Escenes de la terra promesa
De camí a Siló: xiquets bons i xiquets roïns
QUAN penses en ciutats, pobles o zones de la terra promesa, ¿et venen al cap alguns hòmens i dones dels que parla la Bíblia? Probablement sí, perquè la majoria dels relats bíblics parlen de persones adultes. Però, i els xiquets? Te’ls imagines en algun d’estos relats?
La imatge de dalt ens ajuda a recordar relats que parlen de jóvens; alguns d’ells són bons exemples per als cristians, però altres són exemples que ens servixen d’advertència. Tot pareix indicar que el tossal que hi ha al centre de la imatge és Siló. a
És possible que recordes que, quan el poble d’Israel va entrar en la terra promesa, el primer lloc on ubicaren el tabernacle de Déu va ser en Guilgal, prop de Jericó (Josué 4:19). Però, quan es va repartir la terra, esta tenda sagrada —que era el centre de l’adoració d’Israel— es va traslladar a Siló (Josué 18:1). Siló es trobava a uns 30 quilòmetres al nord de Jerusalem, en la zona muntanyosa d’Efraïm. Hòmens i dones de totes parts d’Israel anaven a Siló; grans multituds podien ajuntar-se en la vall que està al sud del lloc on probablement estava el tabernacle (Josué 22:12). T’imagines els xiquets acudint també a eixe lloc?
Alguns ho feren. Segurament, l’exemple més conegut siga el del jove Samuel. Els seus pares, Elcanà i Anna, vivien en una ciutat a l’altra part de les muntanyes situades a l’oest. Cada any viatjaven allí i probablement s’emportaven alguns fills de l’altra dona d’Elcanà. Finalment, Jehovà va beneir a Anna amb un fill, i li va posar de nom Samuel. Amb el temps, els seus pares el van dur a Siló per a que servira en el tabernacle amb el gran sacerdot Elí (1 Samuel 1:1–2:11).
El xiquet tenia faenes assignades en la casa de Déu i degué tindre moltes oportunitats de caminar per les muntanyes del voltant (1 Samuel 3:1, 15). En algunes hi havien bancals que estaven plens d’oliveres, com es veu en la foto de la pàgina 9. Fixem-nos en la xicoteta torre de pedra. Alguns llauradors o pastors podien vigilar des d’allí els seus camps i ramats, però també podem imaginar-nos el jove Samuel pujant a la torre per a mirar els voltants (compara-ho amb 2 Cròniques 20:24). Des d’allí, es podria vore fàcilment els animals salvatges.
En aquell temps hi havien més arbres que ara, inclús hi havien boscos per on rondaven animals salvatges (Josué 17:15, 18). Ho sabem per un incident que va passar quan Eliseu va ser nomenat el principal profeta de Déu. Mentres pujava de Jericó a Betel, Eliseu va passar per esta regió situada a uns 16 quilòmetres al sud de Siló. ¿Com el rebria la gent de Betel, una ciutat que s’havia convertit en el centre de l’adoració a un vedell d’or? (1 Reis 12:27-33; 2 Reis 10:29) Pareix que els adults estaven en contra del profeta de Jehovà i que eixa actitud s’havia contagiat als seus fills.
Segon dels Reis 2:23, 24 diu que un grup de xiquets es va burlar del profeta de Déu i li va dir: «Puja, cap pelat! Puja, cap pelat!». El relat diu que Eliseu «va maleir-los en nom del Senyor. Llavors eixiren del bosc dos óssos i van arrapar [destrossar] quaranta-dos d’aquells xiquets». Els ossos bruns de Síria podien atacar si ells o les seues cries se sentien amenaçats (2 Samuel 17:8; Proverbis 17:12; 28:15). Déu els va usar per a castigar aquells que havien menyspreat el seu representant i, per extensió, també a ell.
Que un xiquet poguera trobar-se amb esta classe d’animals salvatges en les muntanyes de Siló ens ajuda a valorar encara més la fe que mostraren els pares de Samuel al portar-lo allí.
El jutge Jefté, que va viure temps abans, va mostrar una fe i una devoció similar. Ell vivia en la regió muntanyosa de Galaad, en la part est del riu Jordà. Mentres lluitava contra els enemics ammonites, el seu zel per Jehovà el va impulsar a fer el vot d’oferir a Déu la primera persona de sa casa que isquera a rebre’l. Aquella persona va resultar ser la seua única filla, que era verge. Aixina que la va dur al santuari de Déu en Siló, on va viure i servir fidelment tota la seua vida (Jutges 11:30-40).
Quin contrast tan gran entre la fe i la devoció de Samuel i de la filla de Jefté amb l’exemple negatiu dels 42 xiquets que es burlaren del profeta de Jehovà en aquella mateixa regió (compara-ho amb 1 Corintis 10:6, 11).
[Notes]
a Si vols vore la imatge més gran, consulta el Calendario de los Testigos de Jehová para 1992.
[Crèdits de la fotografia]
Pictorial Archive (Near Eastern History) Est.
[Crèdits de la fotografia]
Pictorial Archive (Near Eastern History) Est.
[Crèdits de la fotografia]
Safari Zoo, Ramat-Gan, Tel Aviv