TOTS hem vist alguna volta a algú enfadat, i segur que nosaltres també ens hem disgustat en més d’una ocasió. Encara que és possible que vegem la fúria com a una emoció negativa que hauria de reprimir-se, a sovint pensem que tenim raons vàlides per a enfadar-nos, especialment quan pareix que algú ha comés una injustícia. Un article de l’Associació Estatunidenca de Psicologia a inclús dona a entendre que «la ira és una emoció humana totalment normal i que, fins i tot, pot ser beneficiosa».

Eixe punt de vista podria paréixer molt raonable tenint en compte el que va dir l’apòstol Pau per inspiració. Ell era conscient que a voltes és normal enfadar-se, per això va dir: «Quan estigueu furiosos, no pequeu. No deixeu que el sol es ponga mentres encara estigueu enfadats» (Efesis 4:26). Segons açò, hauríem de deixar-nos endur per la ira o hauríem d’esforçar-nos per controlar-la?

ESTARIA BÉ ENFADAR-SE?

Quan Pau va donar eixe consell, pareix que tenia en ment les paraules del salmiste: «Quan vos enfadeu, no pequeu» (Salm 4:4 TNM). Què va voler dir Pau amb estes paraules? Ell mateix ho va explicar a continuació: «Aparteu de vosaltres tota classe de ressentiment amarg, fúria, ira, crits i paraules ofensives, i també tota maldat» (Efesis 4:31). En altres paraules, Pau estava animant als cristians a no deixar-se endur per la ira. De fet, és molt interessant el que l’article mencionat adés continua dient: «Els estudis demostren que esclatar en ira augmenta la irritació i l’agressivitat i no ajuda [...] a resoldre la situació».

Per tant, com podem evitar la ira i les seues males conseqüències? El rei Salomó va dir sàviament: «La perspicàcia de l’home frena la seua fúria, i és un gest preciós de la seua part passar per alt una ofensa» (Proverbis 19:11 TNM). Aixina que, com podria la perspicàcia ajudar-nos a controlar la ira?

EL REMEI PER A CONTROLAR LA IRA

La perspicàcia és l’habilitat de vore més enllà del que és obvi. Com ens ajuda esta qualitat quan ens ofenen o ens sentim provocats?

És possible que ens indigne vore una injustícia. No obstant, si ens deixem emportar per les nostres emocions i reaccionem de manera violenta, podem acabar ferint-nos a nosaltres mateixos o als altres. De la mateixa manera que un foc descontrolat pot acabar cremant una casa, la ira descontrolada pot acabar destruint la nostra reputació o la nostra amistat amb els altres, i fins i tot amb Déu. Per això quan sentim que ens bull la sang, seria moment d’analitzar la situació. Segur que vore el quadro complet ens ajudarà a controlar les nostres emocions.

El pare de Salomó, el rei David, va estar a punt d’arribar a ser culpable de sang de no ser perquè algú el va ajudar a vore la situació des d’un altre punt de vista. Resulta que David i els seus hòmens van protegir les ovelles d’un home anomenat Nabal en el desert de Judea. Quan va arribar el temps d’esquilar-les, David li va demanar a Nabal algunes provisions, però ell va respondre: «És que he de prendre el meu pa, la meua aigua i el bestiar que immole [sacrifique] per als meus esquiladors, i donar-ho a una gent que ni sé d’on són?» (1 Samuel 25:4-13). Que desagraït! Quan David va escoltar això, ell i uns 400 hòmens es van posar en marxa per a acabar amb Nabal i amb els de sa casa.

Quan la dona de Nabal, Abigaïl, es va enterar del que havia passat, va anar a vore a David. Una volta es va trobar amb David i els seus hòmens, es va agenollar davant d’ell amb el cap a terra i li va dir: «Deixa que la teua serventa parle, escolta les meues paraules». Després li va explicar que Nabal era un poc trellat d’home i que es lamentaria si es venjava i es tacava les mans de sang (1 Samuel 25:24-31).

Estes paraules van ajudar a David a tindre la suficient perspicàcia com per a calmar-se. Per una part, va vore que Nabal era un home insensat per naturalea i, per l’altra, va reconéixer que hauria sigut culpable de sang al prendre’s la justícia pel seu compte. En el nostre cas, què podem fer si se’ns fa difícil mantindre la calma davant d’una situació? Un article de la revista Clínica Mayo b sobre com gestionar la ira ens aconsella lo següent: «Para, respira profundament i compta fins a 10». Aixina és, si pares i penses en la causa del problema i en les conseqüències de les teues accions, permetràs que la perspicàcia calme la teua ira o fins i tot que faça que desaparega (1 Samuel 25:32-35).

En l’actualitat, moltes persones han aprés a controlar la seua ira. Per exemple, Sebastian, que va estar en una presó en Polònia quan tenia 23 anys, va aprendre a controlar el seu caràcter gràcies a l’estudi de la Bíblia. Ell explica: «Primer pense en el problema i després intente aplicar els consells bíblics. He pogut comprovar que la Bíblia és la millor guia».

Setsuo seguix la mateixa estratègia. Ell diu: «A sovint em posava a xillar els altres en la faena quan em feien enfadar molt. Ara que sé el que diu la Bíblia, en comptes de xillar em pregunte a mi mateix: “Realment de qui és la culpa? No seré jo el problema?”». Fer-se estes preguntes l’ajudava a mantindre la calma i a no deixar-se endur per la ira.

Els sentiments d’ira poden ser molt forts, però els consells de la Paraula de Déu encara ho són més. Si els apliques i demanes ajuda a Jehovà, tu també aconseguiràs la perspicàcia que necessites per a controlar la teua ira.