«Fes que Jehovà sigui la teva alegria, i ell et concedirà els desitjos del teu cor» (Salm 37:4, Traducció del Nou Món).

 «Complau-te en el Senyor, i ell et donarà el que desitja el teu cor» (Salm 37:4, Bíblia Evangèlica Catalana).

 El salmista anima els servents de Jehovà a a estar feliços perquè tenen una bona amistat amb ell. A més, poden estar segurs que ell els concedirà qualsevol desig que estigui d’acord amb la seva voluntat.

 «Fes que Jehovà sigui la teva alegria». Aquesta expressió també es pot traduir per ‘fes que Jehovà sigui la teva delícia’, ‘complau-te en servir Jehovà’ o ‘complau-te en el que Jehovà t’ha promès’. Així doncs, la idea és que el que ens hauria de fer més feliços és adorar el Déu verdader. Per què diem això?

 Aquells que serveixen Jehovà veuen les coses des de la seva perspectiva, tal com s’exposa a la Bíblia. No només coneixen Déu, sinó que l’obeeixen perquè saben que això és el més savi. Com a resultat tenen una bona consciència i s’estalvien molts dels problemes de la vida (Proverbis 3:5, 6). Per exemple, quan sembla que a les persones cobdicioses i deshonestes els va tot bé, els servents de Déu ni les envegen ni s’enfaden (Salm 37:1, 7-9). Tot al contrari, els fa feliços saber que molt aviat ell posarà fi a totes les injustícies i recompensarà la bona conducta dels que li siguin fidels (Salm 37:34). També els alegra saber que tenen l’aprovació del seu Pare celestial (Salm 5:12; Proverbis 27:11).

 «Ell et concedirà els desitjos del teu cor». Aquestes paraules també es poden traduir per ‘ell respondrà a les teves oracions’ o ‘ell et donarà el que més desitges’. Evidentment Jehovà no ens donarà qualsevol cosa que li demanem. Igual que un bon pare, Jehovà sap què és el millor per als seus fills. A més, tant les nostres peticions com la nostra manera de viure ha d’estar d’acord amb les seves normes i la seva voluntat (Proverbis 28:9; Jaume 4:3; 1 Joan 5:14). Si ho fem així, ens podem apropar a ell amb la total confiança que escoltarà les nostres oracions (Salm 65:2; Mateu 21:22).

 David, un rei de l’antic Israel, va ser qui va compondre el Salm 37. El va escriure en format alfabètic, o acròstic. b

 David va patir moltes injustícies. Va haver de fugir del rei Saül i d’altres que el volien matar (2 Samuel 22:1). Tot i això, ell sempre va confiar plenament en Déu. David sabia que Jehovà acabaria castigant els malvats (Salm 37:10, 11). Fins i tot quan sembli que els malvats creixen com «l’herba tendra», acabaran desapareixent (Salm 37:2, 20, 35, 36).

 El Salm 37 compara els resultats entre les persones que segueixen les normes de Jehovà i les que les desobeeixen (Salm 37:16, 17, 21, 22, 27, 28). Per aquesta raó, el Salm ens ajuda a ser més savis i comportar-nos com a ell li agrada.

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre dels Salms.