Preguntes dels lectors
Per què li va demanar Eliseu a Elies «una doble part» del seu esperit?
Just després que Elies acabara la seua assignació com a profeta en Israel, el jove profeta Eliseu li va demanar: «Que jo reba del teu esperit profètic una doble part» (2 Reis 2:9). Pareix que Eliseu volia rebre una doble part com la que se’ls donava als primogènits, però en sentit espiritual (Deuteronomi 21:17). Un breu repàs d’este relat ens ajudarà a entendre’l millor i a extraure algunes lliçons pràctiques.
Seguint la guia de Jehovà, el profeta Elies va nomenar a Eliseu successor seu (1 Reis 19:19-21). Durant uns sis anys, Eliseu va ser l’ajudant fidel d’Elies i estava decidit a estar sempre al seu costat. No es va separar d’ell ni tan sols l’últim dia que Elies va ser profeta d’Israel. Encara que Elies el va animar a deixar de seguir-lo, el jove profeta va dir tres voltes: «No et deixaré» (2 Reis 2:2, 4, 6; 3:11). De fet, Eliseu considerava a este profeta el seu pare espiritual (2 Reis 2:12).
No obstant, Eliseu no era l’únic fill espiritual que tenia Elies. Els dos profetes es relacionaven amb un grup d’hòmens coneguts com «els del grup de profetes» (2 Reis 2:3). El relat de Segon dels Reis indica que este «grup de profetes» també tenien una relació estreta amb Elies com si fora el seu pare espiritual (2 Reis 2:3, 5, 7, 15-17). Ara bé, Eliseu era el fill espiritual més important d’Elies, ja que ell l’havia ungit com al seu successor i, per tant, era com el primogènit. En l’antic Israel, el primogènit rebia dos parts de l’herència de son pare, mentres que els altres fills només en rebien una. Per això Eliseu li va demanar dos parts d’herència espiritual a Elies.
Per què va fer Eliseu esta petició en este moment en particular? Perquè estava a punt de mamprendre una tasca de gran transcendència: succeir a Elies com a profeta d’Israel. Eliseu sabia que per a poder complir amb una assignació de tal magnitud necessitava una fortalea espiritual més enllà de les seues pròpies habilitats, fortalea que només Jehovà podia donar-li. Havia de ser igual de valent que el seu mestre (2 Reis 1:3, 4, 15, 16). Per això, li va demanar a Elies una doble part del seu esperit, un esperit de valentia i de zel absolut per Jehovà, qualitats molt desitjables que produïx l’esperit de Déu (1 Reis 19:10, 14). Com va respondre Elies?
Ell sabia que no podia donar-li a Eliseu el que havia demanat, només Déu podia concedir-li-ho. Aixina que li va dir modestament: «Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre sóc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut» (2 Reis 2:10). I aixina va ser, Jehovà va permetre que Eliseu poguera vore a Elies ascendint enmig d’una tempestat de vent (2 Reis 2:11, 12). Per tant, Jehovà li va donar l’esperit que necessitava per a començar la seua nova assignació i per a poder afrontar les proves que vingueren.
Este relat és molt animador tant per als cristians ungits com per als altres servents de Déu de l’actualitat. A voltes, podríem sentir-nos desbordats o incapaços quan rebem una nova assignació o també és possible que vegem que no som tan valents com abans a l’hora de predicar un territori on la gent és indiferent o s’oposa. Però si li demanem ajuda a Jehovà, ens donarà l’esperit sant que necessitem per a afrontar els reptes i els canvis de circumstàncies (Lluc 11:13; 2 Corintis 4:7; Filipencs 4:13). I tal com Jehovà va enfortir a Eliseu per a acceptar responsabilitats més importants, també ens ajudarà a nosaltres, sigam jóvens o majors, a poder complir amb el nostre ministeri (2 Timoteu 4:5).