Podríem sentir-nos incapaços d’ajudar a algun amic quan patix algun problema de salut mental. Com podem demostrar-li que ens importa i que volem ajudar-lo?

«Heu de ser promptes a escoltar» (JAUME 1:19).

Escoltar el teu amic quan vullga parlar és una de les millors maneres d’ajudar-lo. Tin en compte que potser diga coses sense pensar i després li sàpia malament haver-les dit (Job 6:2, 3). Intenta comprendre com se sent i evita jutjar-lo o criticar-lo. No penses que és necessari respondre a totes les coses que diga, més bé, escolta’l amb interés i demostra-li que t’importa.

«Consoleu els deprimits» (1 TESSALONICENCS 5:14 TNM).

El teu amic pot tindre ansietat o potser sent que no val res. Encara que no sàpies exactament què dir, mostrar-li que et preocupes per ell farà que se senta més animat i reconfortat.

«L’amic verdader estima en tot moment» (PROVERBIS 17:17 TNM).

Oferix-te per a lo que siga menester. En comptes de donar per fet que saps el que necessita, pregunta-li què pots fer per ell.  Si al teu amic li costa expressar-se, suggerix-li fer alguna cosa junts, com eixir a caminar amb ell. També pots oferir-te per a ajudar-lo a fer la compra, a netejar o alguna altra faena (Gàlates 6:2).

«Tingueu paciència» (1 TESSALONICENCS 5:14 TNM).

Segurament el teu amic no sempre tinga ganes de parlar. Recorda-li que estàs dispost a escoltar-lo quan se senta preparat per a fer-ho. Per la seua malaltia, potser diga coses que t’ofenguen, canceŀle algun pla o estiga de mal humor. Sigues pacient i comprensiu (Proverbis 18:24).

«Faig tot lo possible per ser una amiga en qui puga confiar. Encara que no tinc la solució als seus problemes, sempre intente escoltar-la. A vegades tot el que necessita és que algú l’escolte per a sentir-se millor.» Farrah, a que té una amiga que patix un trastorn de l’alimentació i d’ansietat, i una depressió clínica.

«Tinc una amiga que és molt amable i positiva, em va convidar a sa casa a dinar juntes. Em vaig sentir tan a gust que vaig ser capaç de contar-li com em sentia. Allò em va fer sentir molt bé.» Ha-eun, que patix depressió clínica.

«La paciència és molt important, quan la meua dona fa alguna cosa que em molesta, recorde que és la malaltia, i no ella, la que actua d’eixa manera. Això m’ajuda a no enfadar-me i a ser més considerat.» Jacob. La seua dona patix depressió clínica.

«La meua dona ho és tot per a mi. Sempre està al meu costat. Quan em sent superat per l’ansietat mai m’obliga a fer res que no vullga fer en eixe moment. I clar, moltes vegades, no ha pogut fer el que volia. El seu esperit de sacrifici i la seua generositat no tenen preu.» Enrico, que patix un trastorn d’ansietat.