«DONA.» En algunes ocasions, Jesús utilitzava esta paraula quan es dirigia a una persona del sexe femení. Per exemple, quan va curar una dona que estava encorbada des de feia 18 anys, li va dir: «Dona, quedes lliure de la teua debilitat» (Lluc 13:10-13). En temps bíblics, esta paraula era una fórmula de cortesia. Jesús inclús la va gastar amb sa mare (Jn. 19:26; 20:13). Però hi havia una altra paraula que era més que una simple mostra d’educació.

La Bíblia utilitza una paraula especialment amable i carinyosa per a referir-se a certes dones. Jesús la va gastar al parlar amb una dona que havia patit d’hemorràgies durant 12 anys. La Llei de Déu indicava que una persona en la seua situació era impura i, per això, s’esperava que es mantinguera apartada de la gent (Lev. 15:19-27). Per tant, quan es va acostar a Jesús, estava infringint la Llei. Però se sentia desesperada perquè «havia anat a molts metges, però només l’havien fet patir. I encara que s’havia gastat tot el que tenia, en comptes de millorar, havia anat a pitjor» (Marc 5:25, 26).

La dona es va introduir sigil·losament entre la multitud, es va acostar a Jesús per darrere i li va tocar la vora del mantell. Immediatament se li va tallar l’hemorràgia! Esperava passar desapercebuda, però Jesús va preguntar: «Qui m’ha tocat?» (Lluc 8:45-47). La dona, «tremolant de por, va caure als seus peus i li va contar tota la veritat» (Marc 5:33).

Per a tranquil·litzar-la, Jesús li va dir amb carinyo: «Ànim, filla!» (Mat. 9:22). D’acord amb els erudits bíblics, la paraula per a filla tant en hebreu com en grec es pot gastar en sentit metafòric com una expressió d’«amabilitat i carinyo». I Jesús la va tranquil·litzar encara més dient-li: «La teua fe t’ha curat. Ves-te’n en pau, ara que t’has curat de la malaltia que et feia patir tant» (Marc 5:34).

«Filla.» Esta va ser la paraula que un israelita ric, anomenat Booz, li va dir a Rut, una dona moabita. Ella també tenia raons per a sentir-se insegura, ja que estava espigolant ordi en el camp d’un desconegut. Però Booz la va calmar dient-li: «Escolta, filla meua». I la va animar a continuar espigolant en els seus camps. Rut es va postrar davant de Booz amb el front tocant terra i li va preguntar per què havia sigut tan amable amb ella, que era una simple estrangera. Booz la va continuar tranquil·litzant dient-li: «M’han contat tot el que has fet amb la teua sogra [la viuda Noemí]». I va afegir: «[Que Jehovà] et recompense amb abundància tot el bé que has fet!» (Rut 2:8-12).

Tant Jesús com Booz són bons exemples per als ancians de congregació. Pot ser que dos ancians hagen de reunir-se amb una germana que necessita ajuda i ànim en sentit espiritual. En eixe cas, seria molt bo que oraren a Jehovà per a demanar-li la seua guia i escoltaren amb atenció a la germana. D’esta manera, estaran en millor posició per a transmetre-li la calma i el consol que dona la Bíblia (Rom. 15:4).