Les germanes mereixen que les honrem i les respectem
«Marits, continueu vivint amb elles tractant-les amb comprensió. Honreu les vostres dones com a un vas més fràgil, el femení» (1 PERE 3:7).
1, 2. a) Quina reacció va provocar la conversa de Jesús amb la samaritana, i per què? (Consulta també la nota.) b) Què va mostrar Jesús al predicar a la dona samaritana?
JESÚS estava assegut al costat d’un pou que hi havia prop de Sicar. Era un dia de finals de l’any 30 de la n. e., sobre les dotze del migdia. Estava cansat i tenia gana i set perquè s’havia passat el matí caminant per la muntanyosa regió de Samària. El que Jesús va fer en veure una samaritana que havia anat a treure aigua del pou va deixar clar com s’han de tractar les dones. Jesús va dir a la samaritana: «Dona’m una mica d’aigua». Ella li va respondre sorpresa: «Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que soc samaritana?». Quan els deixebles van tornar amb el menjar que havien comprat a la ciutat i van veure que Jesús «estava parlant amb una dona», es van quedar de pedra (Joan 4:4-9, 27).
2 Per què van reaccionar així tant la samaritana com els deixebles? Perquè els jueus no es relacionaven amb els samaritans (Joan 8:48). Però hi ha una raó més. En aquella època, influenciats per les tradicions rabíniques, els jueus evitaven parlar amb les dones en públic. a Amb tot, Jesús va predicar a aquella samaritana i fins i tot li va revelar que era el Messies (Joan 4:25, 26). No va permetre que les tradicions dels homes, incloses les que degradaven les dones, condicionessin la seva manera d’actuar (Marc 7:9-13). Amb el que va fer i va ensenyar, Jesús va mostrar que les dones mereixen ser tractades amb honra i respecte.
Com va tractar Jesús les dones?
3, 4. a) Com va reaccionar Jesús quan una dona li va tocar el mantell? b) Què poden aprendre els germans, especialment els ancians, de l’exemple de Jesús?
3 La compassió de Jesús es veu reflectida en la manera com va tractar les dones. En una ocasió, una dona que portava 12 anys patint pèrdues de sang es va posar a buscar Jesús enmig d’una gentada. Tot i que segons la Llei era impura i no podia estar allà, moguda per la desesperació, es va esmunyir entre la multitud, es va acostar a Jesús per darrere i li va tocar el mantell (Levític 15:25-27). La dona es va curar a l’instant. Encara que Jesús es dirigia a casa de Jaire perquè la seva filleta s’estava morint, en sentir que havia sortit poder de dins seu, es va aturar i es va girar per veure qui l’havia tocat. Tota tremolosa la dona es va agenollar davant d’ell. Què va fer Jesús? ¿La va renyar per haver desobeït la Llei o per haver tocat el seu mantell sense permís? En absolut. Amb tendresa, li va dir: «Filla, la teva fe t’ha curat» (Mateu 9:18-22; Marc 5:21-34). Aquesta és l’única vegada que Jesús va utilitzar la paraula filla per adreçar-se a una dona. Sens dubte, allò va ser un bàlsam per al cor d’aquella dona.
4 Jesús va veure més enllà de la lletra de la Llei. Va captar l’esperit, o el propòsit que hi havia darrere, i la importància de mostrar compassió (compara-ho amb Mateu 23:23). També va percebre com de desesperada era la situació d’aquella dona i va tenir en compte la gran fe que va mostrar. Què en poden aprendre els germans, especialment els ancians? Que, quan una germana està passant per dificultats i està patint, s’han d’esforçar per veure més enllà de les seves paraules i accions. Han de tenir en compte les seves circumstàncies personals i els seus motius. Això els ajudarà a veure que, en comptes de consell i correcció, el que la germana segurament necessita és que la tractin amb comprensió i paciència i que li mostrin compassió (Proverbis 10:19; 16:23; 19:11).
5. a) Quina mena de restriccions patien les dones del temps de Jesús? (Consulta la nota.) b) Quines van ser les primeres persones que van veure Jesús ressuscitat i van donar testimoni sobre la seva resurrecció?
5 En l’època de Jesús, les dones vivien restringides per culpa de les tradicions rabíniques. Per exemple, no podien declarar com a testimonis en un judici. b Ara bé, vegem què va passar poc després que Jesús ressuscités el 16 de nissan. Quines van ser les primeres persones que el van veure i que van donar testimoni, o van informar, sobre la seva resurrecció? Unes dones. De fet, van ser les mateixes dones que s’havien quedat al seu costat fins que va deixar anar el seu últim alè (Mateu 27:55, 56, 61).
6, 7. a) Què va dir Jesús a les dones que van anar a la seva tomba? b) Com van reaccionar els deixebles quan les dones els van dir que Jesús havia ressuscitat, i què en podem aprendre?
6 Aquell mateix dia, ben d’hora al matí, Maria Magdalena juntament amb altres dones es van dirigir cap a la tomba de Jesús per aplicar espècies aromàtiques al seu cos. A l’arribar-hi, però, es van adonar que la tomba estava buida. Maria Magdalena va marxar a correcuita per informar Pere i Joan. Les altres dones es van quedar allà i un àngel se’ls va aparèixer. Els va explicar que Jesús havia ressuscitat i els va manar: «Aneu de seguida a dir[-ho] als seus deixebles». Mentre eren de camí, Jesús també se’ls va aparèixer i els va dir: «Aneu i expliqueu-ho als meus germans» (Mateu 28:1-10; Marc 16:1, 2; Joan 20:1, 2). Maria Magdalena, que no sabia el que havia passat, va tornar a la tomba profundament abatuda. Llavors, Jesús se li va aparèixer i, quan ella finalment el va reconèixer, ell li va dir: «Ves a trobar els meus germans i digue’ls: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, i al meu Déu, que és el vostre Déu”» (Joan 20:11-18; compara-ho amb Mateu 28:9, 10).
7 Jesús es podia haver aparegut primer a Pere, a Joan o a qualsevol altre dels seus deixebles, però va decidir donar aquest privilegi a unes dones. Elles van ser les primeres en veure’l ressuscitat i en rebre la comissió d’informar els deixebles. Què van fer aquells homes en sentir el seu testimoni? El relat diu: «Van pensar que allò que els explicaven no tenia sentit, i no se les van creure» (Lluc 24:11). Per què van reaccionar així? ¿És possible que no s’ho creguessin perquè les portadores d’aquella notícia eren dones? Si va ser així, els deixebles no van trigar a veure amb els seus propis ulls que Jesús havia ressuscitat (Lluc 24:13-46; 1 Corintis 15:3-8). Avui, els germans fan bé de parar atenció a les observacions i als comentaris que els fan les germanes madures (compara-ho amb Gènesi 21:12).
8. Què ens va ensenyar Jesús amb la seva manera de tractar les dones?
8 Jesús sempre va tractar les dones amb compassió, però mai va perdre l’equilibri. Ni les va enaltir ni les va menysprear (Joan 2:3-5). A més, va rebutjar les tradicions rabíniques que desposseïen les dones de la seva dignitat i que anaven en contra de la Paraula de Déu (compara-ho amb Mateu 15:3-9). Al tractar-les amb honra i respecte va reflectir la manera com Jehovà vol que siguin tractades (Joan 5:19). Sens dubte, l’exemple de Jesús ens commou i és el model perfecte per als marits cristians (1 Pere 2:21).
Què va ensenyar Jesús sobre les dones?
9, 10. Com va demostrar Jesús que estava en contra de les tradicions rabíniques sobre les dones, i com va respondre als fariseus quan li van preguntar sobre el divorci?
9 Jesús va rebutjar les tradicions rabíniques i va dignificar les dones no només amb les seves accions, sinó també amb les seves ensenyances. Vegem a continuació el que va ensenyar sobre l’adulteri i el divorci.
10 En una ocasió, els fariseus van preguntar a Jesús: «Està permès que un home es divorciï de la seva dona per qualsevol motiu?». Ell els va respondre: «Qui es divorcia de la seva dona [a menys que sigui per immoralitat sexual] i es casa amb una altra, comet adulteri contra [ella]». I va afegir: «I si una dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, també comet adulteri» (Mateu 19:3, 9; Marc 10:10-12). Amb aquestes senzilles paraules, Jesús va mostrar un profund respecte per les dones. Per què diem això?
11. Què va indicar Jesús amb l’expressió a menys que sigui per immoralitat sexual?
11 Segons les ensenyances rabíniques, un home es podia divorciar de la seva dona per raons tan insignificants com ara que un plat de menjar no li hagués quedat prou bo o que hagués parlat amb un desconegut. Fins i tot es podia divorciar d’ella si trobava una dona que l’atragués més físicament. Així doncs, amb l’expressió a menys que sigui per immoralitat sexual, que Mateu va deixar registrada al seu Evangeli, Jesús va indicar que el matrimoni no s’ha de prendre a la lleugera i que no es pot trencar per qualsevol motiu. Un erudit bíblic comenta: «Amb les seves paraules [...] Jesús va trencar una llança a favor de les dones i va elevar el matrimoni a la posició que li correspon». c Així és, el matrimoni ha de ser una unió permanent en la qual una dona se senti segura i protegida (Marc 10:6-9).
12. Quin fet va destacar Jesús al dir: «Comet adulteri contra [ella]»?
12 A banda d’això, quan Jesús va dir «comet adulteri contra [ella]», va presentar un fet que els tribunals rabínics no tenien en compte: un home pot cometre adulteri contra la seva dona. L’obra de consulta The Expositor’s Bible Commentary explica: «Segons el judaisme rabínic, si una dona era infidel, cometia adulteri contra el seu marit i, si un home tenia relacions sexuals amb una dona casada, cometia adulteri contra el marit d’ella, però en cap cas cometia adulteri contra la seva pròpia esposa, fes el que fes. Al posar els homes i les dones sota la mateixa obligació moral, Jesús va donar a les dones l’estatus i la dignitat que es mereixien». d
13. Com va mostrar Jesús que tots els cristians, tant homes com dones, tenen el mateix dret pel que fa al divorci?
13 Una altra cosa que Jesús va ensenyar al dir «si una dona es divorcia del seu marit» és que una dona pot decidir divorciar-se del seu marit si ell li ha sigut infidel. Tot i que la gent coneixia aquest dret, sembla que, sota les lleis jueves, no s’exercia. e De fet, es deia que «un home es podia divorciar tant si la seva dona hi estava d’acord com si no, però que una dona només es podia divorciar si el seu marit hi estava d’acord». f El que Jesús va dir sobre el divorci, va deixar clar que els cristians, tant homes com dones, tenen el mateix dret.
14. Què mostren les ensenyances de Jesús?
14 Com hem vist, les ensenyances de Jesús mostren que es preocupava profundament pel benestar de les dones. Amb raó, les dones l’estimaven tant. De fet, algunes d’elles es van sentir motivades a utilitzar els seus recursos materials per cobrir les necessitats de Jesús (Lluc 8:1-3). Ara bé, en realitat, Jesús estava reflectint la manera de pensar del seu Pare i la tendra compassió que Jehovà sent per les dones. Per això va dir: «El que jo ensenyo no és meu, sinó de qui m’ha enviat» (Joan 7:16).
«Honreu les vostres dones»
15. Què va dir l’apòstol Pere sobre la manera com els marits han de tractar les seves dones?
15 Sens dubte, Pere va aprendre molt de la manera com Jesús va tractar les dones. De fet, uns 30 anys després que el Fill de Déu digués aquestes paraules, l’apòstol va aconsellar les esposes de manera amorosa i tot seguit va dir als marits: «Continueu vivint amb elles tractant-les amb comprensió. Honreu les vostres dones com a un vas més fràgil, el femení, perquè elles heretaran el regal immerescut de la vida igual que vosaltres. Si no, les vostres oracions no seran escoltades» (1 Pere 3:7). Què va voler dir Pere amb l’expressió «honreu les vostres dones»?
16. a) Quin és el significat de la paraula grega que es tradueix com a honra? b) Com va honrar Jehovà el seu Fill a la transfiguració, i què en podem aprendre?
16 Segons un lexicògraf, la paraula grega que es tradueix com a honra (timḗ), significa ‘preu, valor, honor, respecte’. Aquest mot també s’ha traduït com a regals i valuós (Fets 28:10; 1 Pere 2:7). Analitzar el que Pere va escriure sobre la transfiguració ens pot ajudar a entendre millor aquest terme. A 2 Pere 1:17 llegim: «Ell va rebre honor i glòria de Déu, el Pare, quan l’esplèndida glòria li va transmetre paraules com aquestes: “Aquest és el meu Fill estimat. Ell té la meva aprovació”». A la transfiguració, Jehovà va expressar de manera audible i davant d’altres persones que estimava Jesús i que tenia la seva aprovació (Mateu 17:1-5). Què n’aprenem? Que un home ha d’honrar la seva dona tant en privat com en públic, i ho ha de fer no només amb les seves paraules, sinó també amb les seves accions. Un marit que honra la seva dona mai la humilia ni la fa sentir menyspreada (Proverbis 31:28-30).
17. a) Per què han d’honrar els marits a les seves dones? b) Per què els homes no han de pensar que per a Déu són més valuosos que les dones?
17 Pere va manar als homes casats que honressin les seves dones. Però no com si els fessin un favor, sinó perquè era un dret legítim que elles tenien. Per què diem això? Pere mateix ens respon: «Perquè elles heretaran el regal immerescut de la vida igual que vosaltres». Al primer segle, els cristians i les cristianes que van rebre la carta de Pere eren ungits (Romans 8:16, 17; Gàlates 3:28). Encara que no tenien les mateixes responsabilitats dins la congregació, en el futur tots ells regnarien al cel amb Jesús (Apocalipsi 20:6). Avui, la majoria del poble de Déu, tant homes com dones, tenen l’esperança de viure per sempre a la terra. Així que, si un germà es pensés que, degut als seus privilegis a la congregació, és més valuós per a Jehovà que les germanes, estaria cometent un greu error (compara-ho amb Lluc 17:10). Davant de Jehovà, tots som igual d’importants perquè el sacrifici de Jesús ens dona a tots l’oportunitat de ser alliberats del pecat i la mort i de viure per sempre (Romans 6:23).
18. Quina raó de pes va donar Pere als marits perquè honressin les seves dones?
18 Però això no és tot. Pere va donar una altra raó de pes als marits perquè honressin les seves dones. Els va dir: «Si no, les vostres oracions no seran escoltades». El verb que es va fer servir en el grec original, egkóptō, significa literalment ‘tallar’. Segons Vine’s Expository Dictionary of New Testament Words, «s’utilitzava per fer referència a impedir el pas a una persona tallant-li el camí o bloquejant-lo amb un obstacle». Així doncs, si un cristià no honra la seva dona, es pot trobar que hi hagi un obstacle que impedeixi que les seves oracions siguin escoltades, ja sigui perquè se sent indigne d’orar o perquè Déu es nega a escoltar-lo. És evident que Jehovà està molt pendent de la manera com els homes tracten les dones (compara-ho amb Lamentacions 3:44).
19. Com poden els germans i les germanes tractar-se amb respecte dins la congregació?
19 És clar, els homes no són els únics que han de mostrar honra dins del matrimoni. Encara que han de tractar les seves dones amb amor i dignitat, elles també han de mostrar honra als seus marits sotmetent-se a la seva autoritat i tractant-los amb respecte (1 Pere 3:1-6). A banda d’això, l’apòstol Pau va dir a tots els cristians: «Preneu la iniciativa a honrar-vos els uns als altres» (Romans 12:10). Dins la congregació, els germans i les germanes s’han de tractar amb respecte. Per exemple, una germana no ha de parlar d’una manera que soscavi l’autoritat d’aquells que tenen responsabilitats. Tot al contrari, ha de donar suport als ancians i cooperar amb ells (1 Corintis 14:34, 35; Hebreus 13:17). D’altra banda, els germans que tenen privilegis dins la congregació han de tractar «les dones grans, com a mares, i a les joves, com a germanes, amb tota castedat» (1 Timoteu 5:1, 2). Els ancians també han d’escoltar les germanes. Si una germana madura els fa un suggeriment o una pregunta de manera respectuosa, han de fer tot el possible per donar atenció a aquest assumpte.
20. Segons la Bíblia, com s’han de tractar les dones?
20 Des que Adam i Eva van pecar al jardí de l’Edèn, en moltes cultures les dones han sigut denigrades. Però, Jehovà no volia que se les tractés així. Per tant, independentment de com es vegi a les dones en la nostra cultura, la Bíblia, tant a les Escriptures Hebrees com a les Gregues, mostra clarament que se les ha de tractar amb honra i respecte. És un dret que Jehovà els ha donat.
[Notes]
a The International Standard Bible Encyclopedia explica: «Les dones no menjaven amb els convidats si aquests eren homes. Als homes se’ls deia que no parlessin amb les dones. [...] Que un home parlés amb una dona en públic es considerava un escàndol». La Misnà, una col·lecció d’ensenyances rabíniques, dona la següent advertència als homes: «No allarguis la conversa amb la dona. […] Cada vegada que un home allarga la conversa amb una dona, es fa mal a si mateix, negligeix les paraules de la Torà i a la fi heretarà la gehenna» (Abot 1:5, La saviesa dels pares d’Israel, traduït per Joan Ferrer).
b El llibre Palestine in the Time of Christ (traduït a l’anglès per Annie Holmden) explica: «En alguns casos, a la dona se la degradava gairebé al nivell d’un esclau. Per exemple, les dones no podien declarar com a testimonis en un judici a menys que fos per atestar la mort del seu marit». Parlant de Levític 5:1, la Misnà diu: «[La llei sobre la convocatòria pública per anar a declarar] només aplica als homes, no a les dones» (Xevuot 4:1).
c The Daily Study Bible: The Gospel of Mark, traduït per William Barclay.
d Editada per Frank Gaebelein.
e L’historiador jueu del primer segle Josep Flavi va explicar que Salomé, la germana del rei Herodes, va enviar al seu marit «un document per dissoldre el seu matrimoni, cosa que no estava d’acord amb la llei jueva, ja que (només) l’home era qui tenia permís per fer això» (The Works of Josephus: Complete and Unabridged [Jewish Antiquities, Book 15], traduït per William Whiston).
f The Daily Study Bible: The Gospel of Mark, traduït per William Barclay.
Què respondries?
◻ Quins relats mostren que Jesús va tractar les dones amb honra i respecte?
◻ Com va dignificar Jesús les dones amb les seves ensenyances?
◻ Per què ha d’honrar un marit a la seva dona?
◻ De quines maneres ens hem de mostrar honra tots els cristians?
[Preguntes d’estudi]
[Imatge]
Les primeres persones que van tenir el privilegi de veure Jesús ressuscitat i de rebre la tasca de donar testimoni de la seva resurrecció van ser dones