Fets dels Apòstols 7:1-60

  • El discurs d’Esteve davant del Sanedrí (1-53)

    • L’època dels patriarques (2-16)

    • Moisès guia Israel. Idolatria d’Israel (17-43)

    • Déu no viu en temples fets per homes (44-50)

  • Apedreguen Esteve (54-60)

7  Però el gran sacerdot li va dir: «És veritat tot això?»  Llavors Esteve va contestar: «Germans i pares, escolteu-me. El Déu de la glòria es va aparèixer al nostre avantpassat Abraham mentre estava a Mesopotàmia, abans que anés a viure a Haran,+  i li va dir: “Marxa de la teva terra i deixa els teus parents, i ves a la terra que et mostraré.”+  Aleshores va sortir de la terra dels caldeus i es va establir a Haran. I després de la mort del seu pare,+ Déu va fer que vingués a viure a aquesta terra, on ara viviu vosaltres.+  Ara bé, no li va donar cap herència en aquesta terra, ni tan sols un tros de terra on posar el seu peu. Però va prometre que li donaria aquesta terra en propietat a ell i després a la seva descendència,+ tot i que encara no tenia cap fill.  A més, Déu li va dir que els seus descendents serien estrangers en una terra que no seria la seva i que la gent d’allà els esclavitzaria i els maltractaria durant 400 anys.+  Déu va dir: “Jutjaré la nació que els esclavitzarà.”+ I després va dir: “Després d’això, sortiran d’aquella terra i em donaran servei sagrat en aquest lloc.”+  »També li va donar el pacte de la circumcisió.+ I Abraham va ser el pare d’Isaac+ i el va circumcidar al vuitè dia,+ i Isaac va ser el pare de Jacob,* i Jacob va ser el pare dels 12 patriarques.  I els patriarques van tenir enveja de Josep+ i el van vendre a Egipte.+ Però Déu estava amb ell,+ 10  i el va rescatar de totes les seves desgràcies i li va concedir favor i saviesa davant del faraó, el rei d’Egipte. I el faraó li va encarregar que governés Egipte i tota la seva casa.+ 11  Però hi va haver una fam a tot Egipte i a Canaan, va ser un temps de gran angoixa,* i els nostres avantpassats no trobaven res per menjar.+ 12  Ara bé, Jacob va sentir que a Egipte hi havia menjar,* i hi va enviar els nostres avantpassats per primer cop.+ 13  Quan hi van anar per segon cop, Josep es va donar a conèixer als seus germans, i el faraó va saber de la família de Josep.+ 14  Aleshores Josep va enviar un missatge i va fer portar d’aquell lloc el seu pare, Jacob, i tota la seva família,+ 75 persones en total.+ 15  Així que Jacob va baixar a Egipte+ i va morir allà,+ igual que els nostres avantpassats.+ 16  I els van portar a Siquem i els van posar a la tomba que Abraham havia comprat als fills d’Hamor a Siquem per certa quantitat de diners.*+ 17  »A mesura que s’acostava el temps en què s’havia de complir la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble creixia i es multiplicava a Egipte, 18  fins que va començar a regnar un altre rei a Egipte que no coneixia Josep.+ 19  Aquest rei va actuar amb astúcia contra la nostra raça i va obligar injustament els nostres pares a abandonar els seus nadons perquè morissin.+ 20  Per aquell temps va néixer Moisès, que era extraordinàriament bonic,* i durant tres mesos el van criar a casa del seu pare.+ 21  Però quan el van abandonar,+ la filla del faraó el va recollir i el va criar com si fos el seu fill.+ 22  Per tant, Moisès va ser educat en tota la saviesa dels egipcis. De fet, era poderós, tant en paraules com en fets.+ 23  »Quan va complir 40 anys, va decidir* anar a veure els seus germans,* els israelites.+ 24  Aleshores va veure que es tractava injustament un d’ells, i el va defensar i el va venjar matant l’egipci que l’estava maltractant. 25  Moisès pensava que els seus germans entendrien que Déu els estava salvant per mitjà d’ell, però no ho van entendre. 26  L’endemà va anar on dos d’ells s’estaven barallant i va intentar posar pau, i els va dir: “Vosaltres sou germans. Per què us baralleu?” 27  Però el que estava maltractant el seu company va empentar Moisès i li va dir: “Qui t’ha nomenat governant i jutge nostre? 28  Que potser em vols matar, igual que vas fer ahir amb l’egipci?” 29  Quan Moisès ho va sentir, va fugir i se’n va anar a viure com a estranger a la terra de Madian, i allà va tenir dos fills.+ 30  »Al cap de 40 anys, al desert de la muntanya del Sinaí, se li va aparèixer un àngel en la flama d’un arbust espinós que cremava.+ 31  Quan Moisès ho va veure, es va quedar meravellat. I a l’apropar-se per veure-ho millor, va sentir la veu de Jehovà:* 32  “Jo soc el Déu dels teus avantpassats, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob.”+ I Moisès va començar a tremolar i no es va atrevir a seguir mirant. 33  Llavors Jehovà* li va dir: “Treu-te les sandàlies, perquè el lloc que trepitges és sant. 34  He vist com oprimeixen el meu poble a Egipte, he escoltat els seus laments+ i he baixat a alliberar-los. Així que t’enviaré a Egipte.” 35  Doncs bé, aquest Moisès, a qui van rebutjar quan van dir: “Qui t’ha nomenat governant i jutge?”,+ va ser qui Déu va enviar+ com a governant i salvador per mitjà de l’àngel que se li va aparèixer a l’arbust. 36  Ell és qui els va fer sortir+ d’Egipte fent coses impressionants i senyals a Egipte,+ al mar Roig+ i al desert durant 40 anys.+ 37  »Aquest és el Moisès que va dir als israelites: “Déu aixecarà un profeta com jo per a vosaltres d’entre els vostres germans.”+ 38  Aquest és qui va estar amb la congregació al desert, qui va estar amb l’àngel+ que li va parlar+ a la muntanya del Sinaí i amb els nostres avantpassats. Ell va rebre les paraules sagrades i vives perquè ens les donés a nosaltres.+ 39  Però els nostres avantpassats no el van voler obeir, sinó que el van rebutjar+ i en el seu cor van tornar a Egipte.+ 40  I van dir a Aaron: “Fes-nos déus perquè vagin davant nostre. Perquè no sabem què li ha passat a aquest Moisès que ens ha fet sortir de la terra d’Egipte.”+ 41  Per això, en aquells dies van fer un vedell i van oferir un sacrifici a aquell ídol, i es van posar a celebrar el que havien fet.+ 42  Per tant, Déu es va allunyar d’ells i va deixar que adoressin l’exèrcit del cel,*+ tal com està escrit al llibre dels Profetes: “Casa d’Israel, ¿no és cert que les ofrenes i els sacrificis que vau fer durant els 40 anys que vau estar al desert no eren per a mi? 43  Al contrari, portàveu amb vosaltres la tenda de Moloc+ i l’estrella del déu Refan, les imatges que us vau fer per adorar-les. Per això, us desterraré més enllà de Babilònia.”+ 44  »Al desert, els nostres avantpassats tenien la tenda del Testimoni, tal com Déu va ordenar quan va dir a Moisès que la fes segons el model que havia vist.+ 45  I els nostres avantpassats la van heretar i la van portar amb Josuè a la terra de les nacions+ que Déu va expulsar de davant dels nostres avantpassats,+ i va ser allà fins als dies de David. 46  David gaudia del favor de Déu i va demanar tenir el privilegi de construir una casa per al Déu de Jacob.+ 47  Però va ser Salomó qui li va construir una casa.+ 48  Ara bé, l’Altíssim no viu en cases fetes amb les mans,+ tal com diu el profeta: 49  “‘El cel és el meu tron+ i la terra és el meu reposapeus.+ Quina casa em podeu construir?’, diu Jehovà.* ‘On està el meu lloc de descans? 50  No han fet les meves mans totes aquestes coses?’”+ 51  »Homes tossuts i incircumcisos* de cor i d’orelles! Sempre us oposeu a l’esperit sant, feu el mateix que van fer els vostres avantpassats.+ 52  A quin dels profetes no van perseguir els vostres avantpassats?+ Ells van matar els que van anunciar que vindria el just,+ i ara vosaltres l’heu traït i l’heu assassinat.+ 53  Vosaltres vau rebre la Llei tal com la van transmetre els àngels,+ però no l’heu complert.» 54  Quan van sentir tot això, els seus cors es van enrabiar, i el miraven i cruixien les dents. 55  Però Esteve, ple d’esperit sant, va mirar al cel i va veure la glòria de Déu i Jesús dret a la seva dreta,+ 56  i va dir: «Mireu! Veig el cel obert i el Fill de l’Home+ dret a la dreta de Déu.»+ 57  Llavors ells van cridar amb totes les seves forces tapant-se les orelles, i es van llançar tots contra ell. 58  Després de treure’l fora de la ciutat, el van començar a apedregar.+ I els testimonis+ van deixar els seus mantells als peus d’un jove que es deia Saule.+ 59  I mentre l’apedregaven, Esteve va suplicar: «Jesús, Senyor meu, rep el meu esperit.» 60  Aleshores es va agenollar i va cridar amb veu molt forta: «Jehovà,* no els tinguis en compte aquest pecat.»+ I després de dir això, es va adormir en la mort.

Notes a peu de pàgina

O potser «va fer el mateix amb Jacob».
Lit. «tribulació».
O «cereals».
Lit. «plata».
O «era bonic als ulls de Déu».
O «li va pujar al cor».
O «comprovar la situació dels seus germans».
Consulta l’ap. A5.
Consulta l’ap. A5.
Fa referència als cossos celestes.
Consulta l’ap. A5.
O «durs».
Consulta l’ap. A5.