A L’ANTIC Orient Mitjà, tan sols sentir a parlar dels assiris feia que la gent s’estremís de por. Segons la Bíblia, quan Déu va manar a Jonàs que portés un missatge de condemna a Nínive, la capital d’Assíria, el profeta va fugir en direcció contrària (Jonàs 1:1-3). És molt possible que Jonàs estigués aterrit a causa de la reputació dels assiris.

Els relats històrics de la Bíblia són fiables

El profeta Nahum va descriure Nínive com «el cau dels lleons» i «la ciutat que vessa sang». I va afegir: «Mai es queda sense preses! Se sent el soroll dels fuets i l’estrèpit de les rodes, es veuen cavalls galopant i carros que salten. Genets a cavall, espases que brillen i llances resplendents, morts per tot arreu i munts de cossos sense vida..., els cadàvers són incomptables. Els homes ensopeguen amb els morts» (Nahum 2:11; 3:1-3). Corrobora la història la descripció que fa la Bíblia de l’antiga Assíria?

El llibre Light From the Ancient Past descriu Assíria com «una despietada màquina de guerra que aterria els seus enemics amb la seva premeditada crueltat». a El rei assiri Assurnasirpal II va presumir del que els feia a aquells que s’atrevien a oposar-se a ell amb les següents paraules:

«Vaig construir una columna davant de la mateixa porta de la ciutat. Vaig escorxar els seus homes principals que s’havien rebel·lat contra mi i vaig cobrir la columna amb la seva pell. A alguns els vaig emparedar dins de la columna i a d’altres els vaig empalar a estaques sobre la columna, [...] i vaig desmembrar els oficials, els oficials reials que es van alçar contra mi. [...] A molts captius els vaig cremar i a molts altres me’ls vaig emportar vius». b Quan els arqueòlegs han excavat als palaus assiris, a les seves parets han descobert representacions de l’atroç tracte que donaven als captius.

L’any 740 a. de la n. e., els assiris van conquerir Samària, la capital del regne de deu tribus d’Israel, i es van endur els seus habitants a l’exili. Vuit anys després, van envair Judà (2 Reis 18:13). c El rei assiri Senaquerib va reclamar a Ezequies, el rei de Judà, un tribut de 30 talents d’or i 300 talents de plata. La Bíblia explica que Ezequies el va pagar. Tot i això, Senaquerib va exigir que Jerusalem, la capital de Judà, es rendís incondicionalment (2 Reis 18:9-17, 28-31).

A Nínive, els arqueòlegs van trobar un relat d’aquests mateixos esdeveniments als annals de Senaquerib. El relat està inscrit en un prisma hexagonal d’argila, on el rei assiri explica amb gran altivesa: «Ezequies, el jueu, no es va voler sotmetre al meu jou i jo vaig assetjar 46 de les seves ciutats més importants, fortaleses emmurallades i incomptables poblacions dels voltants i les vaig conquerir. [...] A ell [Ezequies] el vaig empresonar a Jerusalem, al seu palau. Era com un ocell engabiat». Senaquerib també va afirmar que Ezequies li havia enviat «30 talents d’or, 800 talents de plata, pedres precioses [...] [i] tota mena de tresors». d Sens dubte, va exagerar la quantitat de plata que Ezequies li havia pagat.

És interessant que Senaquerib no afirma que conquerís Jerusalem. De fet, no fa cap menció de la devastadora derrota que el seu exèrcit va patir per intervenció divina. Segons el relat bíblic, un àngel va matar 185.000 soldats assiris en una sola nit (2 Reis 19:35, 36). L’erudit Jack Finegan va fer el següent comentari: «Tenint en compte l’arrogància que impregna les inscripcions dels reis assiris, no seria gens lògic esperar que Senaquerib deixés constància d’una derrota com aquella». e

Les profecies de la Bíblia són fiables

Uns cent anys abans que l’Imperi assiri caigués, el profeta Isaïes va predir que Jehovà demanaria comptes a aquells presumptuosos conqueridors per la manera com havien tractat el Seu poble. Va dir: «Castigarà el rei d’Assíria pel seu cor insolent i per la seva mirada orgullosa i arrogant» (Isaïes 10:12). El profeta Nahum també va dir que Nínive seria saquejada, que les seves portes estarien obertes perquè hi entressin els enemics i que els guardians de la ciutat fugirien (Nahum 2:8, 9; 3:7, 13, 17, 19). I el profeta Sofonies va dir que Jehovà faria que Nínive quedés «desolada» (Sofonies 2:13-15).

Totes aquestes profecies es van complir l’any 632 a. de la n. e., quan els babilonis i els medes van conquerir la ciutat de Nínive. Aquest va ser l’ignominiós final de l’Imperi assiri. Una crònica babilònica d’aquella conquesta explica que els conqueridors «es van endur un immens botí de la ciutat i del temple» i que van convertir Nínive en «un munt de ruïnes». f Avui dia, només queden restes de l’antiga ciutat de Nínive a la riba est del riu Tigris, davant de la ciutat de Mossul, a l’Iraq.

La destrucció d’Assíria també va complir una altra profecia bíblica. El 740 a. de la n. e., Assíria s’havia endut a l’exili el regne de deu tribus i per aquella mateixa època Jehovà, per mitjà del profeta Isaïes, va predir: «Esclafaré l’assiri [...] i el trepitjaré» (Isaïes 14:25). També va prometre que faria que els israelites tornessin a la seva terra. Isaïes va escriure: «Jehovà tornarà a estendre la seva mà [...] per recuperar d’Assíria [...] la resta que quedi del seu poble» (Isaïes 11:11, 12). Això és exactament el que va passar uns dos segles més tard.

Una promesa que també es complirà

Molt abans de la caiguda de Nínive, quan els seus reis feien estremir de por els seus enemics, Isaïes va predir que vindria un governant totalment diferent. Va escriure: «Ens ha nascut un nen, se’ns ha donat un fill, i el govern estarà a les seves mans. Se l’anomenarà [...] Príncep de Pau. L’expansió del seu govern i la pau no tindran fi al tron de David i al seu regne, per establir-lo fermament i mantenir-lo per mitjà de la justícia i la rectitud, des d’ara i per sempre. El zel de Jehovà dels exèrcits ho farà» (Isaïes 9:6, 7).

La governació del «Príncep de Pau», Jesucrist, s’estendrà per tota la terra. Salm 72:7 i 8 diu: «Durant el seu regnat, el just florirà, i hi haurà pau en abundància fins que la lluna ja no existeixi. Ell governarà de mar a mar i des del Riu [Eufrates] fins als extrems de la terra».

Per mitjà del «Príncep de Pau», Jehovà complirà la promesa que va fer a Salm 46:8 i 9: «Veniu i vegeu el que Jehovà ha fet, les coses impressionants que ha fet a la terra. Ell fa que les guerres s’acabin per tota la terra. Trenca els arcs i fa miques les llances, crema amb foc els carros de guerra».

Com a avanç del compliment d’aquesta profecia, els testimonis de Jehovà estan duent a terme una campanya d’educació bíblica que ensenya a les persones a viure en pau, tal com va fer Jesús. Ara bé, no seran els homes els que compliran les paraules que han quedat registrades a Isaïes 2:4, serà Déu. Allà, Ell ens promet: «Convertiran les seves espases en relles per a les arades i les seves llances, en falçs. Les nacions no aixecaran l’espasa l’una contra l’altra, i no aprendran mai més a fer la guerra». Quina gran diferència amb els governants d’aquest món, que cada any destinen un bilió de dòlars a finalitats militars.

Tant la història com les profecies demostren que la Bíblia és un llibre únic i que totes les persones sinceres que busquen la veritat hi poden confiar.