1, 2. a) Què van afirmar Elifaz i Bildad sobre l’opinió que té Déu del nostre servici? b) Com va expressar Jehovà els seus sentiments?

 «¿POT un home ser útil a Déu? Qui té enteniment és útil a si mateix! El Totpoderós, ¿trau profit de la teua justícia? Què guanya si et comportes rectament?» (Job 22:1-3) T’has fet alguna volta estes preguntes? Quan Elifaz de Teman li les va plantejar a Job, segur que estava convençut que la resposta era no. Inclús el seu company, Bildad de Xúah, va raonar que per a un humà és impossible ser just davant de Déu (llig Job 25:4).

² Estos falsos amics afirmaven que Jehovà no obté cap benefici pel fet que nosaltres el servim lleialment. Argumentaren que per a ell no valem més que una arna, una larva o un cuc (Job 4:19; 25:6). A simple vista, podríem pensar que Elifaz i Bildad estaven sent humils (Job 22:29). Al cap i a la fi, el que fem les persones podria paréixer insignificant si es veu des del cim d’una muntanya o des d’un avió. Però, és aixina com Jehovà veu tots els esforços que fem per l’obra del Regne quan mira cap a la terra des de la seua posició elevada? Ell mateix va demostrar com se sent al reprendre a Elifaz, Bildad i Sofar per dir mentires i al mostrar que estava content amb Job referint-se a ell com «el meu servent» (Job 42:7, 8). En conclusió, una persona sí que pot «ser útil a Déu».

«QUÈ LI DÓNES?»

3. Què va dir Elihú sobre els nostres esforços per servir a Jehovà, i com hem d’entendre les seues paraules?

³ Elihú va dir: «Si ets just, què li dónes [a Déu]?, què rep de la teua mà?» (Job 35:7). Estava donant a entendre que els nostres esforços per servir a Déu no servien de res? No, de fet, Jehovà no el va corregir. El que volia dir és que Déu no depén de la nostra adoració. Ell és complet, i nosaltres no podem fer-lo més ric ni poderós. Al contrari, qualsevol qualitat, fortalesa o talent que tenim és gràcies a Jehovà, i ell es fixa en l’ús que li donem.

4. A què compara Jehovà les bones obres que fem pels altres?

⁴ Jehovà veu els actes d’amor lleial que fem pels nostres germans com si li’ls férem a ell. Proverbis 19:17 TNM diu: «Qui li mostra compassió al necessitat li fa un préstec a Jehovà, i ell el recompensarà per això». Este text dona a entendre que Jehovà pren nota de cada acte de bondat que fem pels necessitats. Per tant, podem concloure que el Creador de l’univers es considera en deute amb simples humans que realitzen actes de misericòrdia i que veu estos actes com préstecs que ell tornarà amb el seu favor i benediccions. De fet, el seu propi Fill ho va confirmar (llig Lluc 14:13, 14).

5. Quines preguntes analitzarem a continuació?

⁵ A Jehovà li agrada vore com els seus servents fidels col·laboren en el compliment del seu propòsit. Això va quedar clar quan li va demanar al profeta Isaïes que parlara en el seu nom. Ell va acceptar de bona gana i li va dir: «Ací em tens. Envia-m’hi» (Isa. 6:8-10). Hui en dia, milers de germans demostren el mateix esperit a l’acceptar servir a Jehovà en assignacions difícils. Però algú podria preguntar-se: «De veres compten els meus esforços? Encara que Jehovà em permet servir com a voluntari i col·laborar amb ell, no farà el que faça falta per a complir la seua paraula sense importar el que jo faça?». Analitzar el que va passar en el temps de Dèbora i Barac ens ajudarà a contestar estes preguntes.

LA POR ELS VA PARALITZAR, PERÒ DÉU ELS VA ENFORTIR

6. Quina diferència hi havia entre els israelites i l’exèrcit de Jabín?

⁶ El rei cananeu Jabín «va oprimir durament els israelites durant vint anys». La gent que vivia en els pobles tenia por inclús d’eixir de casa. Des d’un punt de vista militar, estaven poc equipats. No tenien ni armes ofensives ni defensives, mentres que els seus enemics tenien 900 carros de guerra amb fulles afilades de ferro (Jut. 4:1-3, 13; 5:6-8). a

7, 8. a) Quines són les primeres instruccions que Jehovà li va donar a Barac? b) Com va derrotar Israel a l’exèrcit de Jabín? (Mira la imatge del principi.)

⁷ No obstant, Jehovà li va donar a Barac esta orde tan clara per mitjà de la profetessa Dèbora: «Vés a reunir deu mil hòmens de les tribus de Neftalí i Zabuló i porta’ls a la muntanya del Tabor. Jo faré que Sisserà, general en cap de l’exèrcit de Jabín, amb els seus carros de guerra i les seues tropes, vinga cap a tu al riu Quixon; allà el faré caure a les teues mans» (Jut. 4:4-7).

⁸ La notícia es va escampar i els voluntaris es reuniren en la muntanya del Tabor. Immediatament, Barac va seguir les instruccions de Jehovà (llig Jutges 4:14-16). En Tanac, enmig de la batalla més important, va caure una pluja molt forta que ho va enfangar tot. Barac va perseguir l’exèrcit de Sisserà durant 24 quilòmetres, fins a Haróixet-Agoïm. En un moment donat, com el temible carro de Sisserà ja no li servia, va fugir a peu fins a Saanannim, potser prop de Quèdeix. Va buscar refugi en la tenda de Jael, la dona d’Hèber el quenita, i ella el va atendre. Sisserà estava tan cansat de la batalla que es va adormir. En eixe moment, Sisserà era totalment vulnerable, i Jael el va matar en un acte de valentia (Jut. 4:17-21). L’enemic d’Israel havia sigut derrotat! b

NO TOTS VAN MOSTRAR UN ESPERIT DISPOST

9. Quins detalls dona Jutges 5:20, 21 de la batalla contra Sisserà?

⁹ És recomanable que els capítols 4 i 5 de Jutges s’estudien junts, ja que cada capítol revela detalls diferents. Per exemple, Jutges 5:20, 21 diu: «Des del cel combaten els astres; fent els seus camins combaten Sisserà. Se l’ha endut el riu Quixon». Vol dir açò que els israelites van rebre ajuda dels àngels o que es va produir una espècie de pluja de meteorits? El relat no dona detalls. Però està clar que només una intervenció divina podria fer que es produïren unes pluges torrencials en un lloc tan precís i en un moment tan oportú i inutilitzaren 900 carros de guerra. En Jutges 4:14, 15, s’atribuïx la victòria a Jehovà en tres ocasions. Cap dels 10.000 israelites que es van oferir voluntaris podria endur-se el mèrit per la victòria.

10, 11. Què era «Meroz», i per què va rebre una maledicció?

¹⁰ Dèbora i Barac van cantar una cançó alabant a Jehovà per aquella victòria tan miraculosa. És interessant que part de la lletra de la cançó diu: «“Maleïu la ciutat de Meroz, maleïu-la”, diu l’àngel del Senyor; “maleïu els seus habitants, perquè no han vingut a auxiliar el Senyor, a auxiliar el Senyor amb els seus herois”» (Jut. 5:23).

¹¹ Pareix que aquella maledicció es va complir fins a tal punt que hui no sabem amb certesa què era Meroz. ¿Podria haver sigut una ciutat que no va enviar voluntaris a la batalla? És impossible que els seus habitants no s’enteraren de la convocatòria de Jehovà, ja que 10.000 hòmens de la regió van acudir per a participar en la batalla. O si era una ciutat que estava en la ruta que va seguir Sisserà mentres fugia, ¿és possible que els seus habitants el deixaren escapar? Imaginem-nos als habitants de Meroz veient un guerrer desesperat i solitari corrent pels seus carrers. Hauria sigut una magnífica oportunitat per a col·laborar amb el propòsit de Jehovà i rebre la seua benedicció. Però en aquell moment clau en què havien de decidir què fer, ¿mirarien cap a un altre costat? Quin contrast amb l’actitud valenta de Jael que es descriu just en els versicles següents! (Jut. 5:24-27)

12. Quin contrast en l’actitud de la gent es pot observar en Jutges 5:9, 10, i quin efecte hauria de tindre en nosaltres?

¹² En Jutges 5:9, 10 veiem una altra diferència entre els que es van unir a Barac i els que no. Dèbora i Barac van felicitar «els cabdills d’Israel», ja que es van oferir voluntaris. Van ser molt diferents dels que muntaven burros rossos, que eren massa orgullosos per a participar, i dels que s’assentaven en tapissos de qualitat i estimaven els luxes. A diferència d’aquells que anaven «fent camí» i preferien una vida fàcil, els que es van unir a Barac van estar dispostos a combatre en els vessants rocosos de la muntanya del Tabor i en la vall pantanosa del Quixon. A tots estos que buscaven la seua comoditat se’ls va animar a meditar en l’oportunitat que s’estaven perdent de col·laborar amb Jehovà. Això és el que també haurien de fer tots aquells que encara no han fet el pas de servir a Jehovà plenament.

13. Quina diferència hi havia entre l’actitud de les tribus de Rubén, Dan i Aser i la de Zabuló i Neftalí?

¹³ Els que es van oferir com a voluntaris van poder vore amb els seus propis ulls com Jehovà defenia la seua sobirania. Van poder parlar de «les victòries del Senyor» que havien viscut en primera persona (Jut. 5:11). Per altra banda, en Jutges 5:15-17 es critica a les tribus de Rubén, Dan i Aser per donar més atenció a les coses materials —com els seus ramats, barcos i ports— que al que Jehovà els estava demanant. En canvi, Zabuló i Neftalí es van jugar la vida per a ajudar a Dèbora i Barac (Jut. 5:18). Podem extraure una lliçó molt important d’estes dos actituds tan diferents.

ALABEM A JEHOVÀ

14. Com podem demostrar que donem suport a la sobirania de Jehovà?

¹⁴ Hui en dia no se’ns demana que lluitem en una guerra literal, però podem demostrar valor predicant amb entusiasme. Es necessiten més voluntaris que mai en l’organització de Jehovà. Milions de germans i germanes, siguen jóvens o majors, s’oferixen per a treballar en diferents facetes del servici de temps complet, siga com a precursors, betelites o voluntaris de construcció, entre altres. Pensem també en la gran responsabilitat que tenen els ancians que col·laboren amb els Comités d’Enllaç amb els Hospitals i en l’organització de les assemblees. Estos germans poden estar convençuts que Jehovà valora molt la seua disposició i que mai l’oblidarà (Heb. 6:10).

15. Com podem saber si ens estem acomodant en el servici a Jehovà?

¹⁵ Tots fem bé de preguntar-nos: «Preferisc que siguen altres els que s’encarreguen de la major part del treball? Li estic donant més importància a les coses materials que a fer més per Jehovà? Com Barac, Dèbora, Jael i els 10.000 voluntaris, tinc la fe i el valor necessaris per a fer tot el que puc per tal d’obeir les ordes clares de Jehovà? Si estic pensant en mudar-me a una altra ciutat o a un altre país per a millorar la meua economia, he orat al respecte i he pensat en l’efecte que este canvi podria tindre en la meua família i en la congregació?». c

16. Què podem donar-li a Jehovà que ell no tinga?

¹⁶ Jehovà ens dignifica al permetre’ns donar suport a la seua sobirania. Des de la primera volta que el Diable va persuadir els humans per a que donaren suport al seu atac a la sobirania de Déu, els que ens posem de part del Creador li enviem un missatge ben clar a Satanàs. A Jehovà li agrada molt la fe i la integritat que motiven el nostre esperit dispost (Prov. 23:15, 16). El suport lleial que li donem li servix per a respondre a les burles de Satanàs (Prov. 27:11). Jehovà s’alegra molt de vore que som obedients i lleials, i per a ell té molt de valor.

17. Què diu Jutges 5:31 sobre el futur?

¹⁷ D’ací poc, en la terra només viuran els que preferixen la sobirania de Jehovà a qualsevol altra. Quines ganes tenim que arribe eixe dia! Igual que Dèbora i Barac, cantem: «Que tots els teus enemics, Senyor, acaben com Sisserà! Però els amics del Senyor, que siguen com el sol, que s’alça amb tot el seu esclat» (Jut. 5:31). Esta petició es contestarà quan Jehovà acabe amb el món malvat de Satanàs! Quan comence la batalla d’Harmagedon, ja no farà falta que ningú s’oferisca voluntari per a derrotar l’enemic. Serà el moment de quedar-nos quets i contemplar la salvació de Jehovà (2 Cròn. 20:17). Mentrestant, tenim moltes oportunitats de donar suport a la voluntat de Jehovà amb valor i zel.

18. Com es beneficien els altres del nostre esperit dispost?

¹⁸ Barac i Dèbora van començar la seua cançó de victòria alabant a l’Altíssim, no a hòmens. Cantaren: «El poble s’ofereix voluntari: Beneïu el Senyor!» (Jut. 5:1, 2). De la mateixa manera, hui en dia desitgem que el nostre esperit dispost beneficie els altres i els motive a alabar a Jehovà!