Rebreu una recompensa pel vostre treball
EL REI Asà, que va davant del seu exèrcit, baixa a tota pressa per la zona muntanyosa de la vall de Judea fins a les planures de la costa. Quan arriba on s’amplia la vall, es para perquè es queda impressionat al vore el campament enemic, que és enorme. Este exèrcit etíop segur que arriba a un milió de soldats mentres que els hòmens d’Asà són poc més de mig milió.
Què és lo primer que fa Asà en vista de la imminent batalla? Donar les ordes als seus generals? Animar als seus hòmens? Escriure cartes a la seua família? D’açò res! Davant d’esta situació tan difícil, Asà li ora a Jehovà.
Abans d’analitzar esta oració i examinar el que va passar en eixa ocasió, vegem com era Asà. Què el va motivar a actuar aixina? Tenia motius per a creure que Déu l’ajudaria? Què ens ensenya el relat d’Asà sobre com Jehovà beneïx els esforços dels seus servents?
VA ACTUAR A FAVOR DE L’ADORACIÓ PURA
Israel es va dividir en dos regnes i, durant els següents 20 anys, Judà ja s’havia corromput completament amb l’adoració falsa. En 977 a. n. e., quan Asà va arribar a ser rei, inclús la cort s’havia contaminat amb l’adoració als déus cananeus de la fertilitat. Però el relat inspirat ens diu que, durant el regnat d’Asà, ell «va fer allò que agrada i plau al Senyor, el seu Déu». També va llevar «els altars d’origen estranger i els recintes sagrats, va tallar i esmicolar els pilars i els bosquets sagrats» (2 Cròn. 14:1, 2 [2 Cròn. 14:2, 3 TNM]). A més, va expulsar de Judà «els hòmens dedicats a la prostitució» per tindre relacions sexuals amb altres hòmens com a part dels seus ritus pagans. Però Asà no es va limitar només a eliminar l’adoració falsa, sinó que va animar al poble a buscar «el Senyor, el Déu dels seus pares, i a complir la Llei i els manaments» (1 Re. 15:12, 13; 2 Cròn. 14:3 [2 Cròn. 14:4 TNM]).
Jehovà estava molt content pel zel que va demostrar Asà per l’adoració pura, aixina que el va recompensar amb uns quants anys de pau. Per això el rei va dir: «Hem buscat el Senyor, Déu nostre; l’hem buscat, i ell ens ha concedit el repòs per tot el voltant». La gent va aprofitar eixe període de temps per a enfortir les ciutats del regne de Judà. El relat diu: «Van iniciar el treball i el dugueren a bon terme» (2 Cròn. 13:23, 14:5, 6 [2 Cròn. 14:1, 6, 7 TNM]).
EN EL CAMP DE BATALLA
Després de vore com Asà va defendre l’adoració pura, no ens sorprén que orara quan va vore que havia de fer-li front a l’exèrcit més gran que es menciona en la Bíblia, ja que ell sabia que Jehovà recompensa els actes de fe. En la seua oració, li va suplicar a Jehovà que l’ajudara. Era conscient que si confiava en Déu i en la seua ajuda, no importava que els enemics foren molts ni que foren poderosos. A més, sabia que el nom de Jehovà estava implicat i per tant va orar: «Ajuda’ns, Jehovà Déu nostre, perquè confiem en tu, i és en el teu nom que hem vingut a enfrontar-nos a esta multitud. Jehovà, tu eres el nostre Déu. No permetes que simples hòmens mortals et vencen» (2 Cròn. 14:11 TNM). En realitat, era com si estiguera dient: «Jehovà, els etíops estan atacant-te a tu. No deixes que uns simples humans derroten el teu poble i deshonren el teu nom». Aixina que Jehovà va derrotar els etíops davant d’Asà i de Judà, i els etíops van fugir (2 Cròn. 14:11 [2 Cròn. 14:12 TNM]).
Hui en dia, el poble de Jehovà també s’enfronta a molts enemics poderosos. Però en el nostre cas, no lluitem amb armes literals o en un camp de batalla. Aixina i tot, podem estar segurs que Jehovà ens recompensarà si ens mantenim fidels en la lluita espiritual per defendre el seu nom. Entre les nostres batalles personals podrien estar la de resistir la decadència moral d’este món, lluitar contra les nostres debilitats o protegir la nostra família contra les males influències. Però podem trobar ànim en l’oració d’Asà siga quin siga el problema que afrontem. La victòria d’Asà va ser la victòria de Jehovà. I açò ens demostra el que podem esperar si confiem en Déu: no n’hi ha cap força humana que puga oposar-se a Jehovà.
VA DONAR ÀNIM I UNA ADVERTÈNCIA
Quan Asà va tornar de la batalla, el profeta Azariahu li va donar un missatge d’ànim i una advertència: «Asà i tots els de Judà i de Benjamí, escolteu-me! Si esteu amb el Senyor, ell estarà amb vosaltres; si el busqueu, es deixarà trobar; però si l’abandoneu, ell també vos abandonarà. [...] Sigueu ferms i no defalliu». També els va dir que si feien això, rebrien una recompensa pel seu treball (2 Cròn. 15:1, 2, 7).
Estes paraules poden enfortir la nostra fe perquè mostren que Jehovà estarà amb nosaltres mentres el servim fidelment. Si li supliquem a Déu la seua ajuda, podem estar segurs que ens escoltarà. El profeta Azariahu va dir: «Sigueu ferms». És de veres que a sovint fa falta molta valentia per a fer el que és correcte, però sabem que podem aconseguir-ho amb l’ajuda de Jehovà.
Com Maacà, la iaia d’Asà, havia fet un ídol obscé per a adorar el pal sagrat, Asà va prendre la difícil decisió de destituir-la com a «reina mare». A més d’afrontar este repte, també va cremar l’ídol que ella havia fet (1 Re. 15:13). Asà va ser beneït per la seua determinació i valentia. Nosaltres també hem d’adherir-nos a Jehovà fermament i a les seues justes normes siga que els nostres familiars es mantinguen lleials a Déu o no. Aixina, Jehovà ens recompensarà per la nostra conducta fidel.
Part de la recompensa que Asà va rebre va ser la de vore mudar-se a Judà a molts israelites del regne apòstata del nord. Per què ho van fer? Perquè havien vist que Asà tenia l’aprovació de Jehovà. Estos israelites apreciaven tant l’adoració pura que decidiren deixar les seues cases per a viure entre els servents de Jehovà. Asà i tot Judà van fer un pacte, en el qual es van comprometre a buscar a Jehovà amb tot el seu cor i tota la seua ànima. Com a resultat, Jehovà es va deixar trobar i «els va concedir el repòs de tots els veïns que els envoltaven» (2 Cròn. 15:9-15). Quina alegria més gran sentim quan les persones que estimen la justícia accepten la veritat!
Tornem a les paraules que va dir el profeta Azariahu. En elles també va advertir: «Si l’abandoneu [a Jehovà], ell també vos abandonarà». La Bíblia no diu per què Jehovà li va donar esta advertència a Asà, però la cosa és que este rei no va fer cas. Que mai ens passe açò a ningú de nosaltres perquè les conseqüències poden ser desastroses (2 Pe. 2:20-22).
«T’HAS COMPORTAT COM UNA PERSONA SENSE ENTENIMENT»
En l’any 36 del regnat d’Asà, el rei d’Israel, a qui li deien Baixà, va començar a posar-se en contra de Judà. Com Ramà estava a 8 km al nord de Jerusalem, va començar a fortificar esta ciutat possiblement per a evitar que els seus súbdits se n’isqueren d’allí i s’uniren a Asà i a l’adoració pura. Però Asà, en comptes de buscar l’ajuda de Déu com va fer quan es va enfrontar a l’exèrcit etíop, va buscar l’ajuda dels hòmens. Aixina que li va enviar un regal al rei de Síria per a demanar-li que atacara al regne d’Israel. Després que l’exèrcit siri atacara Israel en diferents ocasions, Baixà se’n va anar de Ramà (2 Cròn. 16:1-5).
Com a Jehovà no li va agradar el que va fer Asà, li va enviar al profeta Hananí per a que parlara amb ell. Si Asà haguera pensat de quina manera l’havia ajudat Jehovà amb els etíops, hauria sabut que «la mirada del Senyor recorre tota la terra, i ell dóna força als qui li són fidels de cor». És possible que li donaren un mal consell o que pensara que Baixà i el seu exèrcit no seria una amenaça tan gran. Aixina que va pensar que podia solucionar-ho per ell mateix. En qualsevol cas, Asà es va deixar portar per raonaments humans i no va confiar en Jehovà. Per això Hananí li va dir: «T’has comportat com una persona sense enteniment; des d’ara, doncs, hi haurà guerres contra tu» (2 Cròn. 16:7-9).
Asà va reaccionar molt malament i, tot enfadat, va posar a Hananí en el cep (2 Cròn. 16:10). És possible que Asà es preguntara: «Em meresc esta reprimenda després d’haver sigut fidel durant tants anys?». O tal volta, com ja era major, ¿podria haver perdut la xaveta? No ho sabem perquè la Bíblia no ho diu.
En l’any 39 del seu regnat, Asà va agarrar una malaltia en els peus. Però el relat diu que «durant la malaltia no va recórrer al Senyor» sinó als sanadors. Pareix que quan va arribar eixe moment, Asà ja havia descuidat la seua espiritualitat. I molt possiblement, va morir en esta condició física i espiritual després de 41 anys de regnat (2 Cròn. 16:12-14).
A pesar de tot açò, les bones qualitats d’Asà i el zel que va demostrar per l’adoració pura van pesar més que els seus errors. Mai va deixar de servir a Jehovà (1 Re. 15:14) Què ens ensenya la història d’Asà? Que hauríem de meditar en totes les voltes que Jehovà ens ha ajudat en el passat, perquè estos records ens motivaran a demanar-li ajuda en oració quan vinguen altres proves. Encara que duguem molts anys servint fidelment a Jehovà, no hauríem de pensar que no necessitem consell bíblic. Sense importar la nostra trajectòria espiritual, Jehovà ens corregirà si pequem. Però si acceptem humilment la seua correcció, ens beneficiarem personalment. I lo més important de tot és que el nostre Pare celestial estarà amb nosaltres, mentres nosaltres estiguem al seu costat. Els seus ulls estan buscant per tota la terra a aquells que el servixen fidelment i els recompensa utilitzant el seu poder a favor d’ells. Jehovà ho va fer en el cas d’Asà i també ho farà en el nostre.
[Comentari]
Jehovà ens recompensarà si ens mantenim fidels
[Comentari]
Necessitem valor per a fer el que és correcte als ulls de Jehovà