1 | És possible que algú arribe a fer 2,9 metres d’alt?

La Bíblia diu que l’estatura de Goliat era «de sis colzades i un pam» (1 Samuel 17:4, nota). La colzada i el pam que es mencionen en este versicle fan 44,5 centímetres i 22,2 centímetres respectivament. Per tant, sis colzades i un pam sumarien uns 2,9 metres. Aixina i tot, alguns afirmen que Goliat no podia ser tan alt. Però pensa en açò: L’home més alt del que hi ha registre en temps moderns feia 2,7 metres d’alt. Per tant, ¿és tan difícil de creure que Goliat fora 15 centímetres més alt? Ell pertanyia a la tribu dels refaïm, coneguts per ser extraordinàriament alts. Un document egipci del segle XIII abans de la nostra era menciona alguns guerrers de la regió de Canaan que tenien una alçària impressionant, més de 2,4 metres. Aixina que, encara que l’estatura de Goliat era inusual, no era impossible.

2 | Va existir David de deveres?

Durant un temps, els erudits afirmaven que la figura del rei David només era una llegenda, però cada volta hi han més proves que demostren lo contrari. Els arqueòlegs han trobat una inscripció antiga que menciona «la casa de David». A més, Jesucrist es va referir a David com una persona real (Mateu 12:3; 22:43-45). De fet, la seua identitat com a Messies es recolza en dos registres genealògics que mostren que era descendent del rei David (Mateu 1:6-16; Lluc 3:23-31). Aixina que podem afirmar amb seguretat que David va existir de deveres.

3 | Van existir realment els llocs que es mencionen en el relat?

La Bíblia diu que la batalla entre David i Goliat va tindre lloc en la vall de l’Alzina (o d’Elah). Però va més allà i diu que els filisteus estaven acampats en la falda d’una muntanya que hi havia entre les ciutats de Socó i Azecà. Mentres que els israelites van acampar en l’altra part de la vall, en la falda de la muntanya que hi havia enfront. Van existir tots estos llocs?

Fixem-nos en el que va dir un turiste que va visitar la zona recentment: «El nostre guia, que no era un home massa religiós, ens va portar a la vall d’Elah. Vam pujar per un camí que ens va dur a la cima d’una muntanya. Mentres miràvem la vall, ens va fer llegir 1 Samuel 17:1-3. Després, va assenyalar la vall i va dir: “Allí, a la vostra esquerra, estan les ruïnes de Socó”. En acabant, es va girar i va dir: “Allà, a la vostra dreta, estan les ruïnes d’Azecà. Els filisteus van acampar entre estes dos ciutats, en la falda de la muntanya que teniu enfront. Aixina que podríem estar en el lloc on els israelites van acampar”. En eixe moment, em vaig imaginar a Saül i a David just on jo estava. Després, vam baixar fins a la vall i vam creuar un riuet quasi sec que estava ple de pedres. No vaig poder evitar imaginar-me a David acatxant-se per a agarrar cinc pedres llises, amb una de les quals mataria a Goliat». No hi ha dubte que aquell turiste, com molts altres, es va quedar impressionat per l’exactitud dels detalls que dona la Bíblia.

Per tant, no hi ha base per a dubtar de la veracitat d’este relat històric, que parla de persones i llocs reals. Però, per damunt de tot, este relat és verídic perquè forma part de la Paraula inspirada de Déu, el Déu de la veritat, aquell «que no pot mentir» (Titus 1:2; 2 Timoteu 3:16).