El rei de Síria estava perseguint a Eliseu. A l’enterar-se que el profeta de Déu estava en Dotan, ciutat amurallada en la part alta d’un tossal, va enviar cavalls, carros de guerra i tropes per la nit. De bon matí, l’exèrcit ja havia rodejat la ciutat (2 Re. 6:13, 14).

Quan el servent d’Eliseu es va alçar i va eixir fora, va vore l’exèrcit enemic i va dir: «Ai senyor meu! Ara què farem?». Eliseu li va respondre: «No tingues por! Són més els que estan amb nosaltres que els que estan amb ells». I després, va orar dient: «Oh Jehovà, et suplique que li òbrigues els ulls per a que puga vore». A continuació, el relat diu: «Immediatament, Jehovà li va obrir els ulls al servent, i este va poder vore que les muntanyes estaven plenes de cavalls i carros de foc al voltant d’Eliseu» (2 Re. 6:15-17 TNM). Què podem aprendre d’este succés de la vida d’Eliseu?

Eliseu estava tranquil a pesar de vore l’exèrcit siri perquè confiava en Jehovà i va vore el seu poder protector en acció. Hui en dia, no esperem que Jehovà faça milacres, però sabem que ens protegix com a grup. En certa manera, és com si estiguérem envoltats de cavalls i carros de foc. Si els veiem amb els ulls de la fe i confiem sempre en Déu, ens sentirem segurs i tindrem la seua benedicció (Sal. 4:9 [v.8 TNM]). Analitzem què podem aprendre d’altres experiències de la vida d’Eliseu.

ELISEU COMENÇA A SERVIR A ELIES

En una ocasió, quan Eliseu estava llaurant un camp, el profeta Elies es va acostar i li va tirar per damunt la seua vestidura oficial. Eliseu sabia el que això significava, aixina que va fer un banquet, es va despedir dels seus pares i se’n va anar de casa per a servir a Elies (1 Re. 19:16, 19-21). Eliseu va estar dispost a servir a Déu sense condicions i per això Jehovà el va utilitzar. Amb el temps, va succeir a Elies com a profeta.

Eliseu va ser el servent d’Elies per uns sis anys. Durant eixe temps, Eliseu era «el qui tirava l’aigua a les mans d’Elies» (2 Re. 3:11). Per què? En aquella època, era costum menjar amb les mans, sense utilitzar cap tipo de coberts. Després de menjar, un servent tirava aigua sobre les mans del seu amo per a que se les netejara. Aixina que almenys algunes de les faenes d’Eliseu eren simples o de poca importància. No obstant, per a ell era tot un privilegi ser el servent d’Elies.

En l’actualitat, molts cristians participen en diferents facetes del servici a temps complet motivats per la seua fe i el desig d’utilitzar les seues energies al màxim per a servir a Jehovà. En alguns casos han deixat sa casa per a anar a Betel o per a col·laborar en projectes de construcció i fer alguns treballs que molts considerarien de poca importància. Però ningun cristià hauria de vore estes faenes com insignificants o humiliants, ja que Jehovà les valora molt (Heb. 6:10).

ELISEU NO VA ABANDONAR LA SEUA ASSIGNACIÓ

Abans que Déu fera pujar a Elies al cel enmig d’una tempestat de vent, va enviar el profeta de Guilgal a Betel. Elies tenia la intenció d’anar a soles, però Eliseu li va respondre: «No et deixaré». Mentres anaven de camí, Elies li va dir dos voltes més que deixara d’acompanyar-lo (2 Re. 2:1-6). Eliseu va ser tan lleial com Rut, qui no va voler abandonar a Noemí (Rut 1:8, 16, 17). Estava clar que apreciava molt el privilegi que Déu li havia donat de servir a Elies.

Quin bon exemple ens va deixar Eliseu! Si recordem que estem servint a Jehovà, valorarem qualsevol tasca que rebem en l’organització de Déu. No n’hi ha major honor que eixe (Sal. 65:5 [v. 4 TNM]; 84:11 [v.10 TNM]).

«DEMANA QUÈ VOLS QUE FAÇA PER TU»

Mentres els dos anaven de camí, Elies sabia que anava a separar-se d’Eliseu, aixina que li va dir : «Demana què vols que faça per tu» . Tal com havia fet Salomó anys arrere, Eliseu va sol·licitar una benedicció espiritual en la qual li va demanar: «Que jo reba del teu esperit profètic una doble part» (1 Re. 3:5, 9; 2 Re. 2:9). En Israel, el fill primogènit rebia una doble porció de l’herència (Deut. 21:15-17). Per tant, el que Eliseu li estava demanant era ser el successor, o l’hereu espiritual, d’Elies. També volia tindre el mateix esperit o actitud valenta que Elies, qui tenia molt de zel per Jehovà (1 Re. 19:13, 14).

Elies li va respondre: «Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre sóc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut; si no em veus, voldrà dir que no» (2 Re. 2:10). Pareix que el que li va dir significava dos coses. Primer, que només Jehovà podia decidir si Eliseu rebria el que havia demanat. I segon, que si volia tindre este privilegi, hauria de quedar-se amb Elies fins al final.

EL QUE ELISEU VA VORE

Li va concedir Déu la seua petició a Eliseu? El relat diu: «Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta». a Esta va ser la resposta que Jehovà li va donar a Eliseu. Ell va vore com se n’anava Elies, va rebre una doble part del seu esperit i aixina va arribar a ser el seu successor (2 Re. 2:11-14).

Eliseu va arreplegar la vestidura oficial d’Elies i se la va posar. Ara tots sabrien que ell era el profeta de Déu, cosa que es va confirmar quan després va dividir les aigües del riu Jordà.

Segur que Eliseu es va quedar molt impressionat al vore com una tempestat de vent s’emportava a Elies. Després de tot, una persona no veu carros i cavalls de foc tots els dies. Açò va ser la resposta afirmativa que Jehovà li havia donat la seua petició. Hui en dia, Jehovà no contesta les nostres oracions fent-nos vore carros i cavalls de foc. Però sí que podem discernir que Déu utilitza el seu gran poder per a ajudar-nos i per a fer que es complisca la seua voluntat. I quan veiem com Jehovà està beneint la part terrenal de la seua organització, és com si veiérem el carro celestial en acció (Eze. 10:9-13).

Eliseu va viure moltes experiències que li van fer vore l’enorme poder de Jehovà. De fet, gràcies a l’esperit de Déu va poder realitzar 16 milacres, el doble que Elies. b La segona volta que Eliseu va vore cavalls i carros de foc va ser durant l’atac siri en Dotan, que hem mencionat adés en la introducció d’este article.

ELISEU VA CONFIAR EN JEHOVÀ

Eliseu va mantindre la calma encara que els enemics el rodejaven en Dotan. Açò va ser gràcies a que havia arribat a tindre una fe forta en Jehovà. Com nosaltres també necessitem eixa classe de fe, demanem-li a Jehovà esperit sant per a que ens ajude a obtindre-la i a mostrar altres qualitats que són part del fruit de l’esperit (Lluc 11:13; Gàl. 5:22, 23).

L’incident de Dotan també li va donar a Eliseu una raó de pes per a confiar en Jehovà i en els seus exèrcits d’àngels. El profeta va vore que Déu tenia àngels rodejant la ciutat i als que l’assetjaven. Després, Déu va deixar cegos als seus enemics i aixina va salvar a Eliseu i al seu servent (2 Re. 6:17-23). En eixe moment tan difícil, Eliseu va demostrar fe i confiança en Jehovà tal com havia fet en altres ocasions.

Confiem en Jehovà Déu igual que Eliseu (Prov. 3:5, 6). Si ho fem aixina, Déu ens mostrarà el seu favor i ens beneirà (Sal. 67:2 [v. 1 TNM]). Està clar que hui en dia no veiem carros i cavalls de foc, però durant la «gran tribulació» estem segurs que Jehovà protegirà al seu poble per tot el món (Mat. 24:21; Apoc. 7:9, 14). Fins a eixe moment, no oblidem mai que «Déu és un refugi per a nosaltres» (Sal. 62:8 TNM).