Preguntes dels lectors

Indiquen les paraules d’Esteve registrades en Fets 7:59 que hauríem de dirigir les nostres oracions a Jesús?

En Fets 7:59 diu: «Mentres l’apedregaven, Esteve va suplicar: “Senyor Jesús, rep el meu esperit”». Estes paraules han fet que sorgisquen algunes preguntes, ja que la Bíblia diu que Jehovà és «aquell que escolta les oracions» (Salm 65:2). Estava realment Esteve orant a Jesús? De ser aixina, vol dir açò que Jesús i Jehovà són la mateixa persona?

En algunes versions, com la Reina-Valera Gómez (2023, castellà), diu que Esteve «invocava a Déu i deia: Senyor Jesús [...]». No sorprén que moltes persones hagen arribat a la mateixa conclusió que el comentarista bíblic Matthew Henry, a qui va dir: «En este relat, Esteve ora a Crist i nosaltres hem de fer lo mateix». Però, per què podem dir que este punt de vista no és correcte?

El teòleg Albert Barnes b va admetre sincerament: «La paraula Déu no apareix en el text original, i no hauria d’estar en la traducció. No es troba en cap [manuscrit] arcaic o versió antiga». Llavors, com va arribar a incloure’s la paraula «Déu» en este versicle? L’erudit Abiel Abbot Livermore c ho va catalogar com «un exemple dels prejuís sectaris dels traductors». Per tant, la majoria de traduccions modernes eliminen eixa referència falsa a Déu.

Ara bé, moltes versions diuen que Esteve «va orar» a Jesús. I la nota de la Traducció del Nou Món amb referències (en castellà) mostra que l’expressió «feia petició» també pot significar «invocació; oració». Indicaria açò que Jesús és Déu Totpoderós? No. De fet, un diccionari d explica que, en este context, la paraula grega original epikaleo significa «clamar, invocar [...] o apel·lar a una autoritat». Pau va utilitzar la mateixa paraula quan va dir: «Apel·le al Cèsar!» (Fets 25:11). Per això, amb raó, els Evangelis, per Joan F. Mira, diuen que Esteve «implorava» a Jesús.

Què va motivar a Esteve a fer esta petició? Segons Fets 7:55, 56, «ell, ple d’esperit sant, va mirar al cel i va vore la glòria de Déu i a Jesús dret a la seua dreta». En circumstàncies normals, Esteve li haguera demanat esta petició a Jehovà en nom de Jesucrist. Però com en esta visió va vore a Jesús ja ressuscitat, pareix que es va sentir lliure de dirigir-se a ell directament, dient-li: «Senyor Jesús, rep el meu esperit». Esteve sabia que Jesús havia rebut l’autoritat per a ressuscitar els morts (Joan 5:27-29). Per tant, li va demanar que salvaguardara el seu esperit, o força de vida, fins que el ressuscitara amb vida immortal en el cel.

¿Ens posa un precedent esta declaració d’Esteve per a orar-li a Jesús? En absolut. Per una banda, Esteve distingia clarament a Jesús de Jehovà, ja que el relat diu que ell va vore a Jesús «dret a la dreta de Déu». I per l’altra, eren circumstàncies excepcionals perquè l’únic altre cas que trobem d’algú dirigint-se directament a Jesús és el de l’apòstol Joan quan el va vore en una visió (Apocalipsi 22:16, 20).

Tot i que els cristians de hui en dia dirigixen correctament les seues oracions a Jehovà Déu, estan completament convençuts que Jesús és «la resurrecció i la vida» (Joan 11:25). Igual que Esteve, tindre eixa mateixa confiança que Jesús és capaç de ressuscitar els qui posen fe en ell ens ajudarà i ens donarà forces per a aguantar les proves.

[Notes]