Segon llibre de Samuel 1:1-27
1 Després de la mort de Saül, David, que havia tornat de derrotar els amalequites, es va quedar dos dies a Siclag.+
2 El tercer dia va arribar un home que venia del campament de Saül amb els vestits esquinçats i amb terra damunt del cap. Quan es va apropar a David, es va agenollar i es va inclinar fins a terra.
3 David li va preguntar: «D’on vens?» Ell li va respondre: «M’he escapat del campament d’Israel.»
4 David li va demanar: «Què ha passat? Explica-m’ho, si us plau.» Ell va dir: «Els soldats han fugit de la batalla i molts d’ells han mort. Fins i tot han mort Saül i el seu fill Jonatan.»+
5 Llavors David va preguntar al jove que li havia portat la notícia: «Com saps que Saül i Jonatan han mort?»
6 El jove va contestar: «Em trobava per casualitat a la muntanya de Guilboa+ i vaig veure Saül repenjat a la seva llança. Els carros de guerra i els genets cada vegada se li apropaven més.+
7 Quan es va girar i em va veure, em va cridar, i jo li vaig dir: “Soc aquí!”
8 I em va preguntar: “Qui ets?” “Soc un amalequita”,+ li vaig respondre.
9 Aleshores em va demanar: “Si us plau, vine aquí i mata’m, perquè estic agonitzant, però segueixo viu.”
10 Així que m’hi vaig apropar i el vaig matar,+ perquè sabia que estava malferit i no podria sobreviure. Llavors li vaig agafar la corona* que duia al cap i el braçalet que portava al braç, i te’ls he portat, oh senyor meu.»
11 Al sentir-ho, David es va esquinçar els vestits, i tots els homes que eren amb ell van fer el mateix.
12 I es van lamentar, van plorar i van dejunar+ fins al vespre perquè Saül, el seu fill Jonatan, el poble de Jehovà i la casa d’Israel+ havien mort a tall d’espasa.
13 Després David va preguntar al jove que li havia portat la notícia: «D’on ets?» I ell li va contestar: «Soc el fill d’un amalequita, un estranger resident a Israel.»
14 Llavors David va exclamar: «Com t’has atrevit a posar la mà a sobre de l’ungit de Jehovà i matar-lo?»+
15 Així doncs, David va cridar un dels seus homes i li va dir: «Vine i mata’l.» I ell el va matar.+
16 David va dir al jove: «Ets responsable de la teva pròpia mort.* Amb la teva boca t’has condemnat a tu mateix al dir: “Jo he matat l’ungit de Jehovà.”»+
17 Aleshores David va cantar una cançó de dol per Saül i pel seu fill Jonatan,+
18 i va ordenar que l’ensenyessin a la gent de Judà. Aquesta cançó de dol, que es titula «L’arc», està escrita al llibre de Jaixar+ i diu:
19 «Oh Israel, la teva esplendor està morta sobre les muntanyes.+
Mira com han caigut els valents!
20 No ho expliqueu a Gat,+no ho anuncieu pels carrers d’Ascaló,perquè les filles dels filisteus no se n’alegrin,perquè les filles dels incircumcisos no saltin de goig.
21 Oh muntanyes de Guilboa,+que no caigui rosada ni pluja damunt vostrei que els vostres camps no produeixin ofrenes santes,+perquè allà es va deshonrar l’escut dels valents,l’escut de Saül ja no està ungit amb oli.
22 L’arc de Jonatan no tornava enrere+sense sang de morts i sense greix de valents,i l’espasa de Saül sempre tornava victoriosa.+
23 Saül i Jonatan,+ estimats i volguts* en vida,ni tan sols se’ls va separar en la mort.+
Eren més ràpids que les àguiles+i més forts que els lleons.+
24 Oh filles d’Israel, ploreu per Saül,que us va vestir de color escarlata i amb teles luxoses,que us va posar adorns d’or a la roba.
25 Mira com han caigut els valents enmig de la batalla!
Jonatan està mort sobre les muntanyes!+
26 Sento un gran dolor per tu, germà meu, Jonatan;t’estimava tant!+
Per mi, el teu amor era millor que l’amor de les dones.+
27 Mira com han caigut els valentsi com s’han esvaït les armes de guerra!»
