JEHOVÀ vol que estimem la pau i que esta siga un aspecte important de la nostra vida. Com a resultat, els cristians disfrutem d’una gran pau, i açò fa que altres persones que també busquen la pau se senten atretes a la congregació.

Per exemple, un xaman important de Madagascar es va fixar en l’harmonia que disfrutaven els testimonis de Jehovà i va pensar: «Si alguna volta decidisc clavar-me en una religió, esta serà la que trie». Amb el temps, va deixar de practicar l’espiritisme i va passar mesos arreglant la seua situació matrimonial per a viure d’acord amb els principis bíblics. Finalment, va començar a servir a Jehovà, el Déu de la pau.

Igual que este home, milers de persones troben cada any en la congregació cristiana la pau que tant desitgen. No obstant, la Bíblia deixa clar que si hi han «zels amargs i un esperit conflictiu» en la congregació, les amistats es poden trencar i poden sorgir conflictes (Jau. 3:14-16). Afortunadament, la Bíblia també ens dona bons consells per a evitar eixos problemes i enfortir la pau. Analitzem alguns casos de la vida real que ens ajudaran a vore com podem aplicar estos consells.

PROBLEMES I SOLUCIONS

«Em costava portar-me bé amb un germà que treballava amb mi. Una volta, estàvem discutint i dos hòmens ens van pillar xillant-nos» (CHRIS).

«Una germana amb la que solia predicar a sovint va deixar d’eixir amb mi. Després, em va deixar de parlar del tot, i jo no tenia ni idea de per què» (JANET).

«Estava en una cridada telefònica a tres i un dels altres es va despedir. Pensava que ja havia penjat i vaig començar a parlar malament d’ell, però resulta que encara estava al telèfon» (MICHAEL).

«Dos precursores de la nostra congregació van començar a tindre problemes entre elles, i una no parava de fer-li retrets a l’altra. Esta tensió entre elles desanimava els altres» (GARY).

Tal volta penses que estos incidents no tenen massa importància, però en realitat, podrien haver fet molt de mal als implicats en sentit emocional i espiritual. Afortunadament, tots estos germans van seguir la guia de la Bíblia i van poder restaurar la pau. Quins principis bíblics creus que van seguir?

«No vos baralleu pel camí» (Gèn. 45:24). Josep li va donar este consell als seus germans quan tornaven a ca son pare. Xe, quines paraules més sàvies! Quan una persona no controla els seus sentiments i s’enfada a la primera, pot fer que els altres també s’enfaden. Per exemple, Chris va vore que el seu problema era l’orgull i que li costava acceptar instruccions. Com volia canviar, es va disculpar amb el germà amb qui havia estat discutint i es va esforçar per controlar el seu mal caràcter. Quan l’altre germà va vore que Chris s’estava esforçant per canviar, ell també va fer lo mateix. Ara servixen a Jehovà junts amb alegria.

«Quan no hi ha comunicació, els plans fracassen» (Prov. 15:22). Janet va arribar a la conclusió que havia de fer cas d’este consell, aixina que va decidir parlar amb l’altra germana. Durant la conversació, Janet li va preguntar amb tacte per què s’havia enfadat. Al principi, l’ambient estava un poc tens, però les coses van millorar quan començaren a parlar del problema amb calma. La germana va descobrir que havia malinterpretat una situació en què Janet ni tan sols havia estat implicada, aixina que es va disculpar. Ara tornen a servir a Jehovà juntes i fan molt bon equip.

«Si estàs portant la teua ofrena a l’altar i allí te’n recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa la teua ofrena allí, davant de l’altar, i ves-te’n. Primer, fes les paus amb el teu germà» (Mat. 5:23, 24). Potser recordes este consell que Jesús va donar en el Sermó de la Muntanya. En el cas de Michael, quan va comprendre lo desconsiderat que havia sigut amb el germà, es va sentir fatal. Però va decidir esforçar-se per restablir la pau, aixina que va ser humil i li va demanar perdó en persona. Quin va ser el resultat? Michael conta: «El germà em va perdonar de tot cor». Feliçment, van conseguir recuperar l’amistat.

«Continueu suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos amb generositat, inclús si teniu algun motiu de queixa contra un altre» (Col. 3:12-14). En el cas de les dos precursores d’experiència, un ancià molt amorós les va ajudar a reflexionar en preguntes com: «Tenim el dret de fer que els altres se senten malament per culpa dels nostres desacords? Tenim raons de pes per a no continuar suportar-nos i seguir servint a Jehovà en pau?». Les dos van acceptar el consell de l’ancià i el van posar en pràctica. Ara estan ben avingudes i prediquen les bones notícies juntes.

Aplicar el consell de Colossencs 3:12-14 que acabem de mencionar podria ser un bon punt de partida si algú et ferix. Molts han vist que, si són humils, poden simplement perdonar i oblidar. Però, si veiem que no som capaços de fer això, podem seguir el consell de Mateu 18:15. Encara que en este versicle Jesús estava parlant dels passos a seguir quan algú comet un pecat greu contra un altre, este consell pot ser molt útil per a resoldre diferències entre germans. Per què no vas a parlar amb el teu germà o la teua germana amb humiltat i amor per a intentar resoldre el problema?

Per descomptat, la Bíblia ens dona altres suggerències pràctiques. Però, per a que funcionen, hem de demostrar el fruit de l’esperit: «amor, goig, pau, paciència, amabilitat, bondat, fe, docilitat, autocontrol» (Gàl. 5:22, 23). Estes qualitats fan que el procés de fer les paus siga més fluït, igual que l’oli lubrica una màquina per a que funcione amb més suavitat.

LA VARIETAT DE PERSONALITATS ENRIQUIX LA CONGREGACIÓ

Cada un de nosaltres té la seua personalitat amb diferents qualitats, formes de pensar i maneres d’expressar-nos. Estes diferències enriquixen les nostres amistats, però també poden causar conflictes. Un ancià d’experiència posa este exemple: «A una persona introvertida li pot costar passar temps amb algú més obert i comunicatiu. Encara que esta diferència parega de poca importància, pot portar problemes greus». Vol dir això que les persones amb distintes personalitats estan destinades a tindre problemes? Posem l’exemple de dos dels apòstols: Pere i Joan. Com era Pere? Potser te l’imagines com una persona directa i impulsiva. I què podem dir de Joan? És possible que el veges com algú carinyós i prudent a l’hora de parlar i actuar. Pel que sembla, tenien personalitats molt diferents, però treballaven bé junts (Fets 8:14; Gàl. 2:9). De la mateixa manera, els cristians hui en dia també podem treballar units encara que tinguem personalitats diferents.

Potser en la teua congregació hi ha algun germà que diu o fa coses que t’irriten. Aixina i tot, saps que Crist va morir per ell i que l’has d’estimar (Jn. 13:34, 35; Rom. 5:6-8). Per tant, en comptes d’evitar-lo o pensar que mai podreu ser amics, pregunta’t: «Està fent este germà alguna cosa que siga incorrecta des del punt de vista bíblic? Intenta fer-me mal a posta? O és que simplement tenim personalitats diferents?». I més important encara: «Com poden ajudar-me les seues bones qualitats?».

Esta última pregunta és molt important. Si el germà és xarrador i tu eres més callat, pensa en lo fàcil que li resultarà començar conversacions en la predicació. Per què no quedes amb ell a predicar i aprens del seu exemple? Si el germà és generós i tu no ho eres tant, per què no l’imites i disfrutes de l’alegria de donar als majors, als malalts o als necessitats? La idea és que, encara que tingueu personalitats diferents, podeu estar més units si vos centreu en les coses positives. Potser no arribareu a ser carn i ungla, però açò vos pot ajudar a portar-vos millor i a fomentar la pau entre vosaltres i en la congregació.

És probable que Evòdia i Síntique, dos cristianes del segle I, tingueren personalitats molt diferents. Però l’apòstol Pau les va animar a tindre «la mateixa ment en el Senyor» (Fili. 4:2). Podries fer tu lo mateix i promoure la pau en la congregació?

NO PERMETES QUE ELS CONFLICTES CONTINUEN

Els sentiments negatius cap als altres poden comparar-se amb la mala herba, que seguirà creixent en un jardí si no l’arranquem. De manera pareguda, una volta que els sentiments negatius s’apoderen del cor d’una persona, poden arribar a afectar l’esperit de la congregació. Si estimem a Jehovà i als nostres germans, ens esforçarem per no permetre que les diferències personals pertorben la pau del poble de Déu.

Si afrontem els conflictes amb l’objectiu de fer les paus, ens sorprendran els bons resultats. Fixa’t en el que va dir una de les nostres germanes: «Em feia la impressió que una germana em tractava com si fora una xiqueta, i això em molestava molt. Cada volta em posava més dels nervis, aixina que vaig començar a ser seca amb ella. Pensava: “Com ella no em respecta, jo tampoc la respectaré”».

Llavors, esta germana va analitzar el que estava fent: «Vaig començar a vore els meus propis defectes i em vaig decepcionar molt amb mi mateixa. Vaig entendre que havia de canviar la meua manera de pensar. Després d’orar al respecte, li vaig comprar a la germana un regalet i li vaig escriure una targeta disculpant-me per la meua mala actitud. Ens vam abraçar i vam decidir oblidar l’assumpt. No hem tornat a tindre problemes».

La gent necessita pau desesperadament. No obstant, siga per orgull o perquè se senten amenaçades, moltes persones deixen d’actuar pacíficament. Això és el que passa al món, però Jehovà espera que entre els seus servents hi haja pau i unitat. De fet, va inspirar l’apòstol Pau a escriure: «Vos suplique que vos comporteu d’una manera digna de la crida que heu rebut, amb tota humiltat i docilitat, amb paciència, suportant-vos els uns als altres amb amor i esforçant-vos al màxim per mantindre la unitat de l’esperit per mitjà del vincle de la pau» (Efe. 4:1-3). Este «vincle de la pau» no té preu, aixina que enfortim-lo i esforcem-nos per resoldre qualsevol conflicte que puga sorgir entre nosaltres.