Vaig nàixer i em vaig criar en un barri pobre dels afores de Roma, en una zona on vivia la classe treballadora. La vida era difícil. No vaig conéixer a ma mare i mai vaig tindre una bona relació amb mon pare. Em vaig criar amb la llei del carrer.

Als 10 anys ja havia començat a robar, i als 12 me’n vaig anar de casa per primera volta. En més d’una ocasió, mon pare va haver d’anar a arreplegar-me a la comissaria. Discutia constantment amb la gent, era violent i estava enfadat amb el món. Als 14 anys me’n vaig anar de casa per sempre. Llavors, vaig començar a consumir drogues i a viure en el carrer. A l’arribar la nit, forçava un cotxe i dormia fins a les primeres hores del matí. Després buscava una font on poguera llavar-me.

Em vaig convertir en un lladre expert. Feia de tot: des de furtar carteres en el carrer fins a robar en pisos i mansions durant la nit. La meua reputació va créixer tant que em van convidar a formar part d’una banda molt coneguda, la qual em va donar l’oportunitat de «progressar» i passar a robar bancs. Com tenia un caràcter agressiu, prompte em vaig convertir en un membre respectat de la banda. No anava a ningun lloc sense la meua pistola; de fet, dormia amb ella davall del coixí. La violència, les drogues, els robatoris, les paraulotes i la immoralitat formaven part del meu estil de vida. La policia sempre anava darrere meu i em van arrestar en diferents ocasions. Vaig passar anys entrant i eixint de la presó.

Una vegada, després d’eixir de la presó, vaig anar a visitar una de les meues ties. Jo no ho sabia, però ella i dos dels meus cosins s’havien fet testimonis de Jehovà. Em van convidar a una de les seues reunions i, com em picava la curiositat, vaig acceptar acompanyar-los. Quan vam arribar a la Sala del Regne, vaig insistir en assentar-me propet de la porta per a estar pendent de tots els qui entraven i eixien. Per descomptat, portava la meua pistola.

Aquella reunió em va canviar la vida. Recorde que vaig pensar que devia estar en un altre planeta. Per tots els costats veia persones afectuoses, amables i somrients. Mai oblidaré la mirada bondadosa i sincera d’aquells Testimonis. Era tan diferent del món en què solia moure’m!

Vaig començar a estudiar amb els testimonis de Jehovà. Quant més aprenia de la Bíblia, més clar veia que havia de canviar per complet el meu estil de vida. Em vaig prendre molt seriosament el consell de Proverbis 13:20: «Qui va amb un savi es torna savi; qui va amb un neci es torna més neci». Em vaig adonar que m’havia d’apartar de la banda. No em va resultar gens fàcil, però amb l’ajuda de Jehovà ho vaig aconseguir.

També vaig haver de canviar la meua aparença. Em va costar molt, però vaig deixar de fumar i consumir drogues. Em vaig tallar la melena que portava, em vaig llevar les arracades de les orelles i vaig deixar de dir paraulotes. Per primera volta vaig sentir que tenia el control de la meua vida.

Mai m’havia agradat llegir i estudiar i, per això, era tot un repte per a mi concentrar-me i estudiar la Bíblia. Però, a poquet a poquet, vaig començar a estimar a Jehovà i hi hagué un moment en què va canviar alguna cosa en el meu interior: tenia remordiments de consciència. A sovint em sentia malament amb mi mateix i pensava que Jehovà mai em podria perdonar totes les coses males que havia fet. En eixos moments, llegia el relat que parla sobre com Jehovà li va perdonar al rei David els pecats greus que havia comés, i això em consolava (2 Samuel 11:1–12:13).

Un altre repte va ser compartir la meua fe amb altres en la predicació de casa en casa (Mateu 28:19, 20). Tenia pànic de trobar-me amb algú a qui li haguera fet mal en el passat! Però, amb el temps, vaig poder véncer aquella por i vaig començar a disfrutar de parlar als altres sobre el nostre meravellós Pare celestial, qui ens perdona en gran manera.

Conéixer a Jehovà m’ha salvat la vida! La majoria dels meus antics companys estan morts o en presó. Però jo tinc una vida molt gratificant i un futur que espere amb iŀlusió. He hagut d’aprendre a ser humil, obedient i a controlar el meu caràcter explosiu. Com a resultat, ara tinc una millor relació amb els altres. Estic feliçment casat amb una dona meravellosa que li diuen Carmen, i junts disfrutem d’ajudar altres persones a aprendre de la Bíblia.

Ah, per cert! Ara em guanye la vida honradament; de tant en tant treballe en bancs, però no per a robar-los, sinó per a netejar-los.