Natan, un defensor lleial de l’adoració pura

No és gens fàcil parlar amb un home que té molt de poder per a dir-li que és corrupte i que necessita fer canvis en la seua vida. T’atreviries a parlar amb eixa persona si saberes que ha matat un home per a guardar les aparences?

El rei David va cometre adulteri amb Betsabé i ella es va quedar embarassada. Com ell volia amagar el seu pecat, va fer que mataren el seu home i després es va casar amb ella. David va estar duent una doble vida durant mesos mentres complia amb les seues responsabilitats com a rei. Però per a Jehovà, este pecat no va passar desapercebut i, per això, va enviar el profeta Natan per a que parlara amb David.

Quina missió més complicada! Posa’t en el lloc de Natan. Sense dubte, la seua lleialtat a Jehovà i a les seues normes divines és el que va motivar a este profeta a recordar-li al rei David el que havia fet. Com podria fer açò Natan i al mateix temps fer-li vore a David que necessitava penedir-se?

VA ENSENYAR AMB TACTE

Per què no apartes uns minutets per a llegir 2 Samuel 12:1-25? Imagina que tu eres Natan i estàs contant-li esta història a David: «En una ciutat hi havia dos hòmens; l’un era ric, i l’altre, pobre. El ric tenia molts ramats d’ovelles i de vaques. El pobre no tenia sinó una ovella menuda, que ell mateix havia comprat i havia criat. L’ovella creixia amb ell i amb els seus fills, menjava del seu plat, bevia del seu got i dormia als seus braços. La tenia com una filla. Un dia, el ric va rebre a casa un home que anava de pas i, com que li dolia de prendre un cap de bestiar dels seus ramats per servir-lo al foraster, va prendre l’ovella del pobre i la va servir al qui havia arribat a sa casa» (2 Sam. 12:1-4).

Com David havia sigut pastor, segurament va pensar que açò era una situació real. Tal com diu un comentariste, a «possiblement Natan tenia el costum de parlar amb David per a suplicar-li que actuara a favor dels indefensos que no tenien un altre lloc on acudir i, per tant, David pensava que este era un més d’estos casos». Fora com fora, Natan va necessitar demostrar la seua lleialtat a Déu i la seua valentia per a poder parlar amb el rei tal com ho va fer. Quan Natan va acabar de contar-li la història, David es va enfadar molt i va dir: «Ho jure per la vida del Senyor: l’home que ha fet això mereix la mort!» A l’escoltar açò, Natan li va respondre contundentment que eixe home era ell (2 Sam. 12:5-7).

Pensem de quina manera va abordar Natan eixa situació tan complicada. Sabem que no és fàcil ser objectius quan tenim un vincle emocional amb una altra persona. A més, tots tenim la tendència a posar excuses per a justificar-nos quan les nostres accions són qüestionables. No obstant, l’exemple que va posar Natan va fer que David, sense adonar-se, es condemnara a si mateix, ja que va vore clarament que la conducta de l’home del qual li va parlar el profeta era lamentable. Però no va ser fins que David va condemnar esta acció que Natan li va dir que eixe home era ell. David va entendre la magnitud del seu pecat i això el va preparar mentalment per a acceptar la disciplina. Va reconéixer que havia «menyspreat» a Jehovà en gran manera pel que havia fet amb Betsabé i va acceptar la correcció que es mereixia (2 Sam. 12:9-14; Sal. 51, encapçalament).

Què aprenem d’açò? Que el nostre objectiu quan ensenyem la Bíblia als nostres estudiants és ajudar-los a arribar a la conclusió correcta. Natan respectava a David i, per això, li va parlar amb tacte. Sabia que ell estimava la justícia de deveres. La història que li va contar el va ajudar a posar de manifest el seu sentit de la justícia. Nosaltres també podem ajudar les persones de cor sincer a entendre el punt de vista de Jehovà. De quina manera? Apel·lant al seu sentit de la justícia sense donar per fet que som superiors en sentit moral o espiritual. Deixem que la Bíblia, no la nostra opinió personal, siga l’autoritat que establix el que està bé i el que està malament.

Natan va posar per damunt de tot la seua lleialtat a Déu encara que això va significar corregir a un rei poderós (2 Sam. 12:1). De manera pareguda, la lleialtat que li tenim a Jehovà ens donarà la valentia necessària per a mantindre’ns ferms i defendre els seus principis justos.

VA DEFENDRE L’ADORACIÓ PURA

David i Natan estimaven molt a Jehovà i pareix que eren bons amics, ja que David li va posar de nom Natan a un dels seus fills (1 Cròn. 3:1, 5). La primera volta que este profeta apareix en el relat bíblic està en companyia de David. A més, sembla que el rei confiava en el bon juí de Natan, ja que li va expressar el seu desig de construir un temple per a Jehovà. De fet, li va dir: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre que l’arca de Déu habita en una tenda de lona». I Natan li va respondre que fera tot el que el cor li diguera perquè Jehovà estava amb ell (2 Sam. 7:2, 3).

El profeta Natan era un fidel servent de Jehovà i molt entusiasta, aixina que en seguida va donar suport a la iniciativa de David de construir el primer lloc permanent d’adoració pura. Però sembla que, en comptes de pensar en quina seria la voluntat de Jehovà, en aquella ocasió Natan va parlar segons el que ell pensava. Aquella mateixa nit, Déu li va dir a Natan que no seria David qui construiria el temple, sinó un dels seus fills. I també li va anunciar que faria un pacte amb David per a que el seu tron quedara establit per sempre (2 Sam. 7:4-16).

La voluntat de Jehovà no estava en harmonia amb el que Natan havia dit respecte a la construcció del temple. Però el profeta va ser humil, va acceptar la correcció de Jehovà sense queixar-se i va seguir les seues instruccions. Quin bon exemple a seguir si haguérem de rebre algun tipo de correcció! El que va passar després mostra que el profeta no va perdre el favor de Déu. De fet, pareix que Jehovà va inspirar a Natan junt amb Gad, l’home que transmetia visions al rei, per a dirigir a David a l’hora d’organitzar els 4.000 músics que estaven al servici del temple (1 Cròn. 23:1-5; 2 Cròn. 29:25).

VA DEFENDRE EL TRON

Natan era conscient que Salomó succeiria al rei David, que ja era molt major. Aixina que va actuar amb decisió quan Adonies va intentar usurpar-li el tron a David. Açò va fer que tornara a actuar amb el tacte i la lleialtat que el caracteritzaven. Primer, va fer que Betsabé li recordara a David que havia fet un jurament dient que el seu fill Salomó seria el següent rei. Després, Natan es va presentar davant del rei per a preguntar-li si havia autoritzat a Adonies per a ser el seu successor. Com David era conscient de la gravetat de la situació, va donar ordes a Natan i a altres servents lleials per a que ungiren i proclamaren rei a Salomó. D’esta manera, els plans d’Adonies van quedar frustrats (1 Re. 1:5-53).

VA SER UN HISTORIADOR MODEST

Es creu que Natan i Gad van escriure els capítols 25 a 31 de 1 Samuel i tot el llibre de 2 Samuel. Respecte a estos relats, la Bíblia mateixa menciona: «La història del rei David, des del principi a la fi, consta en les Cròniques del vident Samuel, en les del profeta Natan i en les de Gad, el vident» (1 Cròn. 29:29). També se li atribuïx a Natan un relat de «la història de Salomó» (2 Cròn. 9:29). Això molt probablement vol dir que Natan va continuar servint en la casa del rei inclús després que David morira.

És possible que quasi tot el que sabem sobre Natan ho escriguera ell mateix. Aixina i tot, el fet que no contara alguns assumpts ens diu molt d’ell. Òbviament, Natan era un historiador modest, ja que no va ambicionar fama ni prestigi. Segons menciona un diccionari bíblic, b Natan apareix en el relat bíblic «sense presentació i sense cap referència sobre els seus antepassats». Aixina que no sabem res sobre la seua vida personal ni familiar.

MOTIVAT PER LA SEUA LLEIALTAT A JEHOVÀ

Encara que sabem molt poc de Natan, està clar que era un home humil i un gran defensor de les normes divines, per això Jehovà li va donar assignacions de pes. Aixina que meditem en les qualitats de Natan, com la seua lleialtat a Jehovà i el seu profund apreci pels manaments divins i esforcem-nos per imitar-les.

És molt poc probable que hagem de corregir un rei que ha comés adulteri o que hagem de frustrar un complot. No obstant, amb l’ajuda de Jehovà, podem mantindre’ns lleials i defendre les seues justes normes. Nosaltres també podem ensenyar la veritat amb valentia, però a la mateixa volta amb tacte, i promoure l’adoració pura.

[Nota]

[Il·lustració]

Natan va defendre el tron i va parlar amb tacte amb Betsabé