La Paraula de Jehovà és viva
Punts destacats del llibre de Lluc
L’EVANGELI de Lluc es va escriure pels volts de l’any 56 al 58 de la n. e. i, a diferència del de Mateu, que es va escriure principalment per als jueus, el contingut de Lluc està dirigit a un lector no jueu, com també és el cas de l’Evangeli de Marc. El llibre de Lluc descriu de manera detallada la vida i el ministeri de Jesús.
L’Evangeli de Lluc cobreix un període de 35 anys, del 3 a. de la n. e. al 33 de la n. e. Lluc ho va investigar tot «amb exactitud des del principi» (Lc. 1:3). Sens dubte, el seu relat reflecteix la sensibilitat i la minuciositat d’un metge. De fet, prop del 60 per cent del que hi descriu no apareix a cap altre Evangeli.
L’INICI DEL MINISTERI DE JESÚS
Després de donar alguns detalls sobre el naixement de Joan el Baptista i el de Jesús, Lluc explica que Joan comença el seu ministeri durant l’any 15 del regnat de Tiberi Cèsar, és a dir, a la primavera de l’any 29 de la n. e. (Lc. 3:1, 2). Jesús es presenta davant de Joan perquè el bategi a la tardor d’aquell mateix any (Lc. 3:21, 22). L’any 30 de la n. e., Jesús torna a Galilea i comença a ensenyar a les sinagogues (Lc. 4:14, 15).
Jesús comença el seu primer recorregut de predicació per Galilea. En un dels llocs que visita, diu a les multituds: «També he d’anunciar les bones notícies del Regne de Déu a altres ciutats» (Lc. 4:43). Després, s’emporta Simó, juntament amb altres deixebles, i li diu: «D’ara endavant seràs pescador d’homes» (Lc. 5:1-11; Mt. 4:18, 19). Durant el segon recorregut de predicació per Galilea, els dotze apòstols acompanyen Jesús (Lc. 8:1). Al tercer recorregut, Jesús envia els Dotze «a predicar el Regne de Déu i a curar els malalts» (Lc. 9:1, 2).
Preguntes sobre alguns versicles
1:35. Va fer servir Jehovà l’òvul de Maria perquè es quedés embarassada? Sí. Perquè el fill de Maria fos realment un descendent d’Abraham, de Judà i de David, tal com s’havia predit, era imprescindible que Jehovà utilitzés l’òvul de Maria (Gèn. 22:15, 18; 49:10; 2 Sam. 7:8, 16). Per mitjà de l’esperit sant va transferir la vida perfecta de Jesús a la matriu de Maria i va causar la concepció (Mt. 1:18). Sembla que al fer això Jehovà va neutralitzar, o anul·lar, els efectes de la imperfecció que aquell òvul pogués contenir i va protegir des del principi l’embrió que es va anar desenvolupant dins de Maria.
1:62. Es va quedar Zacaries sord i mut després de parlar amb l’àngel? No. La capacitat que va perdre va ser la de la parla. Algunes bíblies diuen que li van fer «signes» per preguntar-li com volia que es digués el nen, però això no significa que estigués sord. De ben segur que va sentir el que la seva dona va dir sobre el nom del nen. És possible que li fessin signes, o gestos, per saber la seva opinió. El fet que la Bíblia només digui que el que va recuperar va ser la parla demostra que hi sentia perfectament (Lc. 1:13, 18-20, 60-64).
2:1, 2. Com ens ajuda a saber l’any del naixement de Jesús el detall que inclou Lluc sobre el «primer cens»? Durant el temps que Cèsar August va governar, es van fer dos censos. El primer l’any 2 a. de la n. e., tal com s’havia predit a Daniel 11:20, i el segon l’any 6 o 7 de la n. e. (Fe. 5:37). Quirini va ocupar la posició de governador de Síria en dues ocasions. La primera, durant el primer cens, tal com menciona Lluc i, la segona, quan es va fer el segon cens. Així doncs, el fet que Lluc expliqui que Jesús va néixer durant el temps que va tenir lloc el «primer cens» situa el seu naixement l’any 2 a. de la n. e.
2:35. En quin sentit va traspassar l’ànima de Maria «una espasa llarga»? Aquesta expressió descriu molt bé el patiment de Maria en veure que la majoria de persones rebutjaven Jesús com al Messies i el terrible dolor que va sentir al perdre el seu fill d’una manera tan atroç (Jn. 19:25).
9:27, 28. Per què Lluc va dir que la transfiguració va tenir lloc «vuit dies després» que Jesús digués: «Alguns dels que són aquí no tastaran la mort sense haver vist el Regne de Déu», però Mateu i Marc diuen que va ser «sis dies després»? (Mt. 17:1; Mc. 9:2.) Pel que sembla, Lluc va incloure el dia que Jesús va fer aquesta promesa i el dia que es va complir.
9:49, 50. Per què Jesús no va impedir que un home expulsés dimonis, encara que no formava part del grup de deixebles que l’acompanyava? Jesús ho va permetre perquè encara no s’havia format la congregació cristiana i no era necessari que aquell home l’acompanyés físicament per creure en ell i expulsar dimonis en nom seu (Mc. 9:38-40).
Lliçons per a nosaltres
1:32, 33; 2:19, 51. Maria va atresorar al seu cor tots els fets i esdeveniments que complien profecia. Nosaltres hauríem de fer el mateix amb el que Jesús va predir sobre «la part final del sistema»: hem de meditar-hi i comparar-ho amb el que està passant avui dia (Mt. 24:3).
2:37. L’exemple d’Anna ens ensenya que hem de servir Jehovà amb constància, hem de perseverar en l’oració i no hem de «deixar de reunir-nos» amb els nostres germans (Rm. 12:12; Heb. 10:24, 25).
2:41-50. Josep és un excel·lent exemple per als caps de família. Les coses espirituals eren la seva prioritat a la vida i es va encarregar que la seva família sempre tingués tot el necessari en sentit físic i espiritual.
4:4. No hauríem de deixar passar ni un dia sense alimentar-nos en sentit espiritual.
6:40. Un bon mestre de la Bíblia ha de donar un bon exemple als seus estudiants posant en pràctica el que ensenya.
8:15. Per retenir el que aprenem de la Paraula de Déu i donar «fruit amb aguant», primer l’hem d’entendre, l’hem de valorar i l’hem de fer nostra. Per aconseguir-ho, és essencial que fem oració i meditem quan llegim la Bíblia i les nostres publicacions.
LA PART FINAL DEL MINISTERI DE JESÚS
Jesús envia 70 deixebles perquè vagin davant seu a totes les ciutats i llocs de Judea (Lc. 10:1). El Fill de Déu va «de ciutat en ciutat i de poble en poble ensenyant a la gent» (Lc. 13:22).
Cinc dies abans de la Pasqua del 33 de la n. e., Jesús entra a Jerusalem assegut sobre un burret i arriba el moment perquè es compleixin les següents paraules que va dir als seus deixebles: «El Fill de l’Home ha de patir molt i ser rebutjat pels ancians, pels sacerdots principals i pels escribes, ha de ser executat i al tercer dia ha de ser ressuscitat» (Lc. 9:22, 44).
Preguntes sobre alguns versicles
10:18. A què es va referir Jesús quan va dir als 70 deixebles: «Veig Satanàs que ja ha caigut del cel com un llamp»? Jesús no estava dient que Satanàs ja havia estat expulsat del cel. Això no va passar fins poc després que Jesús fos entronitzat el 1914 (Ap. 12:1-10). Encara que no podem ser dogmàtics, al parlar d’un esdeveniment futur en temps passat, amb tota probabilitat Jesús n’estava garantint el seu compliment.
14:26. En quin sentit hem d’odiar els nostres familiars els cristians? A la Bíblia, el verb odiar també pot significar estimar alguna persona o alguna cosa menys que una altra (Gèn. 29:30, 31). Per tant, el que Jesús va voler dir és que hem d’estimar els nostres familiars menys que a ell (Mt. 10:37).
17:34-37. Qui són «les àguiles» i què és «el cos» on es reuneixen? A aquells que són «emportats» se’ls compara a àguiles que tenen una visió extraordinàriament aguda. «El cos» on es reuneixen és Crist en la seva presència invisible i l’aliment espiritual que Jehovà els dona (Mt. 24:28).
22:44. Per què estava tan angoixat Jesús? Per diverses raons. A Jesús l’amoïnava molt com afectaria Jehovà veure’l morir com un criminal i també que aquella mena de mort pogués embrutar el Seu nom. A banda d’això, Jesús sabia que la seva pròpia vida eterna i el futur de tota la raça humana depenien de la seva lleialtat absoluta.
23:44. Aquestes tres hores de foscor, les va causar un eclipsi solar? No. Perquè es produeixi un eclipsi solar hi ha d’haver lluna nova, no lluna plena, com era el cas en l’època de la Pasqua. La foscor que va cobrir aquella regió el dia de la mort de Jesús va ser un miracle de Jehovà.
Lliçons per a nosaltres
11:1-4. Les paraules que Jesús va utilitzar aquí no eren exactament iguals a les que havia fet servir al Sermó de la Muntanya aproximadament un any i mig abans, quan va ensenyar als seus deixebles l’oració model. Això ens mostra que a l’orar no hem de limitar-nos a repetir les mateixes paraules o expressions (Mt. 6:9-13).
11:5, 13. Encara que sabem que Jehovà sempre està disposat a respondre les nostres oracions, li hem de demanar les coses amb insistència (1 Jn. 5:14).
11:27, 28. L’autèntica felicitat no prové dels nostres lligams familiars ni del que aconseguim en sentit material, sinó de mantenir-nos lleials servint Jehovà.
11:41. Quan ajudem algú que està passant necessitat, ho hem de fer de manera sincera i motivats per amor.
12:47, 48. Si sabem el que hem de fer, però no ho fem, davant Jehovà som més culpables que aquells que no saben què han de fer o no han entès què s’espera d’ells.
14:28, 29. Viure dins de les nostres possibilitats és una mostra de saviesa.
22:36-38. Jesús no va demanar als seus deixebles que portessin una espasa per defensar-se o protegir-se. Ara bé, el fet que duguessin espases la nit que el van arrestar li va permetre ensenyar-los una lliçó molt important: «Tots els que fan servir l’espasa moriran per l’espasa» (Mt. 26:52).
[Imatge]
Josep és un excel·lent exemple per als caps de família
[Imatge]
L’Evangeli de Lluc és el que descriu de manera més detallada la vida i el ministeri de Jesús