Establix les teues prioritats. La Bíblia aconsella que ens assegurem de quines coses són les més importants (Filipencs 1:10). Escriu en una llista les coses que has de fer i dividix-les en les que són importants, les que són urgents i les que són tant importants com urgents. Ves amb compte, no oblides que hi ha coses importants —com anar a comprar el sopar— que no necessàriament són urgents, i coses urgents —com vore el teu programa favorit des del principi— que no necessàriament són importants. *

Sigues previsor. Eclesiastés 10:10 diu: «Si la destral està esmussada i no l’esmolen, caldrà picar més fort; és profitós actuar amb saviesa». Aixina com cal afilar la destral abans d’usar-la, cal fer plans amb antelació per a aprofitar bé el temps. Posposa o canceŀla les tasques que no són importants i que només consumixen temps i energia. I si has acabat una tasca abans del que pensaves, per què no avances alguna altra de la llista? Si eres previsor, et passarà com a l’home savi que afila la seua destral abans de començar a treballar: augmentarà la teua productivitat.

Simplifica. Aprén a dir que no a allò que té poca importància i només consumix temps. Carregar-te d’activitats i compromisos et produirà un estrés innecessari i et robarà l’alegria.

No posposes les coses ni sigues indecís. Eclesiastés 11:4 diu: «Qui es fixa en el vent no sembra, i qui s’encanta mirant els núvols no cull». Un llaurador que espera les condicions perfectes posposa contínuament la seua labor, però això li roba temps i disminuïx la seua productivitat, ja que mai sembrarà ni collirà res. De la mateixa manera, les incerteses de la vida poden fer que ens tornem indecisos. O potser creiem que hem de conéixer tots els detalls abans de prendre una decisió. És cert que hi ha decisions que exigixen reflexionar amb deteniment. Després de tot, Proverbis 14:15 diu que l’home prudent medix bé tots els seus passos. Però la realitat és que en la majoria dels casos hi haurà cert grau d’incertesa (Eclesiastés 11:6).

No sigues perfeccionista. «La saviesa que ve de dalt [...] és raonable.» (Jaume 3:17 NM) Voler fer les coses bé és digne d’elogi. Però el perfeccionisme pot conduir-nos a la decepció i al fracàs. Per exemple, algú que està estudiant un nou idioma ha de reconéixer que cometrà errors i que aprendrà d’ells. No obstant, al perfeccionista li dona pànic dir alguna cosa malament, i això li impedix progressar. És bo que les nostres expectatives siguen raonables. Ja ho diu Proverbis 11:2: «La saviesa es troba en la humilitat». Les persones humils i modestes no es prenen massa seriosament els seus errors, i fins i tot es riuen d’ells.

Equilibra el treball i l’entreteniment. «Més val un grapat de repòs que dos mans plenes de fatiga i afany inútil.» (Eclesiastés 4:6) L’addicte al treball es dedica tant a la seua faena que no li queda temps ni energies per a disfrutar dels beneficis. El gandul, en canvi, preferix malgastar el seu valuós temps en «un grapat de repòs». La Bíblia recomana l’equilibri: ens anima a treballar dur, però també a disfrutar dels beneficis; això «és un do de Déu» (Eclesiastés 5:19).

Dorm bé. «M’adorm en pau així que em fique al llit», va dir un escriptor bíblic (Salm 4:9 [v. 8 NM]). La majoria dels adults necessiten huit hores de son per la nit per a recuperar-se físicament, emocionalment i mentalment. Parlant del benefici mental, dormir és una exceŀlent inversió de temps, perquè millora la concentració i la memòria, i això fomenta l’aprenentatge. La falta de son causa l’efecte contrari: contribuïx als accidents i errors i augmenta la irritabilitat.

Posa’t metes realistes. «Més val fruir del que es té que deixar-se endur pels desitjos.» (Eclesiastés 6:9) Quin és el punt? La persona sàvia no es deixa controlar pels desitjos, sobretot si són poc realistes o impossibles de satisfer. Per això no es deixa seduir per la publicitat subtil o per les ofertes de crèdit fàcil. Més bé, aprén a acontentar-se amb el que realment pot aconseguir, «el que es té».

Examina els teus valors. Els valors ens permeten determinar el que és important i val la pena. Si la vida d’una persona fora una fletxa, els valors serien l’arc que permet apuntar-la. Ens ajuden a fixar-nos les degudes prioritats en la vida i a aprofitar bé el nostre temps. I on podem trobar eixos valors? Molta gent recorre a la Bíblia, perquè reconeix que és un llibre de saviesa superior (Proverbis 2:6, 7).

Fés de l’amor el centre de la teua vida. L’amor «tot ho lliga i perfecciona», diu Colossencs 3:14. Sense amor no és possible ser feliç ni sentir-se segur, sobretot dins de la família. Els qui passen per alt esta veritat i li donen prioritat a coses com els diners o una professió en realitat estan arriscant-se a ser infeliços. No és d’estranyar que la Bíblia mencione l’amor centenars de vegades i diga que és el valor més important (1 Corintis 13:1-3; 1 Joan 4:8).

Aparta temps per a alimentar la teua espiritualitat. Un home anomenat Geoff tenia una esposa encantadora, dos fills meravellosos, bons amics i un gratificant treball de paramèdic. No obstant, el seu treball sovint el posava cara a cara amb el sofriment i la mort. «És aixina com se suposa que ha de ser la vida?», es preguntava. Un dia va llegir una publicació bíblica dels testimonis de Jehovà i va trobar una resposta satisfactòria.

Geoff li va explicar a la seua dona i als seus fills el que havia llegit, i ells també van voler saber més. La família sencera va començar a estudiar la Bíblia, cosa que va enriquir les seues vides i els va ensenyar a invertir el seu temps de forma més sàvia. A més, els va donar l’esperança de viure per sempre en un món lliure de sofriment (Apocalipsi 21:3, 4).

La història de Geoff ens recorda estes paraules de Jesucrist: «Feliços els qui reconeixen les seues necessitats espirituals» (Mateu 5:3 NM). Estaries disposat a dedicar una miqueta de temps per a satisfer la teua espiritualitat? Ninguna altra inversió et donarà la saviesa necessària per a disfrutar al màxim de cada un dels teus dies.