Seguixes a Jehovà amb tot el cor?
«EL JUST [...] se sent segur com un lleó» (Proverbis 28:1). Els justos posen fe, confien plenament en la Paraula de Déu i demostren valentia al continuar servint a Jehovà a pesar dels perills, i això els fa sentir segurs com un lleó.
Quan els israelites estaven en el Sinaí, després que Jehovà alliberara Israel de l’esclavitud en Egipte en el segle XVI a. n. e., dos hòmens demostraren de manera especial que se sentien segurs com un lleó. També van demostrar que eren fidels a Jehovà davant de les adversitats. Un d’ells era un efraïmita a qui li deien Josué. Este home va ser ajudant de Moisés i, amb el temps, se’l va nomenar el seu successor (Èxode 33:11; Nombres 13:8, 16; Deuteronomi 34:9; Josué 1:1, 2). L’altre era Caleb, fill de Jefunné, de la tribu de Judà (Nombres 13:6; 32:12).
Caleb va fer la voluntat de Jehovà amb zel i lleialtat. La seua llarga vida de servici a Déu li va permetre dir que s’havia pogut mantindre «fidel al Senyor» amb tot el cor (Josué 14:8). La Bíblia Evangèlica Catalana traduïx este versicle com: «Jo vaig complir fidelment amb el Senyor, el meu Déu». I La Santa Bíblia – Trinitarian Bible Society diu: «Em vaig mantenir plenament fidel a Jahveh, el meu Déu». En altres paraules, Caleb va seguir a Jehovà, el seu Déu, amb tot el cor. I en el teu cas? Seguixes a Jehovà amb tot el cor?
Envien espies a la terra promesa
Imagina’t que eres un dels israelites que Jehovà acaba d’alliberar de l’esclavitud als egipcis. Fixa’t com el profeta Moisés seguix fidelment les instruccions que Déu li ha donat. I observa també com Caleb està completament segur que Jehovà està amb el seu poble.
És el segon any després de l’èxode d’Egipte, i els israelites estan acampats en Cadeix-Barnea, en el desert de Paran. Estan a les portes de la terra promesa. Moisés envia els 12 espies, tal com Déu li ha manat, i els diu: «Pugeu pel Nègueb i entreu en aquell país muntanyós. Fixeu-vos com és el país i si els seus habitants són forts o dèbils, pocs o nombrosos. Mireu si la terra on habiten és bona o roïna; si les seues poblacions no tenen muralles o bé són ciutats fortificades; si el país és fèrtil o pobre, si hi ha boscos o no. Sigueu prou ferms per a dur-nos fruits del país!» (Nombres 13:17-20).
Els 12 hòmens comencen la seua perillosa expedició, que s’allarga 40 dies. En Hebron veuen hòmens de gran tamany. En la vall d’Eixcol s’adonen que la terra és fèrtil i s’enduen alguns dels seus fruits. Agarren un raïm tan gran que l’han de portar en una barra entre dos hòmens! (Nombres 13:21-25)
Quan els espies tornen al campament israelita, donen este informe: «Vam arribar al país on ens havies enviat i, realment, és un país que regalla llet i mel. Ací teniu els seus fruits. Ara bé, la gent que l’habita és robusta i les ciutats són fortificades i molt grans. A més, hi hem vist descendents de la raça gegant dels anaquites. Els amalequites habiten la regió del Nègueb; els hitites, els jebuseus i els amorreus viuen a la Muntanya i els cananeus a la costa i a la regió del Jordà» (Nombres 13:26-29). Però hi ha 10 espies que no estan dispostos a acceptar les ordes de Déu i entrar en la terra promesa.
«El Senyor és amb nosaltres»
Ara bé, Caleb és un espia valent i demostra que confia en Jehovà al dir: «Pugem en aquest país i apoderem-nos-en! Segur que els vencerem!». Però els 10 espies no estan d’acord i afirmen que els cananeus són més forts que els israelites. Estan tan atemorits i tenen tan poca fe que, al costat dels seus enemics, es veuen com llagostes (Nombres 13:30-33).
En canvi, Caleb i Josué diuen: «El Senyor és amb nosaltres. No tingueu por d’ells!». Però no fan cas de les seues paraules. Quan la gent parla d’apedregar-los, Déu intervé i dicta esta sentència contra els murmuradors: «No entrareu al país on vaig prometre que vos faria habitar. Tan sols hi entraran Caleb, fill de Jefunné, i Josué, fill de Nun. Vosaltres déieu que els vostres fills serien capturats. Doncs són ells els qui jo hi faré entrar; ells coneixeran el país que vosaltres heu menyspreat. [...] Els vostres fills portaran una vida de pastors nòmades pel desert durant quaranta anys [...] fins que l’últim de vosaltres muira en aquest desert. Vau explorar el país durant quaranta dies i portareu el pes de les vostres culpes durant quaranta anys, a raó d’un any per dia» (Nombres 14:9, 30-34).
Es manté fidel anys després
Després de 40 anys, la sentència s’ha complit i tota la generació de murmuradors ha mort. Però Caleb i Josué continuen mantenint-se fidels a Déu. En les planes de Moab, Moisés i el gran sacerdot Eleazar han censat els hòmens que estan en edat militar, de 20 anys o més. Déu nomena un home de cada tribu i els confia la repartició de la terra promesa (Nombres 34:17-29). Encara que Caleb ja té 79 anys, continua sent fort, lleial i valent.
Quan Moisés i Aaron van fer el cens en el Sinaí, poc abans que el poble es negara a entrar per por a la terra de Canaan, hi havien 603.550 hòmens que podien anar a la guerra. Després de quatre dècades en el desert, la quantitat s’ha reduït a 601.730 (Nombres 1:44-46; 26:51). A pesar d’això, amb Josué com a líder i un home fidel com Caleb entre les seues files, els israelites entren en la terra promesa i conseguixen una victòria darrere d’una altra. Tal com Josué i Caleb sempre han esperat, Jehovà està guanyant les batalles pel seu poble.
Després de creuar el riu Jordà amb l’exèrcit israelita, Josué i Caleb complixen amb les seues responsabilitats en batalla a pesar de ser majors. No obstant, després de sis anys de lluita, encara queda molta terra per conquistar. Jehovà expulsarà els pobles que l’habiten, però per ara ordena a les tribus d’Israel que es repartisquen la terra proporcionalment (Josué 13:1-7).
Va seguir a Jehovà amb tot el cor
Com a veterà de guerra, Caleb es presenta davant de Josué i li diu: «Jo tenia quaranta anys quan Moisés, servent del Senyor, m’envià des de Cadeix-Barnea a explorar aquest país. Quan vaig tornar, el vaig informar amb tota sinceritat. Però els germans que m’havien acompanyat van desmoralitzar el poble, mentre que jo em mantenia fidel al Senyor, el meu Déu» (Josué 14:6-8). Aixina és, Caleb ha seguit a Jehovà amb tot el cor i ha complit fidelment amb la seua voluntat.
Caleb afig: «Aquell dia, Moisés em va jurar que la terra que havien trepitjat els meus peus seria la meua heretat i la dels meus descendents per sempre, perquè m’havia mantingut fidel al Senyor, el meu Déu. Ja fa quaranta-cinc anys que el Senyor va dir això a Moisés, quan Israel feia camí pel desert, i el Senyor m’ha conservat la vida, tal com va prometre. Ara ja he complit vuitanta-cinc anys, però encara em sent tan fort com quan Moisés m’encarregà aquella missió, prou fort per a anar a la guerra i combatre. Ara, doncs, dóna’m aquella muntanya que aleshores em va prometre el Senyor. Tu mateix vas sentir aleshores que allà hi habiten els anaquites en ciutats grans i fortificades. Tant de bo que el Senyor estiga amb mi, i jo aconseguisca d’expulsar-los, tal com ell va dir». Després d’esta sol·licitud, Caleb rep Hebron com a herència (Josué 14:9-15).
Caleb, que ja té 85 anys, ha rebut el territori més dur: una regió plena d’hòmens de gran tamany. Però esta no és una assignació massa difícil per a este guerrer. Amb el temps, conseguix véncer estos hòmens tan violents d’Hebron. Otniel, que és fill del germà xicotet de Caleb i jutge d’Israel, conquista Debir. Posteriorment, els levites ocupen les ciutats de Debir i Hebron, i esta última es convertix en ciutat de refugi per als homicides involuntaris (Josué 15:13-19; 21:3, 11-16; Jutges 1:9-15, 20).
Seguix sempre a Jehovà amb tot el cor
Caleb i Josué eren humans imperfectes, però van complir fidelment la voluntat de Jehovà. La seua fe es va mantindre forta durant els 40 anys que els israelites van vagar pel desert per haver desobeït a Déu. De la mateixa manera, els servents de Jehovà de l’actualitat no permeten que res interferisca en el seu servici a Déu. Conscients de la lluita que hi ha entre l’organització de Déu i la de Satanàs el Diable, es mantenen ferms i s’esforcen per agradar en tot al seu Pare celestial.
Per exemple, molts testimonis de Jehovà s’han arriscat a rebre maltracte físic i inclús a morir per celebrar el Sopar del Senyor, o Memorial de la mort de Jesucrist (1 Corintis 11:23-26). En relació amb açò, una germana que va estar en un camp de concentració nazi durant la Segona Guerra Mundial va comentar:
«Se’ns va dir que tots estiguérem en la llavaneria a les 11 de la nit. I exactament a eixa hora ens vam reunir 105 persones. Vam formar un cercle i enmig vam posar una banqueta amb una tela blanca amb els emblemes damunt. L’habitació estava il·luminada per un ciri, ja que la llum elèctrica ens hauria delatat. Ens sentíem com els cristians del segle I en les catacumbes. Va ser una cerimònia solemne i li tornàrem a expressar a Jehovà els nostres vots d’utilitzar totes les nostres forces per a vindicar el seu sant nom i mantindre’ns fidels a La Teocràcia».
A pesar que se’ns perseguisca com a servents de Jehovà, podem estar segurs que ell ens donarà les forces per a servir-lo amb valor i donar glòria al seu sant nom (Filipencs 4:13). Com volem agradar a Jehovà, ens ajudarà molt recordar el relat de Caleb. El seu exemple va causar una profunda impressió a un jove que va començar a predicar a temps complet en 1921. Ell va escriure:
«Encara que fer-me precursor implicava deixar arrere un bon treball en una impremta de Coventry (Anglaterra), no em vaig penedir de res. Amb la meua dedicació havia deixat les coses clares: dedicaria la meua vida a Déu. Vaig recordar l’exemple de Caleb, que va entrar en la terra promesa amb Josué i de qui es va dir que es “mantenia fidel al Senyor” amb tot el cor (Jos. 14:8). Per a mi, eixa era la millor decisió. Sabia que servir a Jehovà amb tot el cor li donaria sentit a la meua vida; em donaria encara més oportunitats de produir el fruit que identifica els cristians».
Segur que Caleb va ser beneït per seguir a Jehovà amb tot el cor i esforçar-se sempre per fer la voluntat de Déu. Igual que ell, molts altres també han obtingut moltes alegries i benediccions en el servici a Déu. Esperem que eixe també siga el teu cas al seguir a Jehovà amb tot el cor.
[Il·lustració]
Caleb i Josué es van mantindre fidels a Jehovà durant les proves. Ho faràs tu també?