Van fer la voluntat de Jehovà

Maria va escollir «la millor part»

EN L’ÈPOCA de Jesús, les dones vivien engabiades i patien molta discriminació per culpa de les tradicions rabíniques. Els rabins fins i tot els negaven el dret a aprendre de la Llei. A la Misnà, podem trobar el comentari d’un d’ells: «Si un home ensenya la Llei a la seva filla és com si li estigués ensenyant a comportar-se de manera lasciva» (Sotà 3:4).

Això va provocar que al segle I moltes dones jueves no poguessin rebre una bona educació. The Anchor Bible Dictionary explica: «Abans del ministeri de Jesús, no hi ha cap evidència que demostri que a les dones jueves se’ls permetés ser deixebles d’un mestre i, encara menys, acompanyar-lo en els seus viatges. Les dones no podien ensenyar a ningú, només podien instruir els nens». Alguns líders religiosos van denigrar tant les dones que van establir una norma que prohibia que els homes parlessin amb elles en públic.

Jesús no es va deixar influenciar per aquestes actituds que anaven en contra del que havia après del seu Pare. El Fill de Déu ensenyava a tothom i entre els seus deixebles hi havia tant homes com dones (Lluc 8:1-3). De fet, Llàtzer, Marta i Maria no només eren deixebles de Jesús, també eren molt bons amics seus (Joan 11:5). En una ocasió, Marta i Maria el van convidar a casa seva (Lluc 10:38). Sembla que aquesta família era molt coneguda perquè, quan Llàtzer va morir, moltes persones van anar a consolar les seves germanes. En qualsevol cas, podem aprendre una gran lliçó del que va passar el dia que Jesús va anar a casa d’aquesta família com a convidat.

Es va asseure als peus de Jesús

Sens dubte, Marta i Maria estaven desitjant preparar un gran banquet per a Jesús —pel que sabem tenien prou recursos econòmics per fer-ho (compara-ho amb Joan 12:1-3). Ara bé, tan bon punt Jesús va arribar a la casa, Maria es va asseure «als peus del Senyor i escoltava el que explicava» (Lluc 10:39). És fàcil imaginar-se Maria asseguda davant Jesús totalment concentrada, intentant absorbir cada paraula i expressió que sortia de la boca del seu Mestre (compara-ho amb Deuteronomi 33:3; Fets 22:3). Cap tradició d’homes impediria que Jesús ensenyés a una dona amb tantes ganes d’aprendre.

A diferència de Maria, «Marta estava distreta preparant moltes coses». Enllestir un àpat molt elaborat requereix molta feina, així que estava ben ocupada. Quan va veure que la seva germana estava asseguda i que l’havia deixat tota sola amb aquella feinada, es va dirigir a Jesús i, potser amb un to una mica brusc, li va dir: «Senyor, no et fa res que la meva germana m’hagi deixat sola fent-ho tot? Digue-li que em vingui a ajudar» (Lluc 10:40).

La petició de Marta era totalment lògica. Al cap i a la fi, preparar menjar per a un grup de persones suposava molta feina i no era just que ella s’hagués d’encarregar de tot. Jesús, però, va aprofitar l’oportunitat per ensenyar una lliçó molt valuosa. Li va dir: «Marta, Marta, estàs neguitosa i preocupada per moltes coses. Però es necessiten poques coses, o només una. Maria ha escollit la millor part i no se li prendrà» (Lluc 10:41, 42).

Jesús no estava donant a entendre que Marta no era espiritual. Tot al contrari, ell sabia que era una serventa lleial de Jehovà. a En realitat, el profund interès de Marta per les coses espirituals era el que l’havia motivat a convidar-lo a casa seva. Amb tot, Jesús li va donar un toc d’atenció de manera molt amorosa. El neguit de Marta per preparar un bon àpat estava fent que deixés escapar una oportunitat única: que el propi Fill de Déu la instruís en persona.

En aquella cultura molts creien que una dona demostrava la seva vàlua mitjançant les habilitats i destreses que tenia per fer tasques domèstiques. Però, pel que va dir, el Fill de Déu va deixar clar que tant homes com dones podien seure als seus peus per rebre instrucció i paraules de vida eterna (Joan 4:7-15; Fets 5:14). Si en comptes de preparar un gran banquet Marta hagués fet un àpat més senzill, s’hauria pogut asseure als peus del seu Mestre per aprendre d’ell (compara-ho amb Mateu 6:25).

Què n’aprenem?

Avui dia, entre els que han acceptat la invitació de Jesús de beure de «l’aigua de la vida» gratis també hi ha homes i dones (Apocalipsi 22:17). Alguns són com Marta, de seguida prenen la iniciativa i s’encarreguen d’ajudar els germans de maneres pràctiques perquè tinguin les seves necessitats cobertes. Jehovà valora molt els seus esforços i, sens dubte, recompensarà tot el que fan motivats per amor (Hebreus 6:10; 13:16). D’altres tenen la personalitat de Maria, són més tranquils i reflexius. De fet, el temps que passen meditant sobre la Paraula de Jehovà els ajuda a enfortir la seva fe i a tenir-la ben arrelada (Efesis 3:17-19).

Aquests dos tipus de persones són essencials dins del poble de Déu. Ara bé, tots nosaltres ens hauríem d’assegurar que escollim «la millor part» donant prioritat a les coses espirituals. Si ens assegurem de quines són les coses més importants, sempre comptarem amb el favor i la benedicció de Jehovà (Filipencs 1:9-11).

[Nota]