Ho sabies?

Quin era el valor de les dues monedes de la viuda?

Al primer segle, l’impost anual del temple que els jueus havien de pagar era de «dues dracmes», més o menys el sou de dos dies (Mateu 17:24). Jesús va dir que es venien dos pardals «per una moneda de poc valor», això era el que un treballador guanyava en 45 minuts. Si algú volia comprar cinc pardals, havia de donar dues d’aquestes monedes, és a dir, l’equivalent a uns 90 minuts de feina (Mateu 10:29; Lluc 12:6).

Les dues monedes petites que va donar la viuda pobra tenien molt menys valor que les que acabem de mencionar. Es tractava de dos lèptons, la moneda de coure més petita que hi havia a Israel en aquella època. De fet, representaven la seixanta-quatrena part del sou d’un dia, l’equivalent a menys de 12 minuts de feina d’una jornada laboral de 12 hores.

Amb tot, per a Jesús, la donació de la viuda tenia molt més valor que la d’aquells que donaven «del que els sobrava». Per què diem això? Perquè, tal com indica el relat, aquesta dona tenia «dues monedes petites», així que en realitat se’n podria haver quedat una per a ella i donar l’altra, però no ho va fer. Aquella viuda pobra va donar «tot el que tenia per viure» (Marc 12:41-44; Lluc 21:2-4).

Quan va començar a utilitzar Saule el seu nom romà?

Com que l’apòstol Pau era hebreu i tenia la ciutadania romana de naixement, és molt probable que ja des de petit tingués tant el nom hebreu Saule com el nom romà Pau (Fets 22:27, 28; Filipencs 3:5). A banda de tenir un nom hebreu, alguns dels seus parents també tenien un nom romà o un nom grec (Romans 16:7, 21). En aquella època, no era estrany que els jueus tinguessin dos noms, especialment si vivien fora d’Israel (Fets 12:12; 13:1).

Sembla que durant més d’una dècada després d’haver-se fet cristià l’apòstol va continuar utilitzant el seu nom hebreu (Fets 13:1, 2). Ara bé, és possible que cap a l’any 47 o 48 de la n. e., en el seu primer viatge missional, preferís utilitzar el nom romà Pau. Per què? Com que el van enviar a predicar a persones que no eren jueves, probablement va pensar que seria més adient utilitzar el seu nom romà (Fets 9:15; 13:9; Gàlates 2:7, 8). Una altra possibilitat és que preferís fer servir el nom de Pau perquè la pronunciació grega de Saule s’assemblava molt a una paraula grega que tenia una connotació negativa. Sigui quina sigui la raó per la qual Pau va decidir utilitzar el seu nom romà, era evident que estava disposat a fer-se «tot a gent de tota classe» perquè per tots els mitjans possibles en pogués salvar alguns (1 Corintis 9:22).

[Imatge]

Lèpton (mida real)