Sí, hi ha milions per tot el món. Formen el gran grup d’evangelitzadores de les bones notícies del Regne de Déu que es va profetitzar en Salm 68:12 [v. 11 TNM], on Jehovà diu: «Estols de missatgeres anuncien la victòria».

Amb tot, el ministeri que duen a terme estes testimonis de Jehovà és molt diferent del de les ministres d’altres religions. En què es diferencien els seus ministeris?

Es dirigixen a públics diferents. Les dones que exercixen el sacerdoci, sobretot en la cristiandat, assumixen llocs de lideratge dins de les seues esglésies. Així doncs, el seu principal auditori són adeptes de la seua religió. En canvi, les ministres religioses dels Testimonis prediquen fora de la congregació, a tots els qui troben mentres evangelitzen de casa en casa o en qualsevol altre lloc.

Una altra característica diferenciadora és el paper que exercixen dins de la congregació. Les ministres de la cristiandat i d’altres religions dirigixen els integrants de la seua congregació i els instruïxen en la doctrina. Les ministres Testimonis no ensenyen en la congregació quan hi ha hòmens batejats presents. Només ho fan els hòmens que han sigut nomenats com a mestres (1 Timoteu 3:2; Jaume 3:1).

Segons la Bíblia, únicament els hòmens han rebut la responsabilitat de supervisar la congregació. I les instruccions que l’apòstol Pau va donar a un altre superintendent cristià anomenat Titus donen suport a esta idea: «Et vaig deixar a Creta, perquè [...] designares els qui han de presidir la comunitat en cada població» (Titus 1:5). A continuació, va indicar que els superintendents «han de ser irreprensibles i marits d’una sola muller» (Titus 1:6). L’apòstol va donar instruccions paregudes en una carta que li va enviar a Timoteu: «Aspirar a ser el pastor d’una comunitat és desitjar una noble obra. El pastor d’una comunitat ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller, [...] dotat per a ensenyar» (1 Timoteu 3:1, 2).

Per què només els hòmens poden ser superintendents en la congregació? Pau va dir sobre les dones: «Jo no els permet que es dediquen a ensenyar i així dominen els seus marits, sinó que han d’estar en silenci. Perquè primer va ser format Adam i després Eva» (1 Timoteu 2:12, 13). En altres paraules, l’orde en què Déu va crear la primera parella humana indica en qui volia ell delegar la labor d’ensenyança i superintendència.

Com Jesucrist és el Líder de tots els ministres de Jehovà, ells seguixen el seu exemple. Segons el deixeble Lluc, Jesús «anava per cada vila i per cada poble predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu». I què van fer els seus deixebles quan els va enviar a realitzar aquell mateix ministeri? «Ells se’n van anar i passaven per tots els pobles anunciant la bona nova» (Lluc 8:1; 9:2-6).

D’igual manera, els ministres de Jehovà de l’actualitat —tant hòmens com dones— participen amb entusiasme en el compliment de les paraules de Mateu 24:14. Allí Jesús va predir: «Aquesta bona nova del Regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en reben un testimoni. I aleshores vindrà la fi».