La Bíblia descriu el patriarca Job com un home «íntegre i recte» (Job 1:1). A Lot se l’anomena un home «just» (2 Pere 2:8). I de David es diu que feia «allò que és recte» als ulls de Déu (1 Reis 14:8). No obstant això, si examinem de més a prop la vida d’aquests personatges bíblics, veurem que (1) van cometre errors, (2) podem aprendre molt del seu exemple, i (3) els humans imperfectes podem agradar a Déu.

Job va patir diverses desgràcies personals que a simple vista semblaven injustes. Va arribar a la conclusió equivocada que a Déu no li importava si es mantenia fidel o no (Job 9:20-22). Estava tan convençut de la seva justícia que per als altres semblava que es considerés més just que Déu (Job 32:1, 2; 35:1, 2).

Lot havia de prendre una decisió ben senzilla i clara, però va dubtar. Estava tan angoixat per  tota la immoralitat de la gent que vivia a Sodoma i Gomorra que «turmentava la seva ànima justa» (2 Pere 2:8). Déu va dir que destruiria aquelles dues ciutats malvades i va donar a Lot i la seva família l’oportunitat de salvar-se. Segurament penses que Lot va ser el primer a marxar. Però en aquest moment tan decisiu va fer el ronsa. Els àngels que Déu havia enviat per rescatar-los, tant a ell com a la seva família, els van haver d’agafar de la mà i els van portar fora de la ciutat (Gènesi 19:15, 16).

David, en una ocasió, va demostrar manca d’autocontrol i va cometre adulteri amb la dona d’un altre home. I, per si fos poc, va fer matar el seu marit per poder-ho encobrir (2 Samuel capítol 11). La Bíblia diu que «Jahvè va desaprovar l’acció que David havia comès» (2 Samuel 11:27, MM).

Job, Lot i David van cometre errors, i alguns d’ells van ser molt greus. Però com veurem a continuació, van ser sincers en el seu desig de servir Déu i obeir-lo. Van estar disposats a demostrar que estaven penedits i que volien canviar. Per tant, Déu els va veure amb bons ulls i la Bíblia parla d’ells com a homes fidels.

Com que som imperfectes no podem evitar cometre errors (Romans 3:23). Però, quan els cometem, hauríem de penedir-nos i fer tot el possible per arreglar la situació.

 Com van poder Job, Lot i David corregir els seus errors? En el fons, Job era un home íntegre i després que Déu raonés amb ell, va canviar la seva manera de pensar i es va retractar del que havia dit (Job 42:6). Lot, igual que Déu, no aprovava la conducta immoral de Sodoma i Gomorra. El problema va ser que en aquell moment no va actuar amb decisió. Al final, va fugir i es va salvar de la destrucció. Va ser obedient i ni tan sols va mirar el que deixava enrere. En el cas de David, tot i que va cometre un greu error i va desobeir la llei de Déu, va demostrar el que realment tenia al cor penedint-se sincerament i demanant la misericòrdia de Déu (Salm 51).

Déu veia aquests homes amb bons ulls perquè és raonable i no espera perfecció de persones imperfectes. Ell «coneix de què hem estat formats, es recorda que nosaltres som pols» (Salm 103:14). Llavors, si Déu sap que cometem errors, què espera de nosaltres?

El consell que David va donar al seu fill Salomó ens dóna la clau per saber com podem agradar a Déu. «Salomó, fill meu, coneix el Déu del teu pare, i serveix-lo amb un cor íntegre» (1 Cròniques [Paralipòmens] 28:9). Què vol dir servir-lo amb un cor íntegre? Vol dir servir-lo de tot cor i estar disposat a buscar la seva guia i fer la seva voluntat. No es refereix a un cor perfecte, sinó a un que desitja obeir Déu i acceptar la seva disciplina. Déu veia Job com un home «íntegre», Lot com un home «just» i David com un home que feia «allò que és recte» perquè l’estimaven i desitjaven obeir-lo.

Per tant, si et vénen al cap pensaments que desitjaries no haver tingut, dius alguna cosa de la qual t’avergonyeixes, o t’adones que has fet coses que estaven malament, no et desanimis; pensa en els exemples que acabem de veure. Déu sap que, ara per ara, no podem ser perfectes, no obstant això, espera que l’estimem i ens esforcem per obeir-lo. Si servim Déu de tot cor, podem estar segurs que tindrem la seva aprovació.