Rebeca: una dona espiritual i decidida
SI HAGUERES d’escollir una dona per al teu fill, quina classe de persona triaries? Què buscaries en ella? Buscaries una dona atractiva, intel·ligent, amable i treballadora? O et fixaries primer en altres coses?
Abraham es va vore en este dilema. Jehovà li havia promés que beneiria els seus descendents a través del seu fill Isaac. Però per aquell moment Abraham ja estava major i el seu fill encara estava fadrí (Gènesi 12:1-3, 7; 17:19; 22:17, 18; 24:1). Com Isaac haurà de compartir eixes benediccions amb la seua futura dona i els fills que tindran, Abraham es posa mans a l’obra per a buscar una dona que siga bona per al seu fill. Lo més important és que ha de servir a Jehovà. Però com en Canaan, el lloc on viuen, no és possible trobar una dona aixina, ha de buscar-la en un altre lloc. Finalment, l’elegida és Rebeca. Com la va trobar?
Buscant l’esposa adequada
Abraham envia a la distant Mesopotàmia a Eliezer, que possiblement és el seu servent més major, per a trobar-li una esposa a Isaac. Allí viuen els seus familiars, que també servixen a Jehovà. L’assumpt és tan seriós que Eliezer ha de jurar que no triarà a una dona cananea per a Isaac. La insistència d’Abraham en este tema demostra que és molt important per a ell (Gènesi 24:2-10).
A l’arribar a la ciutat on viuen els familiars d’Abraham, Eliezer porta els seus deu camells a un pou. Imagina’t l’escena, s’està fent de nit i Eliezer comença a orar: «Jo m’estaré al costat del pou quan vindran a traure aigua les xiques de la ciutat. La xica a qui diré: “Deixa’m beure del teu cànter” i que em responga: “Beu i abeuraré també els teus camells”, sabré que és la que has destinat per al teu servent Isaac» (Gènesi 24:11-14).
Qualsevol dona d’aquella zona sabia que un camell assedegat pot beure molta aigua, fins a 100 litres. Aixina que si alguna s’oferia per a donar a beure a deu camells, havia d’estar preparada per a fer molta faena. Això demostraria que era enèrgica, pacient, humil i bondadosa tant amb les persones com amb els animals, sobretot si els altres es limitaven a observar-la.
I què va passar a continuació? «Encara no havia acabat de pregar, quan eixia Rebeca, filla de Betuel, fill de Milcà, la dona de Nahor, el germà d’Abraham. Duia el cànter a l’espatla. Era una xica molt bonica, que encara no havia tingut relacions amb cap home. Va baixar vora el pou, va omplir el cànter i se’n tornava amunt. Llavors l’administrador d’Abraham va córrer a trobar-la i li digué: “Deixa’m beure, per favor, un poc d’aigua del teu cànter”. Ella va respondre: “Beu, senyor meu”. I tot seguit va abaixar el cànter al braç i li donà beure.» (Gènesi 24:15-18)
Va ser Rebeca l’adequada?
Rebeca és la neta del germà d’Abraham i, a més de bonica, és verge. No es retrau de parlar amb un desconegut, però tampoc s’agarra massa confiances amb ell. Quan Eliezer li demana aigua, ella li fa eixe favor. Però això és d’esperar, ja que és un costum de l’època. Ara bé, passarà la segona part de la prova?
Rebeca li diu: «Beu, senyor meu». Però no es queda ahí; a continuació afig: «Trauré aigua també per als teus camells i els en donaré fins que en tinguen prou». Amb este gest, va oferir molt més del que s’esperava. Amb decisió, «va buidar ràpidament el cànter a l’abeurador i va córrer cap al pou a traure més aigua. En va pouar per a tots els camells». Quina dona amb més espenta! Mentrestant, Eliezer es va quedar admirat i «la contemplava en silenci» (Gènesi 24:19-21).
Quan Eliezer s’adona que la jove és família d’Abraham, s’agenolla i li dona gràcies a Jehovà. Després li pregunta si ell i tots els que l’acompanyen poden quedar-se en casa de son pare. Rebeca diu que sí i torna a casa a donar la notícia dels nous visitants (Gènesi 24:22-28).
Després d’escoltar la història d’Eliezer, el germà de Rebeca, Laban, i son pare, Betuel, saben que Déu està guiant la situació. Estan segurs que Rebeca és la indicada per a Isaac. Li diuen a Eliezer: «Pren-la i vés-te’n amb ella. Que siga la muller del fill del teu amo, tal com ha dit el Senyor». Què en pensaria Rebeca? Quan li pregunten si està disposta a anar-se’n ja, ella respon: «Sí». Com veiem, ella va respondre amb una única paraula, que en hebreu vol dir ‘estic disposta a anar’. En qualsevol cas, ella no estava obligada a acceptar perquè Abraham li havia deixat clar a Eliezer que quedava lliure de complir el pacte si la xica no volia anar amb ell. Però ella va acceptar perquè va vore la mà de Jehovà en esta situació. Així que en seguida va deixar la seua família per a casar-se amb un home que encara no coneixia. Aquella decisió va demostrar la seua valentia i una fe molt gran. No hi ha dubte que Rebeca era la millor elecció (Gènesi 24:29-59).
Al trobar-se amb Isaac, Rebeca es tapa la cara amb el vel en senyal de submissió. Llavors Isaac la pren com a esposa i s’enamora d’ella per les seues boniques qualitats (Gènesi 24:62-67).
Fills bessons
Durant 19 anys, Rebeca no té fills i finalment es queda embarassada de bessons. L’embaràs és complicat perquè els xiquets es barallen dins del seu ventre. Rebeca s’aclama a Déu, igual que faríem nosaltres al passar per moments difícils. I com l’ajuda Jehovà? Li diu que serà mare de dos nacions i que «el més gran servirà el més menut» (Gènesi 25:20-26).
Les paraules d’esta profecia possiblement no són l’única raó per la qual Rebeca vol més el seu fill menut, Jacob. Els xics són diferents. Mentres que Jacob és una persona íntegra, Esaú no té ningun interés cap a les coses espirituals. De fet, a canvi d’un plat de menjar, li ven a Jacob la seua primogenitura, és a dir, el dret de rebre les promeses de Déu. A més, al casar-se amb dos dones hitites, demostra que li dona igual, inclús menysprea, les coses espirituals. Això fa que els seus pares s’emporten un disgust molt gran (Gènesi 25:27-34; 26:34, 35).
Asseguren la benedicció per a Jacob
La Bíblia no diu si Isaac sabia que Esaú havia de servir a Jacob. Siga com siga, tant rebeca com Jacob estan segurs que la benedicció li pertany a este últim. En el moment que Rebeca s’entera que Isaac pretén beneir a Esaú quan este li porte un guisat de carn de caça, es posa mans a l’obra. És evident que encara manté l’espenta i la determinació que ha tingut des de jove. Ella li ‘mana’ a Jacob que li porte dos cabretes per a guisar el plat preferit d’Isaac. El pla és que Jacob es faça passar per Esaú per a obtindre la benedicció. Però a Jacob no li pareix bé, perquè corre el risc que son pare s’entere de tot i el maleïsca. Però Rebeca insistix dient-li: «Que caiga sobre mi aquesta maledicció!». Aixina que ella prepara el menjar, disfressa a Jacob i l’envia al seu home (Gènesi 27:1-17).
No se sap per què Rebeca va actuar aixina. Molts critiquen el que va fer, però la Bíblia no ho condemna. Isaac tampoc la va condemnar quan va descobrir que Jacob havia rebut la benedicció. És més, la va augmentar (Gènesi 27:29; 28:3, 4). Rebeca estava familiaritzada amb el que Jehovà havia predit sobre els seus fills, aixina que es va assegurar que Jacob rebera la benedicció que li pertanyia. Està clar que la seua forma d’actuar estava en harmonia amb la voluntat de Jehovà (Romans 9:6-13).
Envien a Jacob a Haran
Per a frustrar els plans d’Esaú, Rebeca li diu a Jacob que ha de fugir fins que el seu germà es calme. Rebeca busca l’aprovació d’Isaac i per això li menciona el seu pla, però no li diu que Esaú està enfadat. Més bé, amb tacte i respecte, li transmet la seua preocupació que Jacob es puga casar amb una cananea. Només de pensar en eixa idea, Isaac ja té prou per a demanar-li a Jacob que se’n vaja a on viu la família de Rebeca per a buscar una dona que siga lleial a Déu. El registre bíblic no explica si Rebeca va tornar a vore a Jacob, però les seues accions portaren moltes benediccions per a la futura nació d’Israel (Gènesi 27:43–28:2).
El que sabem de Rebeca fa que l’admirem encara més. Encara que era molt atractiva, el que la feia bonica de deveres era la seua espiritualitat. I això és el que Abraham volia que tinguera la futura dona del seu fill. Segurament, les seues altres qualitats superaren per molt les expectatives del seu sogre. Les cristianes de hui dia fan bé d’imitar la fe i la valentia de Rebeca a l’hora de seguir la guia divina, aixina com el seu zel, modèstia i generosa hospitalitat. Per a Jehovà estes qualitats són les que definixen una dona verdaderament exemplar.