Camina amb Déu en aquests temps difícils
«Enoc va caminar fidelment amb el Déu verdader. I després ningú el va tornar a veure, perquè Déu se’l va endur» (GÈNESI 5:24).
1. Per què podem dir que vivim en temps difícils?
TEMPS difícils! Aquesta expressió defineix perfectament la situació en què es troba la humanitat des del naixement del Regne Messiànic l’any 1914. La Bíblia anomena aquest període els «últims dies» i va predir que hi hauria fams, malalties, terratrèmols i guerres a una escala sense precedents (2 Timoteu 3:1; Apocalipsi 6:1-8). Arreu del món, les crisis econòmiques, la inestabilitat política, la delinqüència i els problemes de salut provoquen molt de patiment, i els servents de Déu no som una excepció. D’una manera o una altra, també hem de fer front a les dificultats i les incerteses d’aquesta època.
2. A quins reptes s’han d’enfrontar els servents de Jehovà?
2 A banda de tot això, com que Satanàs està fent guerra contra «els que obeeixen els manaments de Déu i tenen la comissió de donar testimoni de Jesús», molts servents de Jehovà afronten una onada de persecució rere una altra (Apocalipsi 12:17). Encara que no tots els cristians patim persecució directa, tots hem de lluitar contra el Diable i contra l’esperit que promou entre les persones d’aquest món (Efesis 2:2; 6:12). Així doncs, no podem abaixar la guàrdia ni un moment perquè aquest esperit està per tot arreu. Es troba a la feina, a l’escola i a qualsevol altre lloc on hàgim d’estar en contacte amb persones que no volen servir Jehovà.
Camina amb Déu, no amb la gent de les nacions
3, 4. Per què som els cristians diferents de la resta de persones?
3 Al primer segle, els cristians també van haver d’esforçar-se de valent per lluitar contra l’esperit del món, i per això eren diferents de la resta de persones. L’apòstol Pau ho va explicar de la següent manera: «Per tant, us dic i us suplico en el nom del Senyor que deixeu de viure com la gent de les nacions, que viu segons la inutilitat de la seva ment. Ells estan en foscor mental i estan allunyats de la vida que pertany a Déu per la ignorància que hi ha en ells i la insensibilitat del seu cor. Com que han perdut tot sentit moral, s’han entregat a la conducta descarada i practiquen tota mena d’impuresa amb avidesa» (Efesis 4:17-19).
4 Aquestes paraules mostren clarament la profunda foscor espiritual i moral del món, tant en l’època de Pau com en la nostra. Per aquest motiu, igual que els cristians del primer segle, hem deixat de viure, o caminar, «com la gent de les nacions» i gaudim del magnífic privilegi de caminar amb Jehovà. Tot i que algunes persones creuen que no és possible que simples humans imperfectes puguin caminar amb Déu, la Bíblia mostra que sí que ho podem fer. De fet, Jehovà vol que caminem amb ell. Al segle VIII a. de la n. e., el profeta Miquees va dir sota inspiració: «Què espera Jehovà de tu? Només que practiquis la justícia, que estimis la lleialtat i que caminis amb modèstia al costat del teu Déu!» (Miquees 6:8).
Com podem caminar amb Déu i per què ho hem de fer?
5. Com poden els humans imperfectes caminar amb Déu?
5 Ara bé, com podem caminar amb un Déu que és totpoderós i invisible? Òbviament no caminem amb ell de manera literal. A la Bíblia, la paraula caminar pot significar ‘seguir certa manera de comportar-se’. a Així doncs, quan una persona camina amb Déu, viu segons les normes divines i, a l’hora de prendre decisions, sempre té en compte el que li agrada a Jehovà. Caminar amb Déu ens fa diferents de la majoria de persones del nostre voltant, però és la millor decisió que podem prendre. Vegem per què.
6, 7. Per què caminar amb Jehovà és la millor decisió que podem prendre?
6 La primera raó és que Jehovà és el nostre Creador. Ell és la Font de la vida i qui ens dona tot el que necessitem per viure (Apocalipsi 4:11). Per tant, és l’únic que té dret a dir-nos com hem de caminar. És més, caminar amb ell és la millor manera de viure. Per què? Aquells que ho fan, poden obtenir el perdó dels seus pecats i gaudir de l’esperança de viure per sempre. A més, el nostre Pare ens estima molt i ens dona consells savis que ens ajuden a tenir una vida feliç malgrat ser imperfectes i viure en un món que està sota el poder del Diable (Joan 3:16; 2 Timoteu 3:15, 16; 1 Joan 1:8; 2:25; 5:19). Una altra raó per la qual volem caminar amb Jehovà és que, si ho fem, contribuïm a la pau i la unitat de la congregació (Colossencs 3:15, 16).
7 Amb tot, la raó més important per caminar amb Déu és que demostrem de quin costat estem en la qüestió de la sobirania que va sorgir al jardí de l’Edèn (Gènesi 3:1-6). Com deixem clar que donem el nostre suport absolut a Jehovà? Per la nostra manera de viure i proclamant amb valentia que ell és l’únic que té dret a governar (Salm 83:18). A banda d’això, quan caminem amb Déu estem actuant en harmonia amb les nostres oracions, ja que li demanem que el seu nom sigui santificat i que es faci la seva voluntat (Mateu 6:9, 10). Podem estar segurs que si caminem amb Jehovà estarem en el camí correcte perquè ell és «l’únic que és savi» i mai s’equivoca. Sens dubte, aquesta és la millor decisió que podem prendre (Romans 16:27).
8. En què s’assemblen els temps d’Enoc i Noè als nostres?
8 Però, de veritat és possible caminar amb Déu en una època tan difícil com la nostra i enmig de tantes persones que no volen servir-lo? Analitzar l’exemple de servents de Déu del passat que es van mantenir fidels tot i viure en temps difícils ens ajudarà a esbrinar-ho. Enoc i Noè són dos servents de Déu que, igual que nosaltres, van viure envoltats de maldat. Per exemple, en el temps de Noè la terra estava plena de violència i immoralitat. Malgrat això, tant Enoc com Noè van caminar amb Jehovà i es van esforçar de valent perquè l’esperit del món no els influís. Com ho van aconseguir? En aquest article analitzarem l’exemple d’Enoc i en el següent, el de Noè.
Enoc va caminar amb Déu en temps difícils
9. Què sabem d’Enoc?
9 Les Escriptures descriuen Enoc com la primera persona que va caminar amb Déu. El relat bíblic explica: «Després del naixement del seu fill Matusalem, Enoc va continuar caminant amb el Déu verdader» (Gènesi 5:22). Tot seguit diu que Enoc va viure 365 anys en total. Encara que per a nosaltres va viure molts anys, comparat amb l’esperança de vida d’aquella època, en va viure pocs. El relat continua: «Enoc va caminar fidelment amb el Déu verdader. I després ningú el va tornar a veure, perquè Déu se’l va endur» (Gènesi 5:24). Molt probablement, Jehovà va traslladar Enoc de la vida a la mort perquè els seus enemics no li poguessin fer mal (Hebreus 11:5, 13). La Bíblia no dona molts més detalls d’Enoc, però tota la informació de què disposem sembla indicar que va viure en temps molt difícils.
10, 11. a) Com es va escampar la maldat després de la rebel·lió d’Adam i Eva? b) Quin missatge profètic va donar Enoc, i com és molt probable que reaccionessin els seus contemporanis?
10 Per exemple, vegem la rapidesa amb què la maldat es va estendre després que Adam pequés. La Bíblia explica que Caín, el primogènit d’Adam, va ser el primer humà que es va convertir en assassí quan va matar el seu germà Abel (Gènesi 4:8-10). Després de l’assassinat d’Abel, Adam i Eva van tenir un altre fill i li van posar el nom de Set. El relat diu: «Set també va tenir un fill i li va posar el nom d’Enós. Per aquell temps, la gent va començar a invocar el nom de Jehovà» (Gènesi 4:25, 26). Malauradament, invocaven el nom de Jehovà de manera apòstata. b Molts anys després del naixement d’Enós, un descendent de Caín anomenat Lamec va compondre un poema per a les seves dues dones en què afirmava haver matat un home jove que l’havia ferit. Aquest poema deia en part: «Si Caín ha de ser venjat 7 vegades, Lamec ho ha de ser 77 vegades» (Gènesi 4:10, 19, 23, 24).
11 Com aquests exemples demostren, la maldat que Satanàs va introduir al jardí de l’Edèn es va estendre ràpidament entre els descendents d’Adam. Enmig d’aquell entorn, Enoc va donar un missatge de judici molt contundent que té un impacte directe en els nostres dies. Judes va registrar les paraules d’aquest profeta: «Mireu! Jehovà ha vingut amb les seves santes miríades per jutjar a tothom i per condemnar tots els irreverents per les coses irreverents que han fet de manera irreverent i per totes les paraules insolents que aquests pecadors irreverents han dit contra ell» (Judes 14, 15). El compliment final d’aquestes paraules el veurem a la guerra d’Harmagedon (Apocalipsi 16:14, 16). Ara bé, segur que a l’època d’Enoc hi havia molts «pecadors irreverents» que es van enfurismar al sentir aquest missatge. Per això, Jehovà va intervenir i va evitar que fessin mal al seu estimat profeta.
Què va ajudar Enoc a caminar amb Déu?
12. Per què era Enoc diferent dels seus contemporanis?
12 Al jardí de l’Edèn, Adam i Eva van escoltar Satanàs i com a conseqüència Adam es va rebel·lar contra Jehovà (Gènesi 3:1-6). En canvi, el seu fill Abel no va seguir el mal exemple dels seus pares i va rebre l’aprovació de Jehovà (Gènesi 4:3, 4). Per desgràcia, la majoria dels descendents d’Adam no van ser com Abel. Ara bé, Enoc, que va néixer segles després, sí que ho va ser. De fet, va destacar sobre la resta de descendents d’Adam. Per què? L’apòstol Pau ens ho explica: «Per la fe, Enoc va ser traslladat perquè no veiés la mort, i ningú el va trobar perquè Déu l’havia traslladat. Però abans de ser traslladat va rebre testimoni que li indicava que havia agradat a Déu» (Hebreus 11:5). Enoc forma part d’un gran «núvol de testimonis» precristians que són autèntics exemples de fe (Hebreus 12:1). Gràcies a la seva fe, va poder servir lleialment Jehovà durant més de 300 anys, és a dir, més de tres generacions d’avui dia.
13. Com era la fe d’Enoc?
13 L’apòstol Pau va descriure la fe d’Enoc i d’altres testimonis quan va dir: «La fe és la certesa que es complirà el que s’espera, la prova convincent que existeixen realitats que no es veuen» (Hebreus 11:1). La fe verdadera es basa en proves i és la confiança ferma que el que esperem es complirà. Aquesta convicció és tan forta que influeix en les nostres prioritats. De fet, va ser aquesta mena de fe la que va ajudar Enoc a caminar amb Déu enmig d’un món totalment allunyat d’Ell.
14. En quin coneixement exacte és possible que es basés la fe d’Enoc?
14 Com hem vist, la fe verdadera es basa en coneixement exacte. Però, quin coneixement tenia Enoc? (Romans 10:14, 17; 1 Timoteu 2:4.) Sens dubte, sabia que Satanàs i la primera parella humana s’havien rebel·lat i probablement coneixia com havia sigut la vida al jardí de l’Edèn, que possiblement encara existia tot i que els humans no hi tenien accés (Gènesi 3:23, 24). També sabia que el propòsit de Jehovà era que els descendents d’Adam omplissin la terra i la convertissin en un paradís (Gènesi 1:28). A més, segur que confiava en la promesa de Déu que la descendència de la dona esclafaria el cap de la serp i desfaria tot el mal causat per la mentida de Satanàs (Gènesi 3:15). De fet, la profecia d’Enoc, que està registrada al llibre de Judes, prediu la destrucció de la descendència de Satanàs. És cert que Enoc no tenia tant de coneixement com nosaltres, però el que sabia el va ajudar a cultivar una fe ferma i a estar convençut que Déu «recompensa els que el busquen amb insistència» (Hebreus 11:6). La gran fe d’Enoc li va permetre mantenir-se lleial en temps difícils.
Imita l’exemple d’Enoc
15, 16. Com podem imitar Enoc?
15 Tot i que vivim en temps difícils, igual que Enoc, volem fer feliç Jehovà i per això ens esforcem per imitar l’exemple d’aquest servent lleial. No només hem d’obtenir coneixement exacte, sinó que també hem de permetre que aquest coneixement influenciï la nostra vida (Salm 119:101; 2 Pere 1:19). A més, hem de deixar que la manera de pensar de Jehovà sempre guiï els nostres pensaments i ens hem d’esforçar per actuar com a ell li agrada.
16 No sabem si en el temps d’Enoc hi havia algun altre servent de Jehovà, però o era l’únic o formava part d’una petita minoria. En el nostre cas passa el mateix. Som una minoria en aquest món, tot i així no ens desanimem. Per què? Perquè sense importar qui estigui en contra nostra, Jehovà sempre ens fa costat (Romans 8:31). Enoc va ser molt valent i va advertir sobre la destrucció de les persones irreverents. Nosaltres també prediquem amb valentia «les bones notícies del Regne» encara que moltes persones es burlen de nosaltres, se’ns oposen o ens persegueixen (Mateu 24:14). Malgrat que Enoc no va viure tant com els seus contemporanis, no va posar la seva esperança en aquell món, sinó en una cosa molt més gran (Hebreus 11:10, 35). Avui dia, també esperem el compliment del propòsit de Jehovà i per aquesta raó no utilitzem el món «del tot» (1 Corintis 7:31). Ben al contrari, fem servir les nostres energies i els nostres recursos per servir Jehovà.
17. De quin coneixement disposem nosaltres, i a què ens hauria de motivar?
17 Enoc no sabia quan apareixeria la descendència promesa, però tenia fe que apareixeria just en el moment que Jehovà havia escollit. Ja han passat gairebé 2000 anys des que aquesta descendència, Jesucrist, va aparèixer i va pagar el rescat. Gràcies a això, tenim l’esperança de viure per sempre, tant nosaltres com tots els testimonis lleials del passat, com ara Enoc. Jesús, la descendència promesa, que ara és el rei entronitzat del Regne de Déu, va llançar Satanàs del cel a la terra i com a conseqüència vivim en temps molt difícils (Apocalipsi 12:12). Nosaltres disposem de molt més coneixement que Enoc. Per tant, esforcem-nos perquè la nostra fe sigui tan forta com la seva i deixem que la nostra confiança en el compliment de les promeses de Jehovà influeixi en la nostra vida. Si ho fem, podrem caminar amb Jehovà en aquests temps difícils igual que Enoc.
[Notes]
b Molt abans de l’època d’Enós, Jehovà havia parlat amb Adam. Abel havia fet una ofrena que havia agradat molt a Déu. I Jehovà, fins i tot, s’havia comunicat amb Caín abans que matés el seu germà per enveja. Així doncs, tot sembla indicar que es «va començar a invocar el nom de Jehovà» d’una manera nova que no tenia res a veure amb l’adoració pura.
Què respondries?
• Què vol dir caminar amb Déu?
• Per què caminar amb Déu és la millor decisió que podem prendre?
• Què va ajudar Enoc a caminar amb Déu en temps difícils?
• Com podem imitar Enoc?
[Preguntes d’estudi]
[Imatge]
Per la seva fe, «Enoc va caminar fidelment amb el Déu verdader»
[Imatge]
Estem completament convençuts que les promeses de Jehovà es faran realitat
[Imatge]
Dona, al fons a la dreta: FAO photo/B. Imevbore; edifici esfondrant-se: San Hong R-C Picture Company