Skip to content

Skip to table of contents

Mo Mesisiich er a Ngii Di el Omelsemai

Mo Mesisiich er a Ngii Di el Omelsemai

Mo Mesisiich er a Ngii Di el Omelsemai

“Ngsebechek el meruul a rokuil tekoi loeak a Kristus, el ngikel melisiich er ngak.”​—FILIPI 4:13.

1. Ngera uchul me a rechedal a Jehovah a chelebangel a ringel me a odechelakl?

A RECHEDAL a Jehovah a blechoel el mo chelebangel a betok el kakerous el ringel me a omelsemai. A bebil el ringel a mo er ngii e le kid el diak demecherrungel me a lechub e ngblekerdelel tia el beluulechad el de kiei er ngii a uchul. A kuk bebil er a ringel a mo er ngii e le ngkltui el ngar er a uldesuir a rediak losiou er a Dios el mo er a remesiungel a Dios. (Genesis 3:15) Ngngar er a uchelel a reksi er a klechad, e a Dios a millemolem el melisiich er a reblak a rengrir el chedal el mo sebechir el outekangel a ultok me a odechelakl er a rechedal a klsuul klechelid, e dirrek el mlo sebechir el oltngakl a mesisiich el rolel a omengesuseu, e uleba ducherreng el outekangel a betok el bedengel a ringel er a klechad. Me tia el oureor el klisichel a dirrek el sebechel el ngosukid el mo outekangel a ngii di el odechelakl me a omelsemai er a klaumerang er kid.

A Oureor el Klisichel a Dios a Ngosukid el Mo Mesisiich er a Odechelakl el Mla er a Klsuul Klekristiano

2. Ngerang a moktek er aike el odechelakl el mei el okiu a klsuul klechelid, e ngokiu a ngera el rolel e ngmeketmokl?

2 A odechelakl el ngar er a rechedal a klechelid a blechoel el okiu a ulecheracheb me a meringel el odechelakl el melasem el merrob er a chad er sel blakerreng me a lechub e ngklaumerang er ngii el mo er a Dios. E sel moktek er aika el tekoi a mo mengitechut er a klaumerang er a chad e merrob er ngii me lak louchais me a lechub e mengitechut er a blakerreng er tir. Me aika el odechelakl a sebechel el mo er ngii el okiu a betok el kakerous el rolel, el lebebil er a taem e ngdi bleketakl el mei e a lebebil e ngkuk diak el sal kltukl. Me a Biblia a omekesiu a odechelakl er a Satan el kmo ngdi ua laion me a bersoech.​—Monguiu er a Psalm 91:13.

3. Ngera el blekerdelel a laion me a bersoech a lousbech a Satan el oldechelakl?

3 A Satan a di ua bekeu el laion el di bleketakl el oldechelakl er a rechedal a Dios el ousbech a uldikel me a omengelebus me a dirrek el omerrob er a ureor. (Psalm 94:20) Ngar er a chelsel aike el yearbook er kid e ngsebeched el menguiu a chais el kirel aike el tekoi el loruul a Resioning er a Jehovah er chelecha el taem el tir a mo chelebangel a betok el bedengel a odechelakl me a orimel el blakerreng er tir el mo er a Dios a uchul. A betok el cheldellir a rechad el ngar cheungel a ulekrael er a remengeteklel a klechelid me a lechub e te chad er a balatiks a kmal mekngit a omerellir el mo er a rechedal a Dios el ngar er a chelsel a betok el kakerous el basio. Me tirkaikid el chad el tir a meringel el oldechelakl el ua laion a dirrek el mla rulleterir a rebebil el mo mechitechut a rengrir e mo diak losiou er a Jehovah. Me a Diabelong a dirrek el di ua bersoech el sebechel el kuk oldechelakl e omekcharm el okiu a diak el bleketakl el rolel e ngsebechel el mengitechut a rengrir e mengeblad er a rechad el meruul er tir el mo oltirakl er ngii. Me tiaikid el rolel a odechelakl a loruul er ngii el moktek er ngii a mo mengitechut me a lechub e ngmelemall er a deleuill er kid lobengkel a Jehovah. Me nguaisei, engdi ngokiu a omelisiich el dengai el okiu sel oureor el klisichel a Dios e ngmo sebeched el mo mesisiich er a ngii di el rolel a odechelakl.

4, 5. Ngerang a kot el ungil el rolel e kede kutmeklid el kirel a odechelakl, e ngera uchul? Ka mosaod er a tekoi el dilubech.

4 A lsekum e kede melasem el mengetmokl er kid el kirel a odechelakl el bo dechelebangel er a uriul e ngdiak el sebechel el mo tekoi. A klemerang el tekoi a kmo, ngkmal diak el sebeched el medengei el kmo ngera el omelsemai me a odechelakl a bo dechelebangel er a uriul, misei a uchul me ngbai ungil a lak el sebek a rengud er a tekoi el ngii a locha diak el sebechel el mo er ngii. Engdi ngbai ngar ngii a tekoi el sebeched el meruul er ngii. A ruumesingd er tirke el uluutekangel a orimel me a odechelakl a mlo sebechir el mo mesisiich e le tir el milenguiu a Bades e millebedebek el kirel a blakerreng er tirke el mesiungel a Jehovah er a irechar, e dirrek el millatk aike el osisecheklel a Jesus me a kerebai er ngii. Me ngoeak aikaikid el omeruul e ngmlo sebechir el omekeroul er a bltkil a rengrir el mo er a Jehovah. Me tiaikid el bltkil a rengrir a mlo sebechel el ngosuterir el mo dechor el mesisiich el outekangel a ngii di el odechelakl el blo lechelebangel.

5 Ka di molatk er a tekoi el dilubech el mo er tirka el teru el odos er kid er a beluu er a Malawi. A kekerei el delebechel er a remekngit el chad el tir a dirrek el chedal a balatiks er tia el beluu a milengelebed er tir e mesodel a bilir e dirrek el millekoi er tir el kmo te mo olterebek er tir, me bo el sebechir el omechar er a babier el olechotel a kmo te kongei el mo oldubech a tekoi er a balatiks. Tirka el mekngit el chad a dirrek el ulumulak er tir el kmo a rebebil el chedal a telungalek er a Bethel a dirrek el mla mechar aika el babier. Me tirka el odos a dilu el kmo: “Kemam a mesiou er a Jehovah el Dios el di ngii el tang. Me ngkmal diak a belkul er kemam a lsekum tirka el odam er kemam a ulemechar aika el babier, ngdiak a ultutelel er kemam a tekoi el lurruul. Ngkmal diak kim kengei el meruul er a tekoi el somiu, e kmal diak ki medakt a momekoad er kemam!” Me a uriul er a le bekeu el dechor el mesaod er tir, e te bai milechititerir me te merael.

6, 7. Ngoeak a ngera el rolel e a Jehovah a melisiich er a remesiungel el mo outekangel a odechelakl?

6 A apostol Paulus a mle sebechel el mesang el kmo a Rekristiano er a Thesalonika a mera el mla kongei er a klemerang el tekingel a Jehovah “ra chelsel a betok el ringel,” me te ‘uleba deurreng el okiu sel oureor el klisichel’ a Dios. (1 Thesalonika 1:6) Me nguaisei, a rebetok el Kristiano er a irechar me chelechang el tir a mla chelebangel e dirrek el mlo mesisiich a odechelakl, a ouchais el kmo ngar sel kot el meringel el taem er a klengar er tir, e ngmle sebechir el melechesuar a budech, el ta er a telengtengil a rodech er a oureor el klisichel a Dios er a chelsel a rengrir. (Galatia 5:22) Me tia el budech a mlo uchul e ngsebechel el mo mesisiich a rengrir me a uldesuir e outekangel a ngii di el tekoi el blo lechelebangel. Me a Jehovah a kmal ousbech er a oureor el klisichel el mo melisiich er a remesiungel me ngsebechir el outekangel a odechelakl e dirrek el mo ungil melilt a tekoi el loruul er sel taem el ledubech a chelebuul. *

7 A rechad el kerekikl el omtab a tekoi a blechoel el mechas a rengrir er sel ducherreng er a rechedal a Dios el melemolem el blak a rengrir er sel taem el lechelebangel a meringel el odechelakl el kirel a klaumerang er tir. Te omes er a Resioning el ua lemui er a ileakl el klisiich, e mera el tekoi, te mera el mui er a klisiich. A apostol Petrus a melisiich er kid el kmo: “Kom ngeltengat cho motuub el kirel a ngklel a Kristus, le isei e a [oureor el klisichel a] Dios a mo kiei er kemiu.” (1 Petrus 4:14) Me kid el modechelakl e le kede oltirakl a melemalt el llechul a Dios, a ochotii el kmo ngii el Dios a kongei er kid. (Matteus 5:10-​12; Johanes 15:20) E tiang a mera el olechotel a klou el deurreng el Jehovah a omeskid er chelecha el taem!

Mongeseu el Mo Mesisiich a Omengesuseu er a Resechelid

8. Ngera el tekoi a silsichii a Josua me a Kaleb el mo oltngakl a omengesuseu er a rechad? (b) Me ngngera sebeched el suubii er a kerebai er tir?

8 A kekerei e diak el kltukl el orimel a dirrek el kirir a Rekristiano el outekangel er ngii a omengesuseu er a resechelirir. Me nguaisei, engdi a klisichel a Jehovah a lmuut el mesisiich er a ngii di el orimel me a omengesuseu er a rechad er tia el beluulechad, el uchul me ngsebeched el dechor el mesisiich el outekangel a mekngit el omerellir tirke el melenguul er kid, e ouchais a blulak el tekoi el kired, me a lechub e te melasem el orrimel er kid el mo oltirakl a uldesuir. El uaitiang, ngera sel rirellii a Josua me a Kaleb el mo bekeu el ouchais a klemera el tekoi e diak el kengei aike el blulak el tekingir tirke el teruich el chad el mlo ourabek er a beluu er a Kanaan? E le tir el uleltirakl a ulekrael el mlei el okiu sel oureor el klisichel a Jehovah el uchul me ngmle ‘ngodech a blekerdelir’ me a osengir el kirel a beluu.​—Monguiu er a Ulecherangel 13:30; 14:6-​10, 24.

9. Ngera uchul me a Rekristiano a kmal kirir el kongei el mo melodech a blekerdelir el diak loltirakl a blekerdelir a ruumesingd el chad?

9 Me ngdi osisiu, sel oureor el klisichel a Dios a dirrek el millisiich er a rechapostol er a Jesus el mo oltirakl er a Dios er a bai loltirakl er a rechad, el ruumesingd el chad a ulemes er tir el ua sensei er a mera el klechelid. (Rellir 4:21, 31; 5:29, 32) A ruumesingd el chad a blechoel el mo meruul aike el loruul a rebetok el chad e le ngsorir a lekengei er tir a rechad. Engdi tirke el mera el Kristiano a mle blechoel el bekeu el dechor el kirel a tekoi el lodengei el kmo ngmelemalt. Misei e ngkmal dmeu a rengud el kirel tia el oureor el klisichel a Dios el sebechel el mesisiich er kid me ngdiak de medakt el mo ngodech a omerelled er a rechad. (2 Timoteus 1:7) Ka me bo dosaod er a ta el tekoi el uchul me ngkmal diak el kired el mo mechitechut er a orimel er a rechad.

10. Ngera el meringel el blekeradel a sebechir a Rekristiano el mo chelebangel er chelechang?

10 A rebebil el ngeasek a locha dirrek el mo chelebangel er a meringel el blekeradel sel bo lodengei el kmo a ta er a resechelirir a mla mo meruul a tekoi el omtok er a llechul a Jehovah. Te locha mo omdasu el kmo a lsekum te mo olengit a ngeso er a remechuodel e ngua bo losaod er a tekoi el diak el kirir el mesaod er ngii, me tiang a mo uchul e ngdiak louchais e omdasu el kmo tia el omeruul a rolel a blakerreng er tir el mo er a sechelirir. Me ngika el meruul er a klengit a dirrek el mo orrimel er a resechelil me lak louchais. E chouaika el tekoi a diak el beches el tekoi er a delongelir a remekekerei el chad. A rebebil el meklou el chad a dirrek el mo meringel er tir el mo ouchais a mekngit el omeruul el loruul a resechelirir me a rechedal a telungalek er tir el mo er a remechuodel er a ongdibel. Engdi a remera el Kristiano, ngkirir el mo uangerang a osengir el kirel a chouaika el orimel?

11, 12. Ngerang a kot el ungil el nger er kau el mo er a chad er a ongdibel el mengelechel er kau me ngdiak mouchais el kirel a mekngit el omeruul el loruul er ngii, e ngera uchul?

11 Ka molatk er tia el tekoi el dilubech. Oleko a Alex el ngii a ngeasek el odam a mlo medengei el kmo a Steve el sechelil el ngar er a ongdibel, a ngar ngii a blekerdelel el soal el omes a siasing er a remeau. Me a Alex a ouchais er a uldesuel el kirel tia el mekngit el omeruul el mo er a Steve. Engdi a Steve a di diak lorrenges er ngii. Sel taem el Alex a ulerrimel er ngika el sechelil el mo ouchais er a remechuodel e a Steve a dilu er ngii el kmo a lsekum e ngmera el sechelil e ngdiak el kirel a Alex el louchais aika el tekoi. Me a leuaisei, e a Alex ngkirel el suebek a rengul el kirel a telemellel a klausechelei er tir? Ngdirrek el locha mlo melatk el kmo a remechuodel te mo oumerang er techang a lsekum a Steve a kmo ngdiak el klemerang aika el tekoi. Me nguaisei, engdi a blekeradel el ble lechelebangel er ngii a Steve a mle sebechel el mo uchul a telemellel a deleuill er ngii me a Jehovah. A Alex a mle kirel el melatk er a uleklatk el kmo “a dakt er a re chad a bedikl, ngdi ngikel oumeral ulsirs er a [Jehovah] a diak le mekesakl.” (Osisechakl 29:25) Me ngmle kirel a Alex el mekerang? Ngmle sebechel el lmuut el mo er a Steve e mengedecheduch er ngii el kirel tia el mekngit el tekoi. E tiang a mera el ousbech er a blekeu. Ngulterekokl el sel taem e ngmo techellel a Steve el kongei el mo mesaod er tia el tekoi. Ngdirrek el sebechel a Alex el lmuut el melisiich er ngii el mo mengedecheduch er a remechuodel e oba delemedemek el subedii el kmo a lsekum e ngdiak louchais er a remechuodel e ngmo er ngii a taem e a Alex a mo ouchais er tir.​—Levitikus 5:1.

12 Me ngulterekokl el sechelim a mo kesib a rengul er kau el kirel a tekoi el moruul er ngii el olengeseu er ngii er a uchelel. Engdi a cherengel a taem e ngmo melechesuar el kmo ke mirruul er a tekoi el mo uchul a klungiolel. Me a lsekum ngike el mlo er a klengit a nguu a ngeso e olengesenges a ulekrael e ngulterekokl el mo blechoel el oba omereng el saul el kirel a blekeu me a blakerreng er kau el bedul ngii. Engdi a lsekum e ngmo kesib a rengul er kau e le kau el ullengit er a remechuodel el mo olengeseu er ngii, e a ker a kmo ngika el chad ngmera el ungil el sechelim? Ngkot el melemalt el tekoi sel doldeu er a rengul ngike el kot el klou el Sechelid, el Jehovah. Me sel denguu a Jehovah el mo kot er a rokui el tekoi, e a rebebil el betik a rengrir er ngii a mo oba omengull el bedul kid el kirel sel blakerreng er kid e dirrek el mo mera el sechelid. Me ngkmal diak el kired el msang a techellel a Diabelong me ngngar er a chelsel a ongdibel er a Rekristiano. E le a lsekum e kede kongei er ngii, e kede mera el mocha omtok er sel oureor el klisichel a Jehovah. Engdi a lsekum e kede oltirakl a ulekrael el mei el okiu tia el klisiich, e kede mera el olecholt el kmo kede blak a rengud el oureor el meruul er a ongdibel er a Rekristiano me ngmelemolem el klikiid.​—Efesus 4:27, 30.

Mo Mesisiich el Outekangel a Rokui el Rolel a Omelsemai

13. A rechedal a Jehovah er a chelechang, te chelebangel a ngera el ringel, e ngera uchul me ngkmal di mekdekudem?

13 A ringel a mo er ngii el okiu a kakerous el rolel el ua telemellel a keizai, e mo diak doureor me a telemellel a beluu me a dirrek el kodellir a rebetik er a rengud me a secherel a bedenged me a lmuut el betok. Me kid el rokui el kiei er a “ikel uriul sils” a uchul me kede dirrek el mo chelebangel a osisiu el tekoi. (2 Timoteus 3:1) Me sel bo ledubech aika el ringel er a klengar er kid e ngkmal klou a ultutelel el lak louedikel a rengud. Sel oureor el klisichel a Jehovah kmal sebechel el meskid a klisiched el mo outekangel a ngii di el ringel.

14. Ngera el tekoi a silisichii a Job el mo sebechel el outekangel a betok el ringel er a klengar er ngii?

14 A Job a chilarm a betok el mekdekudem el ringel. Ngurriid a betok el cheremel me a rengelekel me a resechelil el rokui, e mlo smecher er a meringel el rakt e dirrek a bechil a urridii a klaumerang er ngii er a Jehovah. (Job 1:13-​19; 2:7-9) Me nguaisei, engdi ngii el Job a miltik er a chad el Elihu el kmal mlo chemolodii a rengul. A klumech el lullekoi el ngii a tekingel a Jehovah el mo er a Job a kmo: “Job, ka bo mchelellakl el telkib e morrenges; momtab a mengasireng el tekoi el lorruul a Dios.” (Job 37:14) Me ngngera el tekoi a ngilsuir a Job el mo outekangel aike el ringel er a klengar er ngii? E kuk ngerang a sebechel el ngosukid el mo outekangel a ringel el dechelebangel? Sel de blechoel el melatk e dolebedebek aike el betok el tekoi el omeketakl a Jehovah el okiu sel oureor el klisichel. (Job 38:1-​41; 42:1, 2) Kede locha dirrek el melatk er a taem er a klengar er kid el mlo sebeched el mesang a klisichel a Jehovah el loureor er a klengar er kid. Ngkmal dirk semeriar er kid.

15. Ngera el tekoi a millisiich er a apostol Paulus el mo sebechel el outekangel a ringel er a klengar er ngii?

15 Me ngokiu a klaumerang er a apostol Paulus e ngmle sebechel el outekangel a betok el ringel er a klengar el mle sebechel el mo uchul a kodellel. (2 Korinth 11:23-​28) Ngmilekerang e mlo sebechel el oba tabesul el osengel me a uldesuel el kirel a tekoi er a chelsel aike el meringel el blekeradel er a klengar er ngii? Ngmle blechoel el meluluuch el lolengit a ngeso er a Jehovah. Ngar er a chelsel aike el taem er a meringel el odechelakl e ngbai kilengei el mo mad me lak loridii a kengei er a Jehovah e ngmilluches el kmo: “Ngdi [Jehovah] a mlar bita er ngak el melisiich er ngak, me bo lsebechek el churrungel a berekel a tikingel a Dios, el kirel le bo lorrenges ar Chisentail el rokui. E ngak a mlengidel ra ngerel a laion.” (2 Timoteus 4:17) Me ngokiu a tekoi el dilubech el mo er a Paulus e ngmle sebechel el melisiich er a rekldemel er a klaumerang el kmo “lak el sebek a rengmiu ra ngiidi le ngerang.”​—Monguiu er a Filipi 4:6, 7, 13.

16, 17. Ka mochotii a ta er a rolel e a Jehovah a melisiich er a rechedal el mo sebechir el dechor el outekangel a ringelel a klechad er a chelechang?

16 A ta el pioneer el Roxana a kmal mla chormii sel rolel a Jehovah a lomekerreu er a rechedal. Sel taem er a lolengit er a merredelel me lekengei er ngii me bo el sebechel el olengull e lebo er a ta er a meklou el ongdibel er kid, e ngkmal ngilasech a rengul a merredelel e dilu er ngii el kmo a lsekum e ngmo er tia el ongdibel e diak bo loureor e ngmo diak loureor. Engdi a Roxana a di millemolem el mo er a ongdibel el edei el klebesei, e dirrek el milluluuch el kirel a urerel. Me a bocha el kot el ureor e bo loureor e ngika el merredelel a uldikii me ngmlo diak a urerel. Ngkmal mlo suebek a rengul, e le ngkmal mle ultuil er tia el urerel. Alta e ngmle kekerei a ududel, engdi ngkmal uluusbech er tia el urerel me bo el sebechel el mesiou er a telungalek er ngii. Me ngliluut el di meluluuch, e millatk el kmo a lsekum a Jehovah a omsang a klisiich el okiu tia el edei el sils el ongdibel er ngii e ngkmal ulterekokl el sebechel el omsang aike el ousbech el kirel a klechad er ngii. Me ngngar er a omerollel el mo remei e milsang a llechukl el babier el melekoi el kmo tia el ureor a osiik er a rechad el meduch el mengituuk a mesil er a omerasem, me ngmlo soiseb er tia el basio e rullii a application er ngii. Ngike el merreder er tia el ureor a mlo medengei el kmo ngika el redil a diak a duch me a klemedengei er ngii er tia el ureor, engdi ngdi kilengei el osisebii er a ureor el chachisois a ududel er sel di mla urerel. A Roxana a kmal mlo melechesuar el kmo ngmera el mlonger a nglunguchel. E sel kot el klou el klengeltengat a ngii el mlo sebechel el omerk er a ungil el chais el mo er a rebebil el chad er a ureor. Me a reteim er tir el uldimukl er ngike el merreder er a ureor a kilengei er a klemerang e mlo metecholb.

17 A lebebil er a taem e kede kora mo omdasu el kmo a Jehovah a diak longer a nglunguched, me a lechub e ngmeoud el onger e dirrek el diak loltirakl er sel uldesued. A lsekum e nguaisei a uldesued e ngkmal kirel el mo ulterekokl a rengud el kmo ngngar ngii a kmal ungil el uchul. A Jehovah a kmal medengei a uldesued, e a cherengel a taem e ngmerael el obeketakl a tekoi er a rengud. Engdi sel kot el klou a ultutelel el tekoi el bo dodengelii a kmo, a Jehovah a kmal diak el sebechel el obes er a reblak a rengrir el mesiungel.​—Hebru 6:10.

Mongeseu el Mo Mesisiich er a Odechelakl me a Omelsemai

18, 19. (a) Ngera uchul me kede medengei el kmo kede ulterekokl el mo chuarm a ringel me a odechelakl? (b) E mekerang e mo sebeched el dechor el mesisiich el outekangel a ngii di el omelsemai?

18 A rechedal a Jehovah a diak el mechas a rengrir sel bo lechelebangel a omengesuseu, me a tekoi el sebechel el mengitechut a rengrir, me a odechelakl me a dirrek el orimel er a rechad. A beluulechad a kmal ouketui e kid. (Johanes 15:17-​19) Me nguaisei, engdi sel oureor el klisichel a Jehovah a kmal sebechel el ngosukid el mo mesisiich a ngii di el ultok el bo dechelebangel el sebechel el melemall er a omesiunged el mo er a Dios. Me a lmuut el tang, a Jehovah a kmal diak el sebechel el mechei aike el medeel el omengarm me lemei er kid. (1 Korinth 10:13) Ngkmal diak el bo lecheroid er kid me a lechub e lechitid. (Hebru 13:5) A blekongesenges er kid el kirel a Tekingel a Dios a sebechel el omekerreu e dirrek el melisiich er kid. Me a lmuut el tang, sel oureor el klisichel a Dios a sebechel el melisiich er tirke el blak a rengrir er Ngii, e dirrek el meskid a ngeso er sel taem el kid a kmal ousbech er ngii.

19 Me bo el sebeched el rokui el osiik a ngeso er sel oureor el klisichel a Jehovah el okiu a nglunguuch me a omesubel a Bades. Me be el sebeched el melemolem e “bo misisiich loeak a bek el klisiich lekor kemiu loltirakl ra klsichel a klebkellel a Dios; me ldeu a rengmiu loutekangel a bek el tekoi el kilou a rengmiu.”​—Kolose 1:11.

[Footnote]

^ par. 6 Ngsebechem el omes a bebil er a kerebai el ngar er a Ongkerongel er a August 1, 2001 er a suobel el dai er ngii a kmo, “Bo Mesisiich el Orekedii a Deurreng el Ngar er a Omesiou er a Jehovah.”

Ngmekerang a Omonger?

• Kede mekerang e kutmeklid el mo mesisiich a omelsemai?

• Ngkired el mekerang a lsekum a chad a orrimel er kid me lak douchais el kirel a mekngit el omeruul el loruul?

• Ngera el klaumerang a sebechel el smisichau el mo dechor el mtekangel a ngii di el rolel a ringel er a klechad?

[Aike el Ker er a Suobel]

[Siasing el ngar er a 30 el llel]

Ngera kede suubii er a blekerdelel a Josua me a Kaleb?

[Siasing el ngar er a 31 el llel]

Ke mekerang e sebechem el ngosuir a sechelim el ngii a meruul er a mekngit el tekoi?