La Paraula de Jehovà és viva
Punts destacats del llibre de Nehemies
HAN passat dotze anys des que han tingut lloc els fets registrats al final del llibre bíblic d’Esdres i s’està a punt de donar «l’ordre de restaurar i reconstruir Jerusalem». Aquest esdeveniment marcarà l’inici de les 70 setmanes que portaran al Messies (Daniel 9:24-27). El llibre de Nehemies narra com el poble de Déu va reconstruir les muralles de Jerusalem i cobreix un important període de més de 12 anys, des del 456 a. de la n. e. fins a algun moment després del 443 a. de la n. e.
El governador Nehemies va ser l’escriptor d’aquest emocionant relat. El llibre mostra que, quan els servents de Jehovà estan decidits a fer la Seva voluntat i confien completament en ell, contribueixen a defensar l’adoració pura. També veurem que Jehovà pot moure els assumptes per complir el que es proposa. A més, explica la història d’un líder molt ferm i valent. Sens dubte, podem extreure moltes lliçons del llibre de Nehemies, ja que «la paraula de Déu és viva i actua amb poder» (Hebreus 4:12).
«FINALMENT, VAM ACABAR DE RECONSTRUIR LES MURALLES»
Nehemies es troba al castell de Susa perquè té un lloc de molta responsabilitat a la cort del rei Artaxerxes. Quan Nehemies s’assabenta que el seu poble està «en una situació terrible i vergonyosa» i que «les muralles de Jerusalem estan enderrocades, i les seves portes han sigut cremades», s’angoixa molt i suplica a Déu la seva guia (Nehemies 1:3, 4). Amb el temps, el rei s’adona que Nehemies està molt trist i li permet anar a Jerusalem.
Quan arriba a la ciutat, Nehemies aprofita la foscor de la nit per inspeccionar les muralles i després fa saber als jueus el seu pla per reconstruir-les. De seguida es posen mans a l’obra, però els enemics del poble de Déu no triguen a oposar-s’hi i intenten aturar-los. Amb tot, sota la direcció del valent Nehemies, aconsegueixen «acabar de reconstruir les muralles» (Nehemies 6:15).
Preguntes sobre alguns versicles
1:1; 2:1. «L’any 20» que es menciona en aquests dos versicles es comença a comptar des del mateix punt de referència? Sí, perquè tots dos versicles fan referència a l’any 20 del regnat d’Artaxerxes. Ara bé, el mètode que es va fer servir per comptar és diferent. La història mostra que Artaxerxes va pujar al tron l’any 475 a. de la n. e. Tenint en compte que els escribes babilonis acostumaven a comptar els anys de regnat dels reis perses de nissan (març/abril) a nissan, el primer any del regnat d’Artaxerxes va començar el nissan del 474 a. de la n. e. Per tant, el vintè any del seu regnat que es menciona a Nehemies 2:1 va començar el nissan del 455 a. de la n. e. Quan Nehemies 1:1 parla del mes de quisleu (novembre/desembre), òbviament es refereix al quisleu de l’any anterior, el 456 a. de la n. e. Llavors, per què diu Nehemies que aquest mes també forma part del vintè any del regnat d’Artaxerxes? Possiblement perquè va comptar els anys des del moment en què Artaxerxes va començar a regnar. També pot ser que fes els càlculs segons el que els jueus d’avui dia anomenen any civil, que comença el mes de tixrí (setembre/octubre). En qualsevol cas, l’any en què es va donar l’ordre de reconstruir Jerusalem va ser el 455 a. de la n. e.
4:17, 18. Com podia un home treballar en la reconstrucció només amb una mà? Per a aquells que portaven càrregues pesades això no era un problema. Un cop tenien la càrrega damunt del cap o les espatlles, la podien aguantar fàcilment amb una mà «i amb l’altra aguantaven una arma». Els constructors que necessitaven les dues mans per fer la seva feina «portaven una espasa a la cintura mentre treballaven». D’aquesta manera, estaven preparats per actuar si l’enemic els atacava.
5:7. Per què Nehemies es va «encarar amb els nobles i els subgovernadors»? Aquests homes estaven violant la Llei mosaica al reclamar interessos als seus germans (Levític 25:36; Deuteronomi 23:19). A més, aquests interessos eren exageradament elevats. Si «la centèsima part» s’havia de pagar mensualment, això vol dir que anualment pagaven un 12 per cent d’interessos (Nehemies 5:11, nota). Sens dubte, era molt cruel imposar aquesta càrrega sobre un poble que ja havia de pagar molts impostos i que patia per culpa de la fam. Nehemies va fer servir la Llei per posar al descobert el que feien aquests israelites rics i per corregir-los.
6:5. Com és que Sanbal·lat va fer arribar a Nehemies «una carta oberta» si normalment les cartes confidencials s’enviaven en una bossa segellada? Probablement, Sanbal·lat volia fer públiques les acusacions falses que havia escrit a la carta. Potser esperava que Nehemies s’enfadés tant que deixés de treballar per anar a defensar-se. També és possible que pensés que el contingut de la carta afectaria tant els jueus que deixarien de reparar les muralles. En qualsevol cas, Nehemies no es va deixar intimidar pels seus enemics, sinó que va mantenir la calma i va continuar centrat en fer la tasca que Jehovà li havia assignat.
Lliçons per a nosaltres
1:4; 2:4; 4:4, 5. Quan afrontem situacions difícils o hàgim de prendre decisions importants, és vital que perseverem en l’oració i actuem d’acord amb la guia que rebem de Jehovà (Romans 12:12).
1:11-2:8; 4:4, 5, 15, 16; 6:16. Jehovà respon les oracions sinceres dels seus servents (Salm 86:6, 7).
1:4; 4:19, 20; 6:3, 15. Encara que Nehemies era un home sensible, també era un home d’acció que defensava amb fermesa la justícia. Sens dubte, va ser un bon exemple per a tots nosaltres.
1:11-2:3. El que feia més feliç Nehemies no era la seva prestigiosa posició com a coper del rei, sinó promoure l’adoració pura. Adorar Jehovà i promoure els interessos del Regne també hauria de ser la nostra prioritat a la vida i la nostra principal font d’alegria.
2:4-8. Jehovà va fer que Artaxerxes donés permís a Nehemies per anar a reconstruir la muralla de Jerusalem. Com diu Proverbis 21:1: «El cor d’un rei és com corrents d’aigua a les mans de Jehovà. Ell el dirigeix on vol».
3:5, 27. Mai voldríem ser com els «homes prominents» dels tecoïtes, que pensaven que el treball físic que es feia per promoure l’adoració pura els restava dignitat. Tot al contrari, hauríem d’imitar la resta de tecoïtes, que van treballar de bon grat en la reconstrucció.
3:10, 23, 28-30. Encara que alguns germans poden mudar-se a llocs de més necessitat per predicar, molts de nosaltres donem suport a l’adoració pura prop d’on vivim, com ara col·laborant en la construcció de Sales del Regne o en tasques d’auxili. Ara bé, la principal manera com donem suport a l’adoració de Jehovà és predicant les bones notícies.
4:14. Quan afrontem oposició, podrem superar les nostres pors si recordem que Jehovà «és gran i imponent».
5:14-19. El governador Nehemies és un extraordinari exemple d’humilitat, altruisme i discreció per als germans que tenen responsabilitats a la congregació. Encara que es va esforçar de valent per ajudar el poble a obeir la Llei, no va utilitzar la seva posició per aprofitar-se dels altres. Ben al contrari, va demostrar que es preocupava pels pobres i els oprimits. Nehemies també va ser un home molt generós i aquesta és una qualitat que tots els cristians hem d’imitar.
«DÉU MEU, NO T’OBLIDIS DE MI I BENEEIX-ME»
Tan bon punt acaben de reconstruir les muralles, Nehemies col·loca les portes i pren mesures per protegir la ciutat. A més, fa un registre genealògic de tot el poble. Quan tots els jueus es reuneixen «a la plaça del davant de la Porta de l’Aigua», el sacerdot Esdres comença a llegir el llibre de la Llei de Moisès i Nehemies i els levites l’expliquen de manera senzilla al poble (Nehemies 8:1). A l’assabentar-se que Jehovà vol que celebrin la Festa de les Cabanes, es posen mans a l’obra i gaudeixen molt d’aquesta ocasió tan especial.
Després, se celebra una altra reunió i els que són «de descendència israelita» confessen els seus pecats com a nació. Els levites repassen tot el que Jehovà ha fet al llarg dels segles per la nació d’Israel i el poble es compromet «a complir la Llei» (Nehemies 9:1, 2; 10:29). Ara bé, com que Jerusalem encara té pocs habitants, es tiren les sorts perquè un de cada deu homes que viuen fora de la ciutat s’hi traslladi juntament amb la seva família. Llavors, s’inauguren les muralles i tothom es posa molt content. De fet, el relat diu que «hi havia tanta alegria a Jerusalem que es podia sentir des de lluny» (Nehemies 12:43). Dotze anys després d’haver arribat a Jerusalem, Nehemies se’n torna a la cort del rei Artaxerxes, però els israelites no tarden a desobeir Jehovà. Quan Nehemies torna a la ciutat i veu el que està passant, pren mesures dràstiques per corregir la situació. A més, amb molta humilitat, suplica a Jehovà: «Déu meu, no t’oblidis de mi i beneeix-me» (Nehemies 13:31).
Preguntes sobre alguns versicles
7:6-67. Per què la llista de Nehemies dels que van tornar a Jerusalem amb Zorobabel és diferent de la d’Esdres pel que fa al nombre de persones de cada família? (Esdres 2:1-65.) Una possible explicació és que utilitzessin diferents fonts d’informació. Per exemple, podria ser que el nombre d’aquells que es van registrar per tornar a Jerusalem no es correspongués amb el nombre dels que realment van tornar. Una altra explicació podria ser que alguns jueus que al principi no van poder determinar a quina família pertanyien, més endavant sí que ho van poder fer. Amb tot, els relats de Nehemies i Esdres tenen una cosa en comú: a banda dels esclaus i els cantants, el nombre total dels que van fer aquest primer viatge a Jerusalem va ser de 42.360.
10:34. Per què es va manar al poble que portés llenya? Encara que la Llei mosaica no estipulava que es fessin ofrenes de llenya, es va donar aquest manament perquè va sorgir una necessitat. Per tal de cremar els sacrificis a l’altar, calia una gran quantitat de llenya i pel que sembla no hi havia prou netineus (esclaus no israelites que servien al temple i s’encarregaven d’aquesta tasca). Així doncs, per assegurar-se que sempre hi hagués llenya, van tirar les sorts per decidir en quina època de l’any havia de portar-la cada casa paterna.
13:6. Durant quant de temps va estar Nehemies fora de Jerusalem? No ho sabem exactament, ja que la Bíblia només diu que «al cap d’un temps» Nehemies va demanar permís al rei per poder tornar a Jerusalem. Ara bé, quan hi va arribar, es va adonar que el poble havia deixat de donar suport als sacerdots i no respectava la llei del dissabte. És més, molts s’havien casat amb dones estrangeres i els seus fills ni tan sols parlaven l’idioma dels jueus. Per tant, tenint en compte la situació tan deplorable que hi havia a Jerusalem, és lògic concloure que Nehemies va estar fora bastant de temps.
13:25, 28. A banda de reprendre els jueus que havien tornat a desobeir Jehovà, què més va fer Nehemies? El relat explica que els va «maleir», és a dir, els va recordar els missatges de judici que hi havia escrits a la Llei. També els va «colpejar» en el sentit que probablement va ordenar que els jutgessin i, com a mostra de la seva profunda indignació, els va «arrencar els cabells». A més, va fer fora un dels nets del gran sacerdot Eliasib perquè s’havia casat amb la filla de Sanbal·lat, l’horonita.
Lliçons per a nosaltres
8:8. Com a mestres de la Paraula de Déu, hem d’explicar les veritats bíbliques «amb claredat i de manera senzilla». Per això, hem de pronunciar bé el que llegim, donar-li l’èmfasi adequat, explicar els textos correctament i mostrar a la persona com posar-ho en pràctica.
8:10. «El goig de Jehovà» prové de reconèixer que tenim una necessitat espiritual, d’esforçar-nos per satisfer-la i de seguir la guia que rebem per mitjà de l’organització. Per aconseguir-ho, és vital que estudiem en profunditat les Escriptures, que anem regularment a les reunions i que participem amb entusiasme en l’obra de predicar i fer deixebles.
11:2. Els jueus que es van mudar a Jerusalem van mostrar un gran esperit de sacrifici, ja que van deixar enrere les seves herències familiars i també van afrontar despeses i alguns inconvenients. Avui dia, nosaltres també podem mostrar aquest mateix esperit de sacrifici si ens oferim voluntaris per servir els nostres germans durant els congressos o en altres ocasions.
12:31, 38, 40-42. Cantar és una excel·lent manera de lloar Jehovà i agrair-li tot el que fa per nosaltres. Així doncs, a les reunions hem d’esforçar-nos per cantar de tot cor.
13:4-31. Hem d’anar amb molt de compte perquè el materialisme, la corrupció i l’apostasia no s’infiltrin en les nostres vides.
13:22. Nehemies era molt conscient que havia de donar comptes a Jehovà del que feia. Nosaltres també hem de tenir present que som responsables davant Jehovà de les nostres accions.
La benedicció de Jehovà és essencial
El llibre de Nehemies és un clar exemple de les següents paraules del salmista: «Si Jehovà no construeix la casa, no serveix de res que els constructors s’hi esforcin molt» (Salm 127:1).
La lliçó és clara: si volem tenir èxit en tot el que fem, necessitem la benedicció de Jehovà. Però no podem esperar que ens beneeixi si no fem del seu servei la nostra prioritat a la vida. Així doncs, resolguem-nos a posar en primer lloc la nostra adoració a Jehovà, tal com va fer Nehemies.
[Imatge]
«El cor d’un rei és com corrents d’aigua a les mans de Jehovà»
[Imatge]
Nehemies arriba a Jerusalem
[Imatges]
Com podem explicar el significat de les Escriptures «amb claredat i de manera senzilla»?