1, 2. a) Com sabem que els humans podem ser amics de Déu? b) Què analitzarem en este article?

 Des que naixem fins que morim, la nostra necessitat més gran és sentir-nos volguts, i no només d’una manera romàntica, sinó que també necessitem tindre amics i sentir-nos a gust amb altres. Però hi ha un tipo d’amor que necessitem per damunt dels altres: l’amor de Jehovà. A molts els costa creure que els humans puguen arribar a tindre una amistat estreta amb un Déu Totpoderós que és invisible i està en el cel. I nosaltres, pensem lo mateix? Clar que no!

² La Bíblia conté exemples d’humans imperfectes que van arribar a ser amics de Déu. Estos exemples ens ajuden a ser conscients que ser amics de Déu és la millor meta que podem posar-nos. Algú que va destacar per fer açò va ser Abraham (llig Jaume 2:23). Com va arribar a tindre una amistat tan estreta amb Jehovà? La seua fe va ser fonamental. De fet, la Bíblia anomena a Abraham «el pare de tots els que tenen fe» (Rom. 4:11). Analitzem com la seua fe el va ajudar a tindre una bona amistat amb Déu. Mentres ho fem, podríem preguntar-nos: «Com puc imitar la fe d’Abraham i enfortir la meua amistat amb Jehovà?».

COM VA COMENÇAR LA SEUA AMISTAT?

3, 4. a) Explica quina va ser, segurament, la major prova de fe per a Abraham. b) Per què Abraham estava decidit a sacrificar a Isaac?

³ Imagina’t un home major pujant amb dificultat una muntanya. Este és segurament el viatge més difícil que ha fet mai, i no precisament per la seua edat. Tot i que és un home de 125 anys, encara està fort ^[1]. Darrere d’ell, va el seu fill Isaac, que té uns 25 anys, carregat amb llenya. Abraham porta un ganivet i té la idea de fer un foc. I és que Jehovà li ha demanat que sacrifique el seu propi fill (Gèn. 22:1-8).

⁴ Abraham s’enfrontava a la prova de fe més dura de la seua vida. Hi ha qui pensa que Déu va ser cruel per demanar-li això a Abraham, i altres que va obeir d’una manera cega i insensible. Pensen aixina perquè no tenen fe o perquè no entenen què implica tindre fe (1 Cor. 2:14-16). Abraham no va obeir a Déu cegament. Més bé, va obeir perquè podia vore. Amb els ulls de la fe, va vore que el seu Pare celestial Jehovà mai demana als seus servents que facen res que els puga produir un mal permanent. Abraham sabia que si obeïa a Jehovà, ell els beneiria a ell i al seu fill. Què li donava eixa seguretat? El coneixement i l’experiència.

5. Com va aprendre Abraham de Jehovà i com va influir en ell eixe coneixement?

⁵ Coneixement. Abraham va créixer en Ur, una ciutat caldea plena d’idolatria. A més, son pare, Taré, era un idòlatra. Aixina que, com va poder Abraham conéixer a Jehovà en estes circumstàncies? (Jos. 24:2) La Bíblia no ho especifica, però sí que ens diu que va ser la novena generació des de Sem, un dels fills de Noé i un home amb molta fe. Sem va morir quan Abraham tenia 150 anys. No se sap si Abraham va conéixer a Jehovà a través de Sem, però és molt possible que este home fidel li parlara a tota la seua família sobre Jehovà. En qualsevol cas, eixe coneixement va arribar Abraham, li va tocar el cor i va fer que estimara a Jehovà. Gràcies a eixe coneixement va poder tindre una fe forta.

6, 7. Com van enfortir les experiències que va viure Abraham la seua fe?

⁶ Experiència. Quines experiències van enfortir la fe d’Abraham en Jehovà? Se sol dir que els pensaments produïxen sentiments i que els sentiments motiven a l’acció. El que Abraham va aprendre de Déu va fer créixer en ell una gran admiració i un profund respecte per «Jehovà, el Déu Altíssim i aquell que va fer el cel i la terra» (Gèn. 14:22 TNM). La Bíblia anomena este sentiment «temor a Déu», i és essencial per a tindre una amistat estreta amb ell (Heb. 5:7; Sal. 25:14). Este temor a Déu va moure a Abraham a actuar.

⁷ Quan Abraham i Sara eren majors, Déu els va demanar que isqueren d’Ur per a viatjar a una terra estrangera, cosa que implicava viure en tendes de campanya la resta de la seua vida. A l’obeir, Abraham li va donar l’oportunitat a Jehovà de beneir-lo i protegir-lo. Per exemple, Abraham tenia por que, com la seua dona era tan bonica, se l’emportaren lluny d’ell o que inclús el mataren. Però, encara que tenia raons de pes per a pensar aixina, no va deixar que les seues pors el frenaren d’obeir a Jehovà. En més d’una ocasió Jehovà va actuar miraculosament i va protegir a este matrimoni (Gèn. 12:10-20; 20:2-7, 10-12, 17, 18). Totes estes experiències van enfortir la fe d’Abraham.

8. Com podem aconseguir el coneixement i l’experiència necessaris per a enfortir la nostra amistat amb Jehovà?

⁸ Nosaltres també podem tindre una amistat com la que tenia Abraham amb Jehovà perquè tenim al nostre abast tot el coneixement i l’experiència necessaris per a aconseguir-ho. Realment, Abraham només tenia accés a una xicoteta part de la saviesa que ara conté la Paraula de Déu (Dan. 12:4; Rom. 11:33). La Bíblia està plena de joies que ens permeten aprofundir el nostre coneixement sobre «aquell que va fer el cel i la terra», i ens ajuden a augmentar el nostre respecte i amor per ell. Quan estos sentiments ens mouen a obeir a Déu, experimentem els bons resultats de fer-ho. També veem com els seus consells ens protegixen, ens asseguren la seua benedicció i ens donen les forces que necessitem. Servir a Jehovà de tot cor ens dona satisfacció, pau i goig (Sal. 34:8; Prov. 10:22). Per tant, a mesura que augmentem el nostre coneixement i experiència, enfortirem més la nostra fe i amistat amb Jehovà.

COM VA CUIDAR ABRAHAM DE LA SEUA AMISTAT AMB DÉU

9, 10. a) Què es necessita per a enfortir una amistat? b) Quines proves tenim que Abraham va cuidar i va enfortir la seua amistat amb Jehovà?

⁹ L’amistat se sol comparar a un tresor (llig Proverbis 17:17). No obstant això, no és una cosa que podem comprar en una tenda i després deixar-la en un racó agarrant pols. Més bé, l’amistat és com una planteta que necessita que la cuidem i l’alimentem per a que cresca i traga flor. I Abraham? Com va cuidar i mantindre la seua amistat amb Jehovà?

¹⁰ Abraham mai es va conformar ni va pensar que el seu historial de lleialtat i obediència a Jehovà era suficient. Mentres ell i tots els de sa casa viatjaven cap a Canaan, va continuar buscant la guia de Jehovà al prendre qualsevol tipo de decisió, ja fora gran o xicoteta. Un any abans que nasquera Isaac, quan Abraham tenia 99 anys, Jehovà li va demanar que circumcidara tots els hòmens de sa casa. Va qüestionar Abraham eixa orde o va buscar alguna manera de lliurar-se de complir-la? No, ell va confiar en Déu i va obeir «aquell mateix dia» (Gèn. 17:10-14, 23).

11. Per què li preocupaven a Abraham les ciutats de Sodoma i Gomorra, i com el va ajudar Jehovà?

¹¹ Com que Abraham estava acostumat a obeir a Jehovà fins i tot en les coses més xicotetes, va mantindre forta la seua amistat amb ell. De fet, li tenia tanta confiança a Jehovà que se sentia amb la llibertat d’obrir-li el seu cor i d’expressar-li les coses que li preocupaven. Per exemple, quan Abraham es va enterar que Jehovà destruiria les ciutats de Sodoma y Gomorra, li preocupava que moriren les persones justes amb les malvades. Possiblement, estava preocupat pel seu nebot Lot i la seua família, que vivien en Sodoma. Abraham va abocar les seues preocupacions amb humiltat i confiança al «qui judica tota la terra» amb humiltat i confiança. Jehovà li va ensenyar amb paciència al seu amic que ell és un Déu misericordiós i que, fins i tot en moments de juí, mira els cors de la gent i busca les persones bones per a salvar-les (Gèn. 18:22-33).

12, 13. a) De quina manera ajudaren a Abraham el coneixement i l’experiència? b) Quines proves tenim que Abraham confiava en Jehovà?

¹² Sense dubte, tot el coneixement i l’experiència que Abraham tenia el van ajudar a mantindre la seua estreta amistat amb Jehovà. Per això, quan més tard Jehovà li va demanar que sacrificara el seu fill, Abraham va poder meditar en la classe de persona que era Jehovà, perquè el coneixia perfectament. Aixina que tornem al moment en què este home fidel està pujant la lloma de la muntanya de Morià. Pensaria Abraham que Jehovà s’havia convertit de repent en un Déu cruel i insensible? Ni pensar-ho! Com ho sabem?

¹³ Abans d’allunyar-se dels criats que els acompanyaven, Abraham va dir: «Quedeu-vos ací amb l’ase. Jo i el xiquet ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem» (Gèn. 22:5). Què volia dir? Estava mentint als seus servents al dir-los que els dos tornarien quan ell sabia que anava a sacrificar a Isaac? No. La Bíblia ens ajuda a comprendre en què estava pensant quan va dir això (llig Hebreus 11:19). Abraham «va arribar a la conclusió que Déu era capaç d’alçar-lo [a Isaac] inclús d’entre els morts». Aixina és, ell creia en la resurrecció. Sabia que Jehovà havia fet possible que ell i la seua dona, Sara, tingueren un fill quan eren molt majors (Heb. 11:11, 12, 18). Abraham sabia que no hi havia res impossible per a Jehovà. Per això, estava segur que, passara el que passara aquell dia, Jehovà ressuscitaria el seu estimat fill per a que es complira tot el que li havia promés. No ens sorprén que se l’anomene «el pare de tots els que tenen fe»!

14. Quins aspectes del teu servici a Jehovà et suposen un repte, i com pot ajudar-te l’exemple d’Abraham?

¹⁴ És cert que en el nostre cas Jehovà no ens demanarà el que li va demanar a Abraham. Però sí que espera de nosaltres que l’obeïm inclús quan el que ens demana ens resulta complicat o no entenem les raons. Hi ha alguna cosa que se’t fa especialment difícil? Per a alguns podria ser la predicació, perquè són tímids i els costa parlar de les bones notícies a persones que no coneixen. A altres els podria costar ser diferents en l’escola o en la faena (Èxo. 23:2; 1 Tes. 2:2). Alguna volta t’has trobat en una situació que t’ha fet sentir com Abraham, pujant aquella lloma en Morià? Si és aixina, recorda la fe d’Abraham i no et desanimes. Medita en els exemples d’hòmens i dones fidels, aixina podràs imitar-los i enfortir la teua amistat amb Jehovà (Heb. 12:1, 2).

UNA AMISTAT QUE PORTA MOLTES BENEDICCIONS

15. Per què podem estar segurs que Abraham mai es va penedir de ser lleial a Jehovà?

¹⁵ Penses que Abraham alguna volta es va penedir de ser lleial a Jehovà? Fixa’t com descriu la Bíblia el final de la seua vida: «Va exhalar l’últim sospir i va morir vell i satisfet després d’una llarga vida» (Gèn. 25:8). Com durant la seua vida s’havia centrat en tindre una amistat amb Jehovà, quan ja estava a punt de morir als 175 anys, Abraham va poder mirar arrere satisfet amb la seua vida. No obstant això, el fet que morira «vell i satisfet» no vol dir que estiguera cansat de viure ni que no volguera tornar a la vida en un futur.

16. Quines alegries s’emportarà Abraham en el Paradís?

¹⁶ La Bíblia diu que Abraham «esperava la ciutat que té fonaments verdaders, la qual té a Déu com a dissenyador i constructor» (Heb. 11:10). Abraham creia que algun dia voria eixa ciutat, el Regne de Déu, governant sobre tota la terra. T’imagines lo emocionant que serà per a Abraham poder viure en un paradís ací en la terra i continuar enfortint la seua amistat amb Jehovà? Que commogut se sentirà al saber que, després de morir, el seu exemple va ajudar a moltíssims servents de Jehovà durant tota la història. A més, en el paradís vorà que el que va passar en la muntanya de Morià amb Isaac va ser un model del que passaria més avant (Heb. 11:19). També sabrà que el dolor que va patir mentres preparava el sacrifici d’Isaac va ajudar a milions de persones a entendre com se sentia Jehovà quan va donar al seu fill Jesús en sacrifici (Jn. 3:16). L’exemple d’Abraham ens ha ajudat a tots a agrair encara més el rescat: l’acte d’amor més gran que s’ha fet mai en la vida!

17. Quina és la nostra determinació, i què considerarem en el següent article?

¹⁷ Decidim-nos ara a imitar la fe d’Abraham. A mesura que anem coneixent millor a Jehovà i augmentem el nostre historial d’integritat, vorem més clares les benediccions de servir-lo (llig Hebreus 6:10-12). Esforcem-nos per a que Jehovà siga amic nostre per sempre. En el següent article, vorem tres exemples més de servents lleials que van arribar a ser bons amics de Déu.