LES persones que creuen en la Trinitat diuen que Déu es compon de tres persones: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Afirmen que totes tres són iguals entre si, totpoderoses i sense principi. Per tant, segons la doctrina de la Trinitat, el Pare és Déu, el Fill és Déu i l’Esperit Sant és Déu, però només hi ha un únic Déu.

Molts creients en la Trinitat reconeixen que no són capaços d’explicar aquesta doctrina, però, tot i així, pensen que  la Bíblia l’ensenya. És interessant, però, el fet que la paraula Trinitat no aparegui cap cop a la Bíblia. Transmet la Bíblia d’alguna manera la idea de la Trinitat? Per contestar aquesta pregunta, donem un cop d’ull al text bíblic que normalment citen els qui defensen la Trinitat.

Joan 1:1 diu: «Al començament, existia la Paraula i la Paraula estava amb Déu, i la Paraula era Déu». Més endavant en el mateix capítol, l’apòstol Joan mostra clarament que «la Paraula» és Jesús (Joan 1:14). Doncs bé, com que a la Paraula se l’anomena Déu, alguns arriben a la conclusió que el Fill i el Pare han de ser part del mateix Déu.

S’ha de tenir en compte que aquesta part de la Bíblia es va escriure originalment en grec, i després es va traduir a altres idiomes. Alguns traductors de la Bíblia, però, no van utilitzar l’expressió «la Paraula era Déu». Per què no? Perquè pel coneixement que tenien del grec de la Bíblia entenien que l’expressió «la Paraula era Déu» s’havia de traduir d’una altra manera. Com? Alguns exemples són: «un ésser diví era el Projecte [o la Paraula]», «la Paraula era divina» i «déu era la Paraula» (Juan. Texto y Comentario, de J. Mateos i J. Barreto, lectura alternativa; Los escritos originales de la comunidad del discípulo “amigo” de Jesús, de Senén Vidal; Cuarto Evangelio. Cartas de Juan, de J. J. Bartolomé). Segons aquestes traduccions, la Paraula no és Déu mateix. * Més aviat, per la seva posició elevada entre les criatures de Jehovà, a la Paraula se l’anomena «un déu». En aquest cas, el terme déu significa «ésser poderós».

La majoria de les persones no coneixen el grec de la Bíblia. Aleshores, com es pot saber què volia dir realment l’apòstol Joan? Imaginem que un mestre explica una lliçó als seus alumnes, però els estudiants entenen l’explicació de maneres  diferents. Què podrien fer en aquest cas? Li podrien demanar al professor més informació per disposar de més dades i entendre millor l’assumpte. De la mateixa manera, per comprendre el sentit de Joan 1:1, convé examinar amb més detall l’Evangeli de Joan per obtenir més informació respecte a la posició que ocupa Jesús. Amb dades addicionals sobre aquest tema, ens serà més fàcil arribar a la conclusió encertada.

Per exemple, repassem el que Joan va escriure al capítol 1, versicle 18: «Déu, ningú no l’ha vist mai». No obstant això, alguns éssers humans van veure Jesús, el Fill. Com diu Joan: «I la Paraula es va fer home i visqué entre nosaltres, i vam contemplar la seva glòria» (Joan 1:14). Com podria el Fill, doncs, ser part del Déu Totpoderós? Joan també afirma que la Paraula estava «amb Déu». I com es pot estar amb algú i al mateix temps ser aquella mateixa persona? A més a més, d’acord amb Joan 17:3, Jesús fa una clara distinció entre ell mateix i el seu Pare celestial. Ell anomena el seu Pare «únic Déu veritable». I gairebé al final del seu Evangeli, Joan fa un resum dient: «Aquests han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu» (Joan 20:31). Fixem-nos que a Jesús no se l’anomena pas Déu, sinó el Fill de Déu. Aquesta informació addicional que ens ofereix l’Evangeli de Joan mostra com s’ha d’entendre Joan 1:1. Jesús, la Paraula, és «un déu» en el sentit que ocupa una posició elevada, però no és igual a Déu Totpoderós.

Tornem a l’exemple del mestre i els alumnes. Imaginem que alguns encara tenen dubtes, tot i haver escoltat les explicacions addicionals del professor. Què poden fer? Poden buscar un altre professor perquè els doni més informació al respecte. Si el segon mestre confirma l’explicació del primer, desapareixeran els dubtes de la majoria dels estudiants. Igualment, si no estàs segur què és el que volia dir realment l’apòstol Joan respecte a la relació entre Jesús i Déu Totpoderós, pots acudir a un altre escriptor de la Bíblia per obtenir més informació. Examinem, per exemple, el que va escriure Mateu. Parlant de la fi de l’ordre de coses, cita les següents paraules de Jesús: «Quant al dia i  a l’hora, ningú no els sap, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó només el Pare» (Mateu 24:36). Com confirmen aquestes paraules que Jesús no és Déu Totpoderós?

Jesús afirma que el Pare sap més que el Fill. Ara bé, si Jesús fos part del Déu Totpoderós, sabria les mateixes coses que el seu Pare. Per tant, és evident que el Fill i el Pare no poden ser iguals. Alguns, però, potser pensen: «Jesús tenia dues naturaleses. Aquí parlava com a un home». Suposant que això fos veritat, què passa amb l’esperit sant? Si és part del mateix Déu que el Pare, per què no diu Jesús que l’esperit sant sap el mateix que el Pare?

A mesura que continuïs estudiant les Escriptures, descobriràs molts més passatges bíblics sobre aquesta qüestió, que confirmen la veritat respecte al Pare, el Fill i l’esperit sant. (Salm 90:2; Actes [Fets] 7:55; Colossencs 1:15).