Daniel 6:1-28
6 Darius va decidir nomenar 120 sàtrapes sobre tot el regne,+
2 i per damunt d’ells hi havia tres alts funcionaris, un dels quals era Daniel.+ Els sàtrapes+ els havien de donar comptes del que feien, i així es protegien els interessos del rei.
3 Però Daniel destacava per sobre dels altres alts funcionaris i dels sàtrapes perquè tenia una saviesa extraordinària,+ i el rei volia posar-lo a càrrec de tot el regne.
4 Els alts funcionaris i els sàtrapes buscaven alguna raó per acusar Daniel d’alguna cosa relacionada amb els assumptes d’estat.* Però no van trobar res per poder-lo acusar ni van trobar cap indici de corrupció, perquè era digne de confiança i no el podien acusar de cap negligència ni de corrupció.
5 Així que aquests homes van dir: «No trobarem cap motiu per poder acusar Daniel, a menys que trobem alguna cosa relacionada amb la llei del seu Déu.»+
6 Llavors els alts funcionaris i els sàtrapes es van presentar tots a la vegada davant del rei i li van dir: «Oh rei Darius, que visquis per sempre!
7 Tots els funcionaris del rei, els prefectes, els sàtrapes, els alts funcionaris reials i els governadors s’han posat d’acord perquè es promulgui un decret reial i es faci complir la següent prohibició: durant 30 dies, qui faci una petició a qualsevol déu o home que no siguis tu, oh rei, serà llançat a la fossa dels lleons.+
8 Oh rei, promulga el decret i signa’l+ perquè ningú el pugui canviar, ja que la llei dels medes i dels perses no es pot anuŀlar.»+
9 Així que el rei Darius va signar el decret i la prohibició.
10 Tan aviat com Daniel es va assabentar que s’havia signat el decret, va marxar a casa seva. La casa tenia les finestres de l’habitació del terrat obertes cap a Jerusalem.+ No va deixar d’agenollar-se, de fer oració i d’alabar el seu Déu tres vegades al dia, tal com havia estat fent fins a aquell dia.
11 Llavors aquells homes van entrar de sobte i van trobar Daniel fent oració i súpliques al seu Déu.
12 Aleshores es van presentar davant del rei i li van recordar el decret reial: «No vas signar un decret que deia que, durant 30 dies, si algú feia una petició a qualsevol déu o home que no fossis tu, oh rei, seria llançat a la fossa dels lleons?» El rei els va contestar: «L’assumpte està ben establert segons la llei dels medes i dels perses, que no es pot anuŀlar.»+
13 De seguida li van dir: «Doncs Daniel, un dels exiliats de Judà,+ no t’ha obeït, oh rei, i tampoc ha obeït el decret que has signat, perquè segueix fent oració tres vegades al dia.»+
14 Tan bon punt el rei ho va sentir, es va angoixar molt i va intentar trobar la manera de salvar Daniel. Va fer tot el possible per salvar-lo fins que es va pondre el sol.
15 Finalment es van presentar tots aquells homes a la vegada davant del rei, i li van dir: «Oh rei, recorda que, segons la llei dels medes i dels perses, no es pot canviar cap prohibició o decret que el rei promulgui.»+
16 Aleshores el rei va ordenar que portessin Daniel i el llancessin a la fossa dels lleons.+ I el rei va dir a Daniel: «El teu Déu, a qui serveixes amb constància, et salvarà.»
17 Llavors van portar una pedra i la van posar a l’entrada* de la fossa, i el rei la va segellar amb el seu anell de segellar i amb l’anell de segellar dels seus nobles perquè no es pogués canviar la decisió que s’havia pres contra Daniel.
18 El rei va tornar al seu palau i va passar la nit dejunant. No va voler cap tipus de diversió* i no va poder dormir.*
19 A trenc d’alba, es va aixecar i va córrer a la fossa dels lleons.
20 Quan es va acostar a la fossa, va cridar amb veu trista a Daniel, i li va preguntar: «Daniel, servent del Déu viu, t’ha pogut salvar dels lleons el teu Déu, a qui serveixes amb constància?»
21 De seguida, Daniel va contestar: «Oh rei, que visquis per sempre!
22 El meu Déu ha enviat el seu àngel i ha tancat la boca dels lleons,+ i no m’han fet cap mal,+ perquè Déu m’ha considerat innocent. I tampoc he fet res dolent contra tu, oh rei.»
23 El rei es va alegrar molt i va manar que traguessin Daniel de la fossa. Quan el van treure, no tenia ni una sola esgarrapada, perquè havia confiat en el seu Déu.+
24 Llavors el rei va ordenar que portessin els homes que havien acusat* Daniel, i els van llançar a la fossa dels lleons amb els seus fills i les seves dones. Abans que arribessin al fons de la fossa, els lleons ja els havien agafat i els havien triturat tots els ossos.+
25 Aleshores el rei Darius va escriure a la gent de tots els pobles, nacions i llengües de la terra:+ «Que tingueu molta pau!
26 Dono una ordre perquè la gent de tots els racons del meu regne tremoli de por davant del Déu de Daniel.+ Perquè ell és el Déu viu, i existirà per sempre. El seu regne mai serà destruït i la seva governació* és eterna.+
27 Ell salva,+ allibera i fa senyals i coses impressionants al cel i a la terra,+ perquè ha salvat Daniel de les urpes dels lleons.»
28 I Daniel va prosperar al regne de Darius+ i al regne de Cir, el persa.+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «del regne».
^ Lit. «la boca».
^ O potser «No li van portar músics».
^ Lit. «li va fugir la son».
^ O «havien calumniat».
^ O «sobirania».
