estació seca, maig o juny segons el nostre calendari, i els camps de blat de la regió estan rossos per a la sega. La multitud està totalment en silenci. Com els podrà arribar al cor?

2 El poble no és conscient de la gravetat de la seva situació. S’han entestat a tenir un rei humà que els governi, i no entenen que aquest desig suposa una greu falta de respecte pel seu Déu, Jehovà, i pel Seu profeta. En realitat, estan rebutjant Jehovà com a Rei. Com podrà Samuel motivar-los a penedir-se’n?

La infància de Samuel ens ensenya que podem cultivar fe en Jehovà malgrat les males influències

3, 4. (a) Per què va parlar Samuel de la seva joventut? (b) Per què ens pot ajudar l’exemple de fe de Samuel?

3 Samuel va dir a la multitud: «Jo ja sóc vell i tinc els cabells blancs». Amb l’autoritat que li conferia la seva edat, va afegir: «Jo he anat davant vostre des de jove fins al dia d’avui» (1 Sam. 11:14, 15; 12:2). Tot i que Samuel ja era gran, no havia oblidat la seva joventut; encara tenia molt present tot el que havia viscut de nen. Les decisions que havia pres des de petit l’havien portat a una vida caracteritzada per la fe i la devoció al seu Déu, Jehovà.

4 Samuel va haver d’enfortir i mantenir la seva fe tot i que constantment va estar envoltat de persones deslleials i infidels. Actualment, enfortir la nostra fe també és molt difícil, perquè vivim en un món corrupte i sense fe (llegeix Lluc 18:8). Què podem aprendre de Samuel? Analitzem el seu exemple des de petit.

‘Samuel estava al servei de Jehovà’

5, 6. Per què va ser poc convencional la infància de Samuel, i per què sabien els seus pares que estava ben cuidat?

5 Samuel va tenir una infància poc convencional. Poc després de ser deslletat, potser quan tenia tres anys o una mica més, va començar a servir al sagrat tabernacle de Jehovà a Siló, a uns trenta quilòmetres de casa seva, a Ramà. Els seus pares, Elcanà i Anna, van dedicar el seu fill a Jehovà perquè servís en una faceta especial durant tota la vida: el van fer nazireu. a Vol dir això que els seus pares no l’estimaven i que l’havien repudiat?

6 Ni de bon tros! Sabien que a Siló el seu fill estaria ben cuidat. Com que Samuel treballava amb Elí, el gran sacerdot, de ben segur que aquest es devia encarregar que el nen estigués ben atès. També hi havia algunes dones que feien certes tasques al tabernacle de forma organitzada (Èx. 38:8; Jut. 11:34-39).

7, 8. (a) Què feien cada any els pares de Samuel per demostrar-li el seu amor? (b) Què els ensenya als pares l’exemple d’Anna i Elcanà?

7 A més, Anna i Elcanà mai es van oblidar del seu estimat primogènit, qui havia estat la resposta a una oració. Anna havia promès a Déu que si li donava un fill, el dedicaria al seu servei. Cada any, Anna el visitava i li portava una túnica sense mànigues per al servei al tabernacle que ella mateixa havia fet. Segur que el petit Samuel valorava molt aquelles visites i li encantava rebre encomi i guia dels seus pares amorosos, que li ensenyaven que era un privilegi servir Jehovà en un lloc tan especial.

8 Els qui sou pares podeu aprendre molt d’Anna i Elcanà. Molts s’esforcen de valent per donar als seus fills tot el que necessiten en sentit material, però en descuiden les necessitats espirituals. En canvi, els pares de Samuel van posar els assumptes espirituals en primer lloc, i això va influir molt en com va ser el seu fill de gran (llegeix Proverbis 22:6).

9, 10. (a) Descriu el tabernacle i com se sentia Samuel envers aquell lloc sagrat. (Consulta també la nota.) (b) Quines eren probablement algunes de les responsabilitats de Samuel, i com el poden imitar els joves?

9 Samuel s’anava fent gran. Imagina-te’l explorant els turons que envoltaven Siló. Des d’allà dalt podia contemplar la vall i la ciutat que s’estenia en un dels vessants. Quan veia el tabernacle de Jehovà, molt probablement somreia orgullós i el seu cor feia un salt d’alegria. I no ens sorprèn, perquè el tabernacle era un lloc sagrat. b Aquest centre d’adoració pura s’havia construït feia uns quatre-cents anys sota la direcció de Moisès, i era l’únic al món.

10 El jove Samuel cada cop estimava més el tabernacle. En el relat que va escriure més tard, llegim: «Samuel, doncs, estava al servei de Jahvè: un noi vestit de l’efod de lli» (1 Sam. 2:18). El fet que portés aquella senzilla túnica sense mànigues fa pensar que Samuel ajudava els sacerdots. Tot i que no era de la classe sacerdotal, les seves responsabilitats incloïen obrir les portes del pati del tabernacle cada matí i cuidar l’envellit Elí. Samuel valorava molt els seus privilegis, però amb el temps el seu cor innocent va començar a patir. Passaven coses terribles a la casa de Jehovà.

Íntegre enmig de la corrupció

11, 12. (a) Quin va ser l’error principal d’Ofní i Pinhàs? (b) Quines pràctiques malvades i corruptes realitzaven Ofní i Pinhàs al tabernacle? (Consulta també la nota.)

11 De molt petit, Samuel va presenciar autèntics actes de maldat i corrupció. Elí tenia dos fills, anomenats Ofní i Pinhàs. El relat de Samuel explica: «Els fills d’Elí eren uns brètols. No feien cas de Jahvè» (1 Sam. 2:12). Aquestes dues idees estan molt lligades. De fet, la paraula hebrea emprada en aquest versicle i que es tradueix «brètols» significa literalment «fills de la inutilitat». Ofní i Pinhàs no respectaven gens Jehovà; per a ells, les Seves normes justes no tenien cap valor. Aquest error va ser el desencadenant de tots els seus altres pecats.

12 La Llei de Déu explicava en detall els deures dels sacerdots i la manera com havien d’oferir sacrificis al Seu tabernacle. Per quina raó? Perquè aquells sacrificis representaven les disposicions de Jehovà per perdonar els pecats. Gràcies a aquelles ofrenes, Jehovà considerava els israelites purs i dignes de rebre la seva benedicció i guia. Però Ofní i Pinhàs feien que els altres sacerdots tractessin els sacrificis amb gran falta de respecte. c

13, 14. (a) Com afectava les persones de bon cor la maldat que es cometia al tabernacle? (b) Per què va fracassar Elí com a pare i com a gran sacerdot?

13 Segur que el jove Samuel no se sabia avenir de la conducta desvergonyida dels sacerdots. Veia que moltes persones —algunes potser pobres, humils i oprimides— venien a aquell lloc sagrat amb l’esperança de rebre consol i enfortir-se en sentit espiritual, però en marxaven decebudes, ferides o humiliades. I com es devia sentir a l’assabentar-se que Ofní i Pinhàs no respectaven les lleis de Jehovà sobre moralitat i tenien relacions sexuals amb algunes de les dones que servien al tabernacle? (1 Sam. 2:22.) És probable que Samuel confiés que Elí hi faria alguna cosa.

A Samuel el devia angoixar molt veure la maldat dels fills d’Elí

14 Elí era la persona indicada per posar fi a aquelles injustícies. Era el gran sacerdot i, per tant, el responsable del que passava al tabernacle. A més, era el pare d’Ofní i Pinhàs i tenia l’obligació de disciplinar-los, perquè s’estaven fent mal a ells mateixos i alhora a molts altres israelites. Però Elí va fracassar com a pare i també com a gran sacerdot, ja que es va limitar a renyar-los amb poca fermesa (llegeix 1 Samuel 2:23-25). És evident que els seus fills necessitaven disciplina molt més severa, perquè els pecats que cometien es castigaven amb la mort.

15. Quin missatge va donar Jehovà a Elí, i com van reaccionar ell i els seus fills?

15 La situació es va fer tan insostenible que Jehovà va enviar «un home de Déu», un profeta del qual no sabem el nom, a donar-li un missatge de judici a Elí. Jehovà li va dir: «Dónes més honor als teus fills que a mi mateix». Déu va profetitzar que els dos malvats fills d’Elí moririen el mateix dia, que la seva família patiria molt i que fins i tot perdrien el privilegi de ser sacerdots. Però aquella advertència tan clara no els va fer reaccionar. El relat bíblic ens explica que ni Elí ni els seus fills van canviar d’actitud (1 Sam. 2:27-3:1).

16. (a) Què explica la Bíblia sobre el progrés de Samuel? (b) Per què ens anima el progrés de Samuel?

16 Quin efecte va tenir tota aquella corrupció en el jove Samuel? Enmig d’aquest fosc relat, de tant en tant, trobem una petita escletxa de llum al llegir sobre com creixia i progressava Samuel. Ja hem vist a 1 Samuel 2:18 que «estava al servei de Jahvè». Des de molt petit, Samuel va centrar la seva vida en el seu servei a Déu. Ara bé, el versicle 21 del mateix capítol afegeix un detall que encara ens commou més: «El noi Samuel, entretant, creixia prop de Jahvè». A mesura que es feia gran, anava enfortint el lligam amb el seu Pare celestial. I una relació tan estreta amb Jehovà és la millor protecció contra qualsevol tipus de corrupció.

17, 18. (a) Com poden els joves imitar l’exemple de Samuel si es troben en un entorn corrupte? (b) Per què sabem que Samuel va fer el correcte?

17 Samuel hauria pogut pensar que si fins i tot el gran sacerdot i els seus fills cometien tots aquells pecats, ell també tenia dret a fer el que volgués. Però la mala conducta dels altres, inclosa la d’aquells qui ocupen un lloc d’autoritat, mai no ens dóna una excusa per pecar. Avui dia, hi ha molts joves cristians que segueixen l’exemple de Samuel i ‘creixen prop de Jehovà’, malgrat que algunes persones del seu entorn no siguin un bon exemple.

18 Li va anar bé a Samuel? La Bíblia ens ho explica: «El noi Samuel, en canvi, s’anava fent gran i bo, tant davant Jahvè com davant els homes» (1 Sam. 2:26). Per tant, Samuel tenia una bona reputació, almenys davant de les persones que de debò comptaven. Jehovà estimava aquell noiet per la seva actitud fidel. I Samuel sabia que el seu Déu acabaria amb tota la maldat de Siló. Però es devia preguntar quan ho faria. Una nit en va rebre la resposta.

«Parleu, que el vostre servent escolta»

19, 20. (a) Què li va passar a Samuel una nit al tabernacle? (b) Com va saber Samuel qui li parlava, i com va tractar Elí?

19 El sol estava a punt de sortir i la gran llàntia del tabernacle encara parpellejava. Tot estava en silenci, però de sobte Samuel va sentir una veu que el cridava. Va pensar que era Elí, qui ara ja era molt gran i gairebé estava cec. Samuel es va aixecar per anar a atendre l’envellit Elí. Imagina-te’l corrent descalç fins a la seva cambra. És commovedor veure que Samuel el tractava amb respecte i amabilitat. Malgrat tots els seus pecats, Elí seguia sent el gran sacerdot de Jehovà (1 Sam. 3:2-5).

20 Samuel va despertar Elí i li va dir: «Sóc aquí, que m’has cridat». Però Elí li va dir que no l’havia cridat i que se’n tornés al llit. Va passar el mateix dos cops més. Finalment, Elí es va adonar del que passava. Feia temps que Jehovà no es comunicava amb el seu poble mitjançant visions i missatges profètics, i la veritat és que no ens sorprèn. Però Elí va comprendre que era Jehovà qui parlava amb el nen. Així, doncs, Elí li va dir a Samuel que se’n tornés al llit i li va explicar com havia de respondre. El nen va obeir, i poc després, va tornar a sentir la veu que cridava: «Samuel, Samuel», i ell va contestar: «Parleu, que el vostre servent escolta» (1 Sam. 3:1, 5-10).

21. Com podem escoltar Jehovà avui dia, i per què val la pena fer-ho?

21 Jehovà per fi tenia un servent a Siló que l’escoltava. De fet, Samuel va escoltar Jehovà tota la seva vida. I tu, que ho fas? Avui dia, no hem d’esperar una veu sobrenatural enmig de la nit, perquè Jehovà sempre ens parla mitjançant la Bíblia, la seva Paraula. Com més escoltem Jehovà i obeïm la seva veu, més s’enfortirà la nostra fe. Així va ser en el cas de Samuel.

Gràcies a la seva fe, Samuel va superar la por i va comunicar a Elí el missatge condemnatori de Jehovà

22, 23. (a) Com es va complir el missatge que Samuel al principi no s’atrevia a comunicar a Elí? (b) Per què es va anar consolidant la reputació de Samuel?

22 Aquella nit a Siló va ser un punt d’inflexió en la vida de Samuel. Va començar una relació especial amb Jehovà al convertir-se en el Seu profeta i portaveu. Al principi li va fer una mica de por comunicar a Elí el missatge de Jehovà, que era la confirmació que la profecia contra aquella família es compliria aviat. Però Samuel va reunir el valor necessari per parlar amb Elí, qui es va resignar amb humilitat a la sentència divina. Poc després, es va complir tot el que Jehovà havia dit. Els israelites van entrar en guerra amb els filisteus, Ofní i Pinhàs van morir el mateix dia, i quan Elí es va assabentar que havien capturat la sagrada arca de Jehovà, també va morir (1 Sam. 3:10-18; 4:1-18).

23 Pel contrari, la reputació de Samuel com a profeta fidel es va anar consolidant. La Bíblia diu que «Jahvè l’afavoria» i que va fer que totes les seves profecies es complissin (llegeix 1 Samuel 3:19).

«Samuel va invocar Jahvè»

24. Quina petició van fer els israelites, i per què era un pecat molt greu?

24 Van seguir els israelites l’exemple de Samuel i es van convertir en persones espirituals i fidels? No. Temps després van decidir que no volien que els jutgés un profeta. Volien ser com les nacions veïnes i tenir un rei que els governés. Jehovà li va dir a Samuel que acceptés la petició del poble. Però els va haver d’explicar la gravetat del pecat que cometien: no estaven rebutjant Samuel, un simple humà, estaven rebutjant Jehovà! Per aquesta raó els va convocar a Guilgal.

Jehovà va contestar l’oració del fidel Samuel i va provocar una tempesta

25, 26. Què va fer Samuel a Guilgal perquè el poble s’adonés de la gravetat del seu pecat contra Jehovà?

25 Tornem a situar-nos a Guilgal, en el moment en què Samuel es va dirigir als israelites. La tensió es palpava a l’ambient. Samuel, ja molt gran, els va recordar la seva pròpia trajectòria de fe i integritat. Després «va invocar Jahvè» i li va demanar que portés una tempesta (1 Sam. 12:17, 18).

26 Una tempesta a l’estació seca? Com podia ser? Si algú no s’ho creia o se’n burlava, no li va durar gaire. De sobte, el cel es va cobrir de núvols negres, el vent va començar a colpejar els camps de blat, van retrunyir els eixordadors trons i va esclatar a ploure. Com van reaccionar els israelites? La Bíblia diu: «Tot el poble va sentir un gran respecte per Déu i per Samuel». Finalment havien entès la gravetat del seu pecat (1 Sam. 12:18, 19).

27. Com veu Jehovà els qui imiten la fe de Samuel?

27 Però no va ser Samuel sinó Jehovà qui va arribar als cors dels israelites rebels. Samuel havia demostrat fe en el seu Déu des de ben petit i Jehovà l’havia recompensat. Sabem que Jehovà no ha canviat; ara també ajuda els qui imiten la fe de Samuel.

a Els nazireus feien un vot que, entre altres coses, els prohibia beure alcohol i tallar-se els cabells. La majoria ho eren per un període de temps limitat, però alguns —com ara Samsó, Samuel i Joan, el Baptista— van ser nazireus tota la vida.

b El santuari tenia forma rectangular; era, en essència, una tenda gran amb una estructura de fusta. Però estava feta dels millors materials: pells de foca, teles amb magnífics brodats i fustes molt valuoses recobertes d’or i de plata. El santuari estava situat en un pati rectangular, on també hi havia un impressionant altar per als sacrificis. Amb el temps es van construir altres cambres als costats del tabernacle per als sacerdots, i sembla que Samuel dormia en una d’aquelles cambres.

c El relat ens explica dos aspectes en què mostraven falta de respecte. D’una banda, la Llei especificava quins trossos de l’ofrena havien de menjar els sacerdots (Deut. 18:3). Però, al tabernacle, els malvats sacerdots havien establert una pràctica ben diferent. Feien que els seus ajudants agafessin amb una forquilla gran qualsevol tros de carn que bullia a l’olla. D’altra banda, quan la gent portava els seus sacrificis per cremar-los a l’altar, els malvats sacerdots feien que els seus ajudants els amenacessin i els exigissin la carn crua, fins i tot abans d’oferir el greix del sacrifici a Jehovà (Lev. 3:3-5; 1 Sam. 2:13-17).