1. Per què estaven condemnats al fracàs els plans dels reis d’Israel i de Síria?

 EL REI d’Israel i el de Síria li van declarar la guerra al regne de Judà en algun moment entre els anys 762 a. n. e i 759 a. n. e. El seu objectiu era envair Jerusalem i substituir al rei Acaz per un altre que probablement no fora descendent de David (Isa. 7:5, 6). El rei d’Israel s’ho hauria d’haver pensat dos voltes abans d’actuar. Jehovà havia dit que un dels descendents de David ocuparia el seu tron permanentment, i la paraula de Déu sempre es complix (Jos. 23:14; 2 Sam. 7:16).

2-4. Explica com es va complir Isaïes 7:14, 16 a) en el segle VIII a. n. e. b) i en el segle I.

² Al principi, pareixia que l’aliança entre els reis d’Israel i Síria anava a tindre èxit. Només en una batalla, Acaz va perdre 120.000 guerrers valents, entre ells Maasseiahu, que era el «fill del rei» (2 Cròn. 28:6, 7). Però a Jehovà no se li escapa res. Aixina que, recordant la promesa que li havia fet a David, va enviar al profeta Isaïes amb un missatge molt animador.

³ Isaïes va dir: «La xica es quedarà embarassada i tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel» […] «Perquè, abans que siga capaç de destriar el bé del mal, les terres d’aquests dos reis [Síria i Israel] que et fan tanta de feredat hauran estat abandonades» (Isa. 7:14, 16 TNM). La primera part d’esta profecia normalment s’aplica al naixement del Messies, i amb tota la raó (Mat. 1:23). No obstant, com en el segle I els «dos reis» ja no eren una amenaça per a Judà, la profecia sobre Emmanuel degué tindre un compliment inicial en els dies d’Isaïes.

⁴ Poc després que Isaïes donara este notable missatge, la seua dona es va quedar embarassada i va tindre un fill anomenat Maher xalal, haix baz. És possible que este xiquet fora l’«Emmanuel» de qui va parlar Isaïes. a En temps bíblics, és probable que a un bebé li posaren cert nom, tal volta per a commemorar algun succés especial, però en realitat els seus pares i familiars el cridaren d’una altra manera (2 Sam. 12:24, 25). En el cas de Jesús, no hi ha cap prova que demostre que el cridaren Emmanuel (llig Isaïes 7:14; 8:3, 4).

5. Quina decisió insensata va prendre el rei Acaz?

⁵ Mentres Israel i Síria estaven centrats en Judà, una nació militarista ambicionava la regió. Era Assíria i estava a punt d’arribar a ser la següent potència mundial. Segons Isaïes 8:3, 4, esta nació s’apoderaria «de les riqueses de Damasc i del botí» de Samària abans d’atacar el regne de Judà. En comptes de confiar en el que Déu li havia dit a Isaïes, Acaz va fer un pacte amb els assiris que va tindre conseqüències desastroses, ja que estos van acabar oprimint a Judà (2 Re. 16:7-10). Sense dubte, Acaz no va complir bé amb el seu paper com a pastor de Judà. Per això, faríem bé de preguntar-nos: «A l’hora de prendre decisions importants, confie en Déu o en els hòmens? (Prov. 3:5, 6).

UN NOU PASTOR ACTUA DE MANERA DIFERENT

6. En què es va diferenciar Ezequies d’Acaz?

⁶ Acaz va morir en 746 a. n. e, i el seu fill, Ezequies, va començar a governar la nació de Judà que es trobava arruïnada tant materialment com espiritualment. Quina seria la prioritat d’este jove rei? Traure el país de la pobresa? Per descomptat que no. Ezequies era un home espiritual, un bon pastor que cuidava molt bé del seu ramat. Lo primer que va fer va ser restablir l’adoració pura i ajudar aquella nació rebel a recuperar la seua relació amb Jehovà. Quan va entendre quina era la voluntat de Déu per a ell, va actuar amb decisió. Quin bon exemple per a nosaltres! (2 Cròn. 29:1-19)

7. Per què va ser important que els levites reberen el suport del nou rei?

⁷ Els levites tindrien un paper clau a l’hora de restaurar l’adoració pura. Per tant, Ezequies es va reunir amb ells per a assegurar-los que tenien tot el seu suport. Imagina els levites fidels que estaven en eixa reunió amb llàgrimes caient-los per la cara mentres el rei els deia: «El Senyor vos ha escollit perquè estigueu a la seua presència, per a oficiar» (2 Cròn. 29:11). Aixina és, estos levites havien rebut la comissió de promoure l’adoració pura.

8. Què més va fer Ezequies per a enfortir l’espiritualitat de la nació, i amb quin resultat?

⁸ Ezequies va convidar a tot Judà i a Israel a celebrar una gran Pasqua, seguida per la Festa dels Pans sense Rent que durava set dies. Com el poble estava disfrutant tant, es va allargar set dies més. La Bíblia diu: «El goig era tan gran a Jerusalem que, des del temps de Salomó, fill de David, rei d’Israel, no s’havia vist a Jerusalem res de semblant» (2 Cròn. 30:25, 26). Que motivador va ser este banquet espiritual per a tot el poble! En 2 Cròniques 31:1 diu: «Després d’això, [...] van passar per les ciutats de Judà a esmicolar els pilars sagrats i a tallar els bosquets dels recintes sagrats, i els van destruir juntament amb els altars». D’esta manera tan impressionant, Judà va començar a tornar a Jehovà. Esta neteja espiritual seria molt important en vista del que estava per vindre.

EL REI CONFIA EN JEHOVÀ

9. a) Com es van frustrar els plans d’Israel? b) Al principi, què va aconseguir Sennaquerib quan va atacar a Judà?

⁹ Tal com va profetitzar Isaïes, els assiris van conquistar el regne d’Israel i van deportar a tots els seus habitants. D’esta manera, van frustrar els plans d’Israel d’usurpar el tron de David. A continuació, van voler conquistar el regne de Judà. La Bíblia diu: «L’any catorze del regnat d’Ezequies, Sennaquerib, rei d’Assíria, va atacar totes les ciutats fortificades del regne de Judà i les va ocupar». Es creu que Sennaquerib va conquistar un total de 46 ciutats de Judà. Si hagueres viscut en Jerusalem en eixe moment, com t’hauries sentit al vore que les ciutats de Judà anaven caient a mesura que l’exèrcit assiri avançava? (2 Re. 18:13).

10. Per què és possible que les paraules de Miquees 5:5, 6 animaren a Ezequies?

¹⁰ Ezequies era conscient del perill que li venia damunt, però va confiar en Jehovà en comptes de buscar desesperadament l’ajuda d’una nació pagana, tal com va fer son pare, Acaz (2 Cròn. 28:20, 21). És possible que coneguera les paraules de Miquees, un profeta del seu temps que va predir: «Si l’assiri invadix el nostre país [...], desplegarem contra ell set pastors, sí, huit prínceps de la humanitat» que pasturaran la terra d’Assíria amb l’espasa (Miq. 5:5, 6 TNM). Estes paraules inspirades segur que van animar a Ezequies, ja que parlaven d’un exèrcit inusual que s’alçaria contra els assiris i acabaria amb ells.

11. Quan tindria lloc el compliment més important de la profecia dels set pastors i els huit prínceps?

¹¹ La profecia sobre els set pastors i els huit prínceps tindria un compliment més important molt de temps després que nasquera Jesús, el «governant en Israel», que existia des de temps antics (llig Miquees 5:1, 2 TNM). En el futur, un «assiri» modern atacarà els servents de Jehovà i posarà en perill fins i tot la seua existència. Jehovà utilitzarà a Jesús, que ja és rei, per a fer front a eixe temible enemic. De quina manera? Abans de contestar esta pregunta, analitzem què podem aprendre del que va fer Ezequies davant de l’amenaça assíria.

EZEQUIES PREN MESURES PRÀCTIQUES

12. Quines mesures van prendre Ezequies i els seus hòmens per a protegir el poble de Déu?

¹² Jehovà sempre està dispost a ajudar-nos quan sorgix un problema que no podem resoldre pel nostre propi compte, però espera que fem tot el que estiga en les nostres mans. Per exemple, Ezequies «va reunir en consell els prohoms i els oficials de l’exèrcit» i junts van decidir tapar «les fonts d’aigua que hi havia fora de la ciutat». A més, «s’animà a reconstruir la part de muralla que estava afonada, va remuntar les torres de defensa i va construir una segona muralla a l’exterior [...] i va fer una gran quantitat de dards i d’escuts» (2 Cròn. 32:3-5). Per a protegir i guiar el seu poble en aquell moment, Jehovà es va valdre d’un grup d’hòmens valents: Ezequies, els seus prínceps i els profetes fidels.

13. Quin va ser el pas més important que Ezequies va prendre per a preparar el poble davant de l’imminent atac? Explica-ho.

¹³ El que va fer Ezequies a continuació encara tenia més valor que detindre les aigües o enfortir la ciutat amb muralles. Com a bon pastor, va reunir el poble i el va animar espiritualment amb estes paraules: «No temeu ni vos acovardiu davant del rei d’Assíria [...]. Al costat de nosaltres tenim algú més gran, que ell no té. Ell compta amb forces humanes, però nosaltres comptem amb el Senyor, el nostre Déu, que ens ajudarà i lluitarà amb nosaltres. Les paraules d’Ezequies, rei de Judà, van encoratjar el poble». Aixina és, el que Ezequies va dir els va animar molt, ja que els va recordar que Déu lluitaria a favor d’ells. Tal com va predir Jehovà per mitjà del seu profeta, tant el rei Ezequies, els seus prínceps i oficials, com els profetes Miquees i Isaïes van demostrar ser pastors eficients (2 Cròn. 32:7, 8; llig Miquees 5:5, 6).

14. Què va fer el rab-xaqué, i com va reaccionar el poble?

¹⁴ El rei d’Assíria va acampar en Laquix, al sud-oest de Jerusalem. Des d’allí, per mitjà de tres emissaris, va ordenar a la ciutat que es rendira. El seu portaveu, que tenia el títol oficial de rab-xaqué, va gastar diverses tàctiques. Primer, parlant en hebreu per a que tots l’entengueren, va intentar persuadir-los per a que traïren a Ezequies i se sotmeteren als assiris amb la falsa promesa de traslladar-los a una terra on podrien viure còmodament (llig 2 Reis 18:31, 32). Després, va afirmar que tal com els déus de les nacions no havien pogut protegir els seus servents, Jehovà tampoc podria alliberar els jueus de les garres assíries. Però el poble sàviament es va negar a respondre a aquella propaganda difamatòria, tal com fan a sovint els servents de Jehovà de hui en dia (llig 2 Reis 18:35, 36).

15. Què havien de fer els habitants de Jerusalem, i com els va salvar Jehovà?

¹⁵ Ezequies tenia motius per a estar preocupat, però en comptes de demanar ajuda a una potència estrangera, va fer cridar al profeta Isaïes qui li va dir: «[Sennaquerib] no entrarà en aquesta ciutat, no hi tirarà cap fletxa» (2 Re. 19:32). Tot el que els habitants de Jerusalem havien de fer era quedar-se a on estaven. Jehovà seria qui lluitaria a favor de Judà, i aixina va ser. «Aquella mateixa nit, l’àngel de Jehovà va eixir i va matar 185.000 hòmens en el campament dels assiris» (2 Re. 19:35 TNM). Judà es va salvar, no perquè Ezequies tapara les fonts d’aigua o perquè edificara les muralles, sinó perquè Jehovà va intervindre.

LLIÇONS PER A HUI EN DIA

16. A qui representen hui en dia a) els habitants de Jerusalem b) «l’assiri»? c) els set pastors i els huit prínceps?

¹⁶ La profecia sobre els set pastors i els huit prínceps té el seu compliment principal en els nostres dies. En el passat, els assiris atacaren els habitants de l’antiga Jerusalem. Dins de poc, l’«assiri» de temps moderns atacarà el poble de Déu, aparentment indefens, amb la intenció d’eliminar-lo. La Bíblia parla d’este atac aixina com el de Gog de Magog, el del «rei del nord» i el dels «reis de la terra» (Eze. 38:2, 10-13; Dan. 11:40, 44, 45; Apoc. 17:14; 19:19). ¿Estem parlant d’atacs diferents? No necessàriament. La Bíblia pot utilitzar diferents noms per a referir-se a un mateix atac. Quina arma secreta mencionada en la profecia de Miquees gastaria Jehovà en contra de «l’assiri», este temible enemic? Una molt inusual, «set pastors, sí, huit prínceps» (Miq. 5:5 TNM). Els pastors i els prínceps d’este exèrcit dèbil en aparença són els ancians de congregació (1 Pe. 5:2). Hui en dia, Jehovà ens ha donat molts hòmens espirituals que són com pastors que es preocupen per les seues ovelletes i les enfortixen per a l’atac imminent de «l’assiri» del dia modern. b La profecia de Miquees diu que «pasturaran amb l’espasa el país d’Assíria» (Miq. 5:5 [v. 6 TNM]). Entre «les armes» que ells utilitzen està «l’espasa de l’esperit, és a dir, la paraula de Déu» (2 Cor. 10:4; Efe. 6:17).

17. Quines lliçons poden extraure els ancians del relat que acabem d’analitzar?

¹⁷ Els ancians que estiguen llegint este article poden extraure lliçons pràctiques del relat que acabem d’analitzar. 1) Lo millor que poden fer per a preparar-se per a este futur atac de «l’assiri» és enfortir la seua fe en Jehovà i ajudar els germans a fer lo mateix. 2) Quan «l’assiri» ataque, els ancians han d’estar totalment convençuts que Jehovà ens alliberarà. 3) En eixe moment, és possible que les instruccions que reben de l’organització de Jehovà pareguen il·lògiques des d’un punt de vista humà. Però tots nosaltres hem d’estar dispostos a obeir-les, encara que ens parega que no tenen sentit, perquè si ho fem salvarem la vida. 4) Ara és el moment de reajustar la nostra manera de pensar si estem confiant en l’educació superior, en les coses materials o en les institucions humanes. Per això, els ancians han d’estar a punt per a ajudar aquells que estiguen dèbils en la fe.

18. Com ens ajudarà en el futur el fet de meditar en este relat?

¹⁸ Arribarà el moment que els servents de Déu pareixerem tan indefensos com els jueus que estaven en Jerusalem en els dies d’Ezequies. Quan això passe, recordar les paraules d’este rei ens enfortirà. No oblidem que els nostres enemics compten «amb forces humanes, però nosaltres comptem amb el Senyor, el nostre Déu, que ens ajudarà i lluitarà amb nosaltres» (2 Cròn. 32:8).