«Un país que regalla llet i mel»
QUAN Jehovà va alliberar els israelites d’Egipte, va prometre portar-los a «un país bo i espaiós, un país que regalla llet i mel» (Èxode 3:8).
Quan els israelites es van instal·lar en la terra promesa van criar vaques, ovelles i cabres. Això va fer que tingueren un subministre abundant de llet, però què passa amb la mel? Alguns creuen que esta expressió fa referència a un xarop procedent de dàtils, figues o de raïm. Per altra banda, la majoria de les voltes que la Bíblia parla de mel es referix a mel silvestre (Jutges 14:8, 9; 1 Samuel 14:27; Mateu 3:1, 4). Aixina que, ¿de veres regallava esta terra «llet i mel»?
Alguns descobriments arqueològics recents ens ajuden a trobar la resposta. Citant el professor Amihai Mazar, la universitat hebrea va dir sobre un descobriment: «Este és el colmenar més antic que s’ha trobat fins ara en un jaciment del Pròxim Orient, data d’entre el segle X i principis del segle IX a. n. e.».
Els arqueòlegs trobaren més de 30 colmenes en tres fileres i van suposar que en aquella zona podrien haver-hi hagut unes 100 colmenes. A l’examinar les seues restes es van trobar molècules de cera i parts dels cossos de les abelles. Els experts calculen que «d’estes colmenes es podria extraure mitja tona de mel cada any».
En l’antiguitat, la mel es considerava un aliment preciós, i la cera s’utilitzava en la indústria del metall i del cuir. A més, la cera també s’utilitzava per a fer materials d’escriptura: es posava una capa fina sobre una tauleta de fusta per a poder escriure, i després, esta cera podia fondre’s i tornar-se a utilitzar. A quina conclusió van arribar els arqueòlegs amb este descobriment?
«Encara que la Bíblia no parla sobre apicultura en l’Israel d’aquell temps, el descobriment del colmenar de Tel Rehov indica que l’apicultura i l’extracció de bresques i mel d’abelles era una indústria molt desenvolupada durant el període del primer temple [el de Salomó]. Aixina que és possible que en la Bíblia la paraula mel sí que faça referència a la mel d’abelles.»
[Crèdits de la fotografia]
Institute of Archaeology/Hebrew University © Tel Rehov Excavations