Camina amb Déu en estos temps difícils
«Henoc [...] seguí els camins de Déu. Va desaparéixer, perquè Déu se’l va endur» (Gènesi 5:22-24).
1. Per què podem dir que els nostres temps són difícils?
TEMPS difícils! Estes paraules descriuen a la perfecció els anys de violència i de patiment que ha viscut la humanitat des que es va establir el Regne Messiànic en 1914. Durant tot este temps, els humans han estat vivint en els «últims dies». Des d’eixe moment, en una escala sense precedents, hi han hagut fams, malalties, terratrèmols i guerres (2 Timoteu 3:1; Apocalipsi 6:1-8). I els que adoren a Jehovà no han sigut l’excepció. En major o menor mesura, tots hem d’afrontar les dificultats i dubtes dels nostres dies. Problemes econòmics, disturbis polítics, crims i malalties estan entre les coses que compliquen la vida.
2. Quins reptes han fet front els servents de Jehovà?
2 A més a més, molts servents de Jehovà han aguantat vegada rere vegada persecució intensa, perquè Satanàs ha continuat atacant els «que obeïxen els manaments de Déu i tenen la comissió de donar testimoni de Jesús» (Apocalipsi 12:17). I encara que no tots hem patit persecució directa, tots els cristians verdaders han de fer front a Satanàs el diable i a l’esperit que fomenta en la humanitat (Efesis 2:2; 6:12). Hem d’anar a espai per a que este esperit no ens influencie perquè el trobem al treball, a l’escola o en qualsevol altre lloc on hem de relacionar-nos amb aquells que no tenen interés en l’adoració pura.
Camina amb Déu, no amb les nacions
3, 4. De quina manera són els cristians diferents del món?
3 Els cristians del segle I també van haver de fer front a l’esperit d’este món i açò els va fer molt diferents d’aquells que no formaven part de la congregació cristiana. Pau va parlar d’esta diferència al dir: «Per això vos dic i vos suplique en el nom del Senyor que deixeu de viure com la gent de les nacions, que viu en la inutilitat de la seua ment. Ells estan en foscor mental i separats de la vida que pertany a Déu a causa de la ignorància que hi ha en ells i de la insensibilitat del seu cor. A l’haver perdut tot sentit moral, s’han entregat a la conducta descarada per a practicar tota classe d’impuresa amb avidesa» (Efesis 4:17-19).
4 Que bé descriuen estes paraules la foscor espiritual i moral d’este món, tant en els dies de Pau com en els nostres. De la mateixa manera que en el segle I, els cristians de hui en dia no viuen com la gent de les nacions. En lloc d’això, disfruten del meravellós privilegi de caminar amb Déu. És cert que algunes persones poden preguntar-se si és raonable dir que els humans imperfectes i humils poden caminar amb Jehovà. No obstant això, la Bíblia mostra que sí que ho poden fer. Més encara, Jehovà espera que ho fem. En el segle VIII abans de la nostra era, el profeta Miquees va escriure les següents paraules inspirades: «Què espera Jehovà de tu? Només que practiques la justícia, estimes la lleialtat i camines amb modèstia al costat del teu Déu!» (Miquees 6:8).
Com podem caminar amb Déu i per què?
5. Com pot un humà imperfecte caminar amb Déu?
5 Com podem caminar amb el Déu totpoderós i invisible? Òbviament, no de la mateixa manera com ho fem els humans. En la Bíblia, l’expressió «caminar» pot significar «actuar d’una manera determinada» a. Tenint açò present, comprenem que algú que camina amb Déu, seguix una vida guiada per ell i que li agrade. Seguir este camí ens fa diferents de la majoria de la gent que ens envolta. De fet, és l’única elecció adequada per a un cristià. Per què? Vegem alguns motius.
6, 7. Per què caminar amb Déu és el millor camí que podem triar?
6 Primer de tot, Jehovà és el nostre Creador, la Font de la vida i ens dona tot el necessari per a viure (Apocalipsi 4:11). Per això, ell és l’únic que té el dret de dir-nos per quin camí anar. A més, caminar amb Déu és la manera de viure més beneficiosa. Per a aquells que caminen amb ell, Jehovà ha fet possible el perdó de pecats i els oferix l’esperança segura de la vida eterna. El nostre amorós Pare celestial també ens dona consells savis i ajuda aquells que caminen amb ell per a que tinguen èxit en la seua vida a pesar de ser imperfectes i de viure en un món influenciat per Satanàs (Joan 3:16; 2 Timoteu 3:15, 16; 1 Joan 1:8; 2:25; 5:19). I una altra raó per a caminar amb Déu és que el nostre desig per a fer-ho contribuïx a la unitat i la pau de la congregació (Colossencs 3:15, 16).
7 Finalment i més important, quan caminem amb Déu demostrem de quin costat estem en la qüestió de la sobirania que es va plantejar en el jardí de l’Edén (Gènesi 3:1-6). Per la nostra manera de viure demostrem que estem totalment del costat de Jehovà i que proclamem sense por que ell és l’únic sobirà (Salm 83:18). Per eixa raó, actuem en harmonia amb les nostres oracions al demanar que el nom de Déu siga santificat i que es complisca la seua voluntat (Mateu 6:9, 10). Què savis que són aquells que trien caminar amb Déu! Poden estar segurs que van en la direcció correcta perquè Jehovà és «l’únic que és savi» i mai s’equivoca (Romans 16:27).
8. Per què els temps d’Enoc i Noé van ser pareguts als nostres?
8 ¿Com és possible viure com a cristians verdaders quan passem per dificultats i la majoria de la gent no té interés en servir a Jehovà? Trobem la resposta a l’analitzar exemples d’hòmens de fe del passat que van mantindre la seua integritat en moments molt difícils. Dos d’estos exemples foren Enoc i Noé. Els dos visqueren en temps semblants als nostres: la maldat s’havia escampat per totes parts. En els dies de Noé la Terra s’havia omplit de violència i immoralitat. Tot i això, tant Noé com Enoc van resistir l’esperit del món de la seua època i van caminar amb Jehovà. Com ho van aconseguir? Per a donar resposta a esta pregunta, en este article analitzarem l’exemple d’Enoc i en el següent article, el de Noé.
Enoc va caminar amb Déu en temps difícils
9. Quina informació tenim sobre Enoc?
9 Enoc és la primera persona descrita en la Bíblia que caminava amb Déu. D’ell es diu: «Després del naixement de Matusalem, [...] Henoc seguia els camins de Déu» (Gènesi 5:22). Després de dir els anys que va viure Enoc (que encara que pareixen molts, va ser una vida curta per al seu temps) la Bíblia diu que «seguí els camins de Déu. Va desaparéixer, perquè Déu se’l va endur.» (Gènesi 5:24). Molt probablement, abans que els seus opositors li posaren la mà al damunt, Déu es va endur a Enoc de la Terra per a adormir-lo en la mort (Hebreus 11:5, 13). A banda d’estos versicles, hi han poques referències d’Enoc en la Bíblia. No obstant això, per la informació que tenim i per altres indicis, tenim bones raons per a dir que els temps d’Enoc eren difícils.
10, 11. a) Com es va escampar la corrupció després que Adam i Eva es rebel·laren? b) Quin missatge profètic va predicar Enoc i quina resposta va obtindre?
10 Per exemple, analitza amb quina rapidesa es va propagar la corrupció en la raça humana després que Adam pecara. La Bíblia diu que el primer fill d’Adam, Caín, va ser el primer assassí quan va matar el seu germà Abel (Gènesi 4:8-10). Després de la mort violenta d’Abel, Adam i Eva van tindre un altre fill i li van posar el nom de Set. D’ell llegim: «Set també va tindre un fill, i li va posar per nom Enós. Per aquell temps, la gent va començar a invocar el nom de Jehovà» (Gènesi 4:25, 26). Per desgràcia, este «invocar el nom de Jehovà» era d’una manera apòstata b. Anys després del naixement d’Enós, un descendent de Caín a qui li deien Lèmec, va compondre una cançó per a les seues dos dones dient que havia matat a un jove que l’havia ferit. També va advertir: «Caín serà venjat set vegades, però Lèmec ho serà setanta-set» (Gènesi 4:10, 19, 23, 24).
11 Estos breus fets com el que acabem de vore, indiquen que la corrupció que va introduir Satanàs en el jardí de l’Edén, van fer que s’escampara ràpidament la maldat entre els descendents d’Adam. En un món aixina, Enoc va ser profeta de Jehovà i les seues poderoses paraules inspirades encara són d’utilitat hui en dia. Judes va dir que Enoc va profetitzar: «Sí, Enoc, el sèptim home en la línia genealògica d’Adam, també va profetitzar sobre ells quan va dir: «Mireu! Jehovà va vindre amb les seues santes miríades per a jutjar a tots i per a demostrar que tots els irreverents eren culpables de totes les coses irreverents que havien fet de manera irreverent i de totes les coses insultants que estos pecadors irreverents van dir contra ell» (Judes 14, 15). Estes paraules tindran un compliment final en l’Harmagedon (Apocalipsi 16:14, 16). Podem estar segurs que fins i tot en els dies d’Enoc hi havien molts «pecadors irreverents» a qui els va molestar escoltar la seua profecia. Què amorós va ser Jehovà quan es va endur el profeta per a que no li feren mal!
Què va enfortir a Enoc per a caminar amb Déu?
12. Què va fer Enoc diferent dels seus contemporanis?
12 En el jardí de l’Edén, Adam i Eva, van escoltar a Satanàs i Adam es va rebel·lar contra Jehovà (Gènesi 3:1-6). El seu fill Abel va seguir un camí diferent i Jehovà el va vore amb bons ulls (Gènesi 4:3, 4). Llastimosament, la major part de la descendència d’Adam no van ser com Abel. No obstant això, Enoc sí que ho va ser, encara que va nàixer centenars d’anys després. Quina era la diferència entre Enoc i molts altres descendents d’Adam? L’apòstol Pau va respondre esta pregunta quan va escriure: «Per la fe, Enoc va ser traslladat per a que no veiera la mort, i ningú el va poder trobar perquè Déu l’havia traslladat. Però, abans de ser traslladat, va rebre testimoni que li indicava que havia agradat a Déu» (Hebreus 11:5). Enoc va formar part d’un gran núvol de testimonis precristians que van ser excel·lents exemples de fe (Hebreus 12:1). Gràcies a la fe, Enoc va poder mantindre una bona conducta al llarg de la seua vida de més de tres-cents anys, més de 3 voltes el que dura la vida d’un humà a hui en dia!
13. Quina classe de fe tenia Enoc?
13 Pau va descriure la fe d’Enoc i d’altres testimonis quan va escriure: «La fe és la certesa que allò que s’espera es realitzarà, la prova convincent de l’existència de realitats que no es veuen» (Hebreus 11:1). Sí, la fe és l’expectativa segura basada en garanties que totes les coses que esperem, es compliran. Esta expectativa és tan forta que afecta la manera com veiem les coses més importants de la nostra vida. Esta classe de fe va permetre a Enoc caminar amb Déu, encara que el món que l’envoltava no ho fera.
14. En quin coneixement exacte segurament es va basar la fe d’Enoc?
14 La fe verdadera es basa en un coneixement exacte. Quin coneixement tenia Enoc? (Romans 10:14, 17; 1 Timoteu 2:4). Sense dubte, sabia el que havia passat en l’Edén. Probablement, també havia sentit com era la vida en el jardí que potser continuava existint encara que els humans no podien passar (Gènesi 3:23, 24). I coneixia el propòsit de Déu que la descendència d’Adam ompliria la Terra i la convertiria en el paradís original (Gènesi 1:28). A més, Enoc segur que valorava la promesa de Jehovà mitjançant la qual la seua descendència esclafaria el cap de Satanàs desfent els efectes del seu engany (Gènesi 3:15). De fet, la profecia inspirada d’Enoc la podem trobar en el llibre de Judes i va predir la destrucció de la descendència de Satanàs. Com Enoc va tindre fe, sabem que va adorar a Jehovà el Déu «que recompensa els que el busquen amb insistència» (Hebreus 11:6). Per tant, encara que Enoc no tenia tots els coneixements que tenim nosaltres hui en dia, va tindre suficients per a fonamentar una fe forta. Gràcies a la fe, va poder mantindre’s íntegre durant els temps difícils.
Imita l’exemple d’Enoc
15, 16. Com podem seguir l’exemple d’Enoc?
15 Com volem agradar a Jehovà en temps difícils igual que va fer Enoc, fem bé de seguir el seu exemple. Hem d’augmentar i retindre el nostre coneixement exacte per Jehovà i el seu propòsit. Però encara hi ha més. Hem de permetre que este coneixement exacte ens guie en la nostra vida (Salms 119:101; 2 Pere 1:19). Necessitem que ens guie la manera de pensar de Déu i sempre esforçar-nos per a agradar-li amb els nostres pensaments i accions.
16 No tenim registres de qui més servia a Jehovà en els temps d’Enoc, però potser estava a soles o formava part d’una xicoteta minoria. Nosaltres també formem part d’una xicoteta minoria en este món, però no tenim per què desanimar-nos. Jehovà ens donarà el seu suport sense importar qui estiga en contra de nosaltres (Romans 8:31). Enoc va ser valent a l’advertir sobre la destrucció de la gent irreverent. Nosaltres també som valents quan prediquem les bones notícies del Regne a pesar de les burles, l’oposició i la persecució (Mateu 24:14). Enoc no va viure tant com alguns dels seus contemporanis. La seua esperança no era d’este món. Més bé tenia els seus ulls ben centrats en una cosa molt més gran (Hebreus 11:10, 35). Nosaltres també tenim la vista fixa en el compliment del propòsit de Jehovà. Per tant, no traguem profit d’este món (1 Corintis 7:31). Més bé, utilitzem les nostres forces i recursos sobretot per al servici a Jehovà.
17. Quin coneixement tenim que Enoc no tenia i què podem fer?
17 Enoc va tindre fe que la descendència promesa per Déu apareixeria en el temps que Jehovà havia establit. Fa uns dos mil anys que la descendència, Jesucrist, va aparéixer, ens va proveir el rescat i ens va obrir el camí per a nosaltres i per als fidels testimonis de l’antiguitat com Enoc per a que poguérem heretar la vida eterna. La descendència ara entronitzada com a rei del Regne de Déu, va llançar a Satanàs del cel cap a la Terra i ara veiem els catastròfics resultats al nostre voltant (Apocalipsi 12:12). Sí, ara hi ha molt més coneixement disponible per a nosaltres del que hi havia en el temps d’Enoc. Per tant, nosaltres també podem tindre una fe forta com la que ell va tindre. La confiança en el compliment de les promeses de Déu pot influir en tot el que fem. Podem com Enoc, caminar amb Déu a pesar de viure en moments difícils.
[Notes]
a Consulta el volum 2, pàgina 692, paràgraf 4 del Perspicacia para comprender las Escrituras, publicat pels testimonis de Jehovà.
b Abans del temps d’Enós, Jehovà va parlar amb Adam. Abel va fer un sacrifici acceptable als ulls de Jehovà. Déu, fins i tot es va comunicar amb Caín abans que els zels i la ira el portaren a cometre un assassinat. Per això, el començar a «invocar el nom de Jehovà» havia de ser en una manera diferent no relacionada amb l’adoració pura.
Què respondries?
• Què significa caminar amb Déu?
• Per què caminar amb Déu és el millor camí que podem triar?
• Per què va poder caminar Enoc amb Déu a pesar dels moments difícils?
• Com podem imitar a Enoc?
[Preguntes de l’estudi]
[Il·lustració]
Per fe, «Henoc [...] seguí els camins de Déu».
[Il·lustració]
Estem completament segurs que les promeses de Jehovà es compliran
[Crèdits de la fotografia]
Dona, extrem dret: FAO photo/B. Imevbore; edifici caient: San Hong R-C Picture Company