1, 2. Quina mena de persones hauríem de ser per tenir l’aprovació de Déu?

LA MAJORIA de les persones es preocupen pel que els altres pensen d’elles. Però, com a cristians, oi que hauríem d’estar més preocupats pel que Jehovà pensa de nosaltres? Al capdavall, ell és la Persona més gran de l’univers, i en ell hi ha «la font de la vida» (Sl. 36:10 [36:9 en NM]).

² Per tal de ser la mena de persones que Jehovà vol, hem de perseverar «en santes maneres de viure i en obres de pietat», tal com exhorta l’apòstol Pere (llegeix 2 Pere 3:11). Per tenir l’aprovació de Jehovà, la ‘nostra manera de viure’ ha de ser santa, és a dir, ha de ser neta en sentit moral, mental i espiritual. A més, hem de fer «obres de pietat» amb respecte i amor profund per Déu. Per tant, a l’hora d’aprovar-nos, el que Déu mira no és tan sols la nostra conducta, sinó el nostre interior. Ja que Jehovà ‘sondeja el cor’, sap de sobres si la nostra conducta és santa i si en realitat només sentim devoció a Ell (1 Par. [Cròn.] 29:17).

3. Quines preguntes ens hauríem de fer?

³ Satanàs, el Diable, no vol que tinguem l’aprovació de Déu. De fet, fa tot el que pot perquè perdem la nostra relació amb Jehovà. Satanàs usa constantment les mentides i els enganys per tal d’allunyar-nos del nostre Déu (Jn. 8:44; 2 Cor. 11:13-15). Per aquest motiu, fem bé de preguntar-nos: «Com enganya Satanàs les persones? Què puc fer per conservar la meva amistat amb Jehovà?».

4. Què ataca Satanàs per intentar destruir la nostra relació amb Jehovà, i per què?

⁴ El deixeble Jaume va escriure el següent: «Cadascú és temptat per la pròpia concupiscència  [desig, NM], que l’atreu i el sedueix. Després la concupiscència, quan ha concebut, engendra el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, infanta la mort» (Jm. 1:14, 15). Per intentar trencar la nostra relació amb Déu, Satanàs ataca la font dels nostres desitjos: el nostre cor.

5, 6. (a) Què usa Satanàs per atacar el nostre cor? (b) Quins esquers usa Satanàs per intentar corrompre els desitjos del nostre cor, i quanta experiència té en fer-los servir?

⁵ Què usa Satanàs per atacar el nostre cor? La Bíblia afirma que «el món sencer està sota el poder del Maligne» (1 Jn. 5:19). Les armes que fa servir Satanàs inclouen «tot allò que hi ha en el món» (llegeix 1 Joan 2:15, 16). Durant milers d’anys i amb la intenció d’enganyar-nos, el Diable s’hi ha mirat molt per tal de construir el món que ens envolta. Com que vivim en aquest món, ens hem de protegir de les tàctiques subtils que utilitza (Jn. 17:15).

⁶ Els mètodes que usa Satanàs estan pensats per corrompre els desitjos del cor. L’apòstol Joan identifica tres esquers que fa servir: (1) el desig de la carn, (2) el desig dels ulls i (3) l’ostentació de la riquesa. Satanàs els va usar per temptar Jesús en el desert. I avui dia té molt d’èxit al fer servir aquestes trampes, ja que hi té molts anys d’experiència, i les adapta a les inclinacions de cada persona. Però, abans de veure quines mesures podem prendre per protegir-nos, vegem com va tenir èxit a l’utilitzar aquests esquers amb Eva, però no pas amb el Fill de Déu.

7. Com va fer servir Satanàs el desig de la carn per temptar Eva?

⁷ Tots els humans hem de satisfer una necessitat bàsica per continuar vivint: la necessitat de menjar. El Creador va dissenyar la Terra perquè produís una gran quantitat d’aliment. És possible que Satanàs intenti aprofitar-se del desig natural de menjar perquè fem alguna cosa que desagradi Déu. Vegem com va fer això amb Eva. Satanàs li va dir a Eva que podia menjar de «l’arbre del coneixement del bé i del mal» sense haver de morir, al dir-li que, quan en mengés, seria com Déu (Gèn. 2:9; 3:1-6, NM). D’aquesta manera, el Diable va insinuar que no calia que Eva obeís Déu per continuar vivint. Quina mentida tan descarada! Un cop que Satanàs li havia ficat aquella idea al cap, Eva tenia dues opcions: rebutjar-la o donar-hi voltes i deixar que creixés el seu desig de menjar de l’arbre. Tot i que Eva tenia a la seva disposició tots els altres arbres del jardí, va decidir seguir pensant en el que Satanàs li havia dit sobre l’arbre que hi havia al mig del jardí,  i «prengué del seu fruit i en va menjar». Així, Satanàs va crear en l’interior d’Eva el desig per una cosa que el seu Creador havia prohibit.

8. Com va usar Satanàs el desig de la carn per intentar entrampar Jesús, i per què no va tenir èxit?

⁸ Satanàs va usar la mateixa tàctica quan va temptar Jesús al desert. Després de passar quaranta dies i quaranta nits en dejuni, Jesús tenia el desig de menjar i Satanàs es va aprofitar de la situació. Li va dir: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa» (Lc. 4:1-3). Jesús tenia dues opcions: usar el seu poder per satisfer la necessitat de menjar o no usar-lo. Sabia que no estava bé fer servir el seu poder per a raons egoistes. Encara que tenia molta gana, la seva relació amb Jehovà era més important que menjar. Per això, li va contestar: «Està escrit: L’home no viu sols de pa, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu» (Mt. 4:4).

9. Què dóna a entendre l’expressió el desig dels ulls, i com es va aprofitar Satanàs d’aquest desig en el cas d’Eva?

⁹ L’apòstol Joan també va parlar d’un altre esquer: el desig dels ulls. Aquesta expressió dóna a entendre que una persona pot començar a desitjar una cosa simplement mirant-la. En el cas d’Eva, Satanàs es va aprofitar d’aquest desig i li va dir: «Se us obriran els ulls». Com més mirava el fruit prohibit, més ganes tenia de menjar-lo. Eva va veure que ‘donava gust de mirar’ l’arbre.

10. Com va fer servir Satanàs el desig dels ulls per temptar Jesús, i com va reaccionar aquest?

¹⁰ Què va passar en el cas de Jesús? Satanàs «li mostrà en un instant tots els reialmes del món i li digué: “Et donaré tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes”» (Lc. 4:5, 6). Jesús no va veure literalment tots els regnes en un instant, però Satanàs devia pensar que una visió de la glòria d’aquells regnes atrauria Jesús. Satanàs va gosar suggerir-li: «Si tu, doncs, et prosternes al meu davant, tot serà teu» (Lc. 4:7). Jesús no volia de cap de les maneres ser la mena de persona que Satanàs volia que fos, i de seguida li va contestar: «Està escrit: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte» (Lc. 4:8).

11. Com va entrampar Satanàs a Eva?

¹¹ Quan Joan va parlar de les coses que hi ha en el món, va mencionar «l’ostentació de la riquesa». Naturalment, quan Adam i Eva eren els únics humans que hi havia a la Terra, no podien  fer ostentació de la riquesa davant d’altres persones, però sí que van demostrar orgull. Quan Satanàs va temptar Eva, va insinuar que Déu li amagava una cosa meravellosa. El Diable li va dir que en el dia que mengés de «l’arbre del coneixement del bé i del mal» seria com Déu i coneixeria el bé i el mal (Gèn. 2:17; 3:5, NM). Així, Satanàs va donar a entendre que Eva podria ser independent de Jehovà. Pel que sembla, l’orgull va ser un factor que va induir Eva a acceptar aquella mentida, i és per això que va menjar el fruit prohibit pensant que, en realitat, no moriria. Que equivocada que estava!

12. De quina altra manera va temptar Satanàs a Jesús, i com va reaccionar aquest?

¹² Que diferent va ser Jesús! En comptes de ser com Eva, va donar un exemple meravellós d’humilitat. Satanàs va intentar temptar-lo d’una altra manera, però Jesús fins i tot va rebutjar la idea de fer alguna cosa espectacular que posés a prova Déu. Això hagués estat un acte orgullós! En canvi, la resposta de Jesús va ser clara i directa: «Ha estat dit: No temptaràs el Senyor, el teu Déu» (llegeix Lluc 4:9-12).

13, 14. Explica com usa Satanàs alguns esquers avui dia.

¹³ Actualment, Satanàs usa esquers semblants als que va usar amb Eva i Jesús. Aprofitant-se del desig de la carn, el Diable utilitza el seu món per promoure la immoralitat i fer que la gent mengi i begui en excés. Per mitjà de la pornografia, especialment a Internet, pot captar l’atenció de les persones incautes, i així s’aprofita del desig dels ulls. També utilitza el materialisme, el poder i la fama per temptar les persones orgulloses i les que els agrada fer ostentació de la riquesa.

¹⁴ Les coses que hi ha en el món es poden comparar als esquers d’un pescador, els quals són atractius però tenen un ham. Satanàs utilitza coses que es consideren normals i necessàries per tal que les persones desitgin fer el que Déu prohibeix. Però aquestes temptacions subtils estan pensades per influir en els nostres desitjos i corrompre el nostre cor. En realitat, estan ideades per fer-nos creure que les nostres necessitats i comoditats són més importants que fer la  voluntat de Déu. Caurem en aquestes trampes?

15. Com podem imitar Jesús per tal de no caure en les temptacions de Satanàs?

¹⁵ Eva va caure en les temptacions de Satanàs; en canvi, Jesús les va resistir amb èxit. Cada vegada va donar una resposta basada en les Escriptures, dient «està escrit» o «ha estat dit». Nosaltres també serem capaços de reaccionar correctament davant d’una temptació si som bons estudiants de la Bíblia, ja que així estarem ben familiaritzats amb les Escriptures i recordarem versets bíblics que ens podran ajudar (Sl. 1:1, 2). També, el fet de recordar exemples de personatges bíblics que van ser lleials a Jehovà ens ajudarà a imitar-los (Rm. 15:4). Una altra cosa que ens protegirà és respectar profundament Jehovà, és a dir, estimar el que ell estima i detestar el que ell detesta (Sl. 97:10).

16, 17. Quin efecte pot tenir la meditació en la mena de persones que som?

¹⁶ La Bíblia ens anima a meditar tot això per tal d’arribar a ser la mena de persones que Déu modela, no la mena que modela aquest món. L’apòstol Pau va emfatitzar la importància de controlar totalment els nostres pensaments, al dir: «Destruïm els raonaments i qualsevol altivesa que s’alça contra el coneixement de Déu, fem presoner tot pensament per subjectar-lo a l’obediència del Crist» (2 Cor. 10:4, 5). Com que els nostres pensaments influeixen molt en la mena de persones que som, hem de continuar fent que les coses edificants siguin ‘objecte dels nostres pensaments’ (Fili. 4:8).

¹⁷ No podem esperar ser persones santes si donem voltes a pensaments i desitjos incorrectes. Hem d’estimar Jehovà amb «un cor pur» (1 Tim. 1:5). Però el cor és tortuós i potser no ens adonem fins a quin punt ens està afectant «tot allò que hi ha en el món» (Jer. 17:9). Per tant, oi que hauríem ‘d‘examinar-nos nosaltres mateixos si som en la fe, provar-nos nosaltres mateixos’? Això ho podrem fer si ens examinem sincerament amb l’ajuda de la Bíblia (2 Cor. 13:5).

18, 19. Per què hauríem d’estar decidits a ser la mena de persones que Jehovà vol?

¹⁸ Un altre factor que ens ajuda a oposar-nos a «tot allò que hi ha en el món» és tenir ben present les paraules inspirades de Joan: «El món passa, junt amb la seva concupiscència; però el qui fa la voluntat de Déu resta per sempre» (1 Jn. 2:17). El món que ha construït Satanàs sembla permanent i real. Tot i amb això, arribarà el dia en què passarà a la història. Tot el que ens ofereix el món de Satanàs aviat desapareixerà. Tenir present això ens ajudarà a no deixar-nos ensarronar per les trampes de Satanàs.

¹⁹ L’apòstol Pere ens exhorta a ser la mena de persones que Déu aprova mentre estem «esperant i apressant la vinguda del dia de Déu, pel qual el cel inflamat es dissoldrà, i els elements abrandats es fondran» (2 Pe. 3:12). Aquest dia arribarà molt aviat i Jehovà farà miques tot el món de Satanàs. Mentrestant, Satanàs continuarà utilitzant «tot allò que hi ha en el món» per temptar-nos, tal com va fer amb Eva i amb Jesús. No hem de ser com Eva, qui va intentar satisfer els seus desitjos. Si féssim el mateix, estaríem reconeixent Satanàs com el nostre déu. Més aviat, hem de ser com Jesús i oposar-nos a les trampes de Satanàs, per molt atraients que semblin. Decidim-nos, doncs, a ser la mena de persones que Jehovà vol que siguem.