Després d’escollir els 12 apòstols, Jesús va baixar de la muntanya fins a un lloc on hi havia molta gent reunida. Havien vingut de Galilea, de Judea, de Tir, de Sidó, de Síria i de l’altre costat del riu Jordà. Van portar persones que estaven malaltes i d’altres que estaven controlades per dimonis. Jesús va curar tothom. Després, va seure a la muntanya i va explicar què hem de fer per ser amics de Jehovà: cal que reconeguem que el necessitem i que aprenguem a estimar-lo. Però no el podem estimar si no estimem els altres. Per això hem de ser amables i portar-nos bé amb tothom, fins i tot amb els nostres enemics.

Jesús va dir: «No n’hi ha prou d’estimar els vostres amics. També heu d’estimar els vostres enemics i perdonar els altres de tot cor. Si algú s’enfada amb vosaltres, aneu a demanar-li perdó de seguida. Tracteu els altres com us agradaria que us tractessin a vosaltres».

 A continuació, Jesús va donar bons consells sobre els diners i les coses. Va dir: «És més important ser amics de Jehovà que tenir molts diners. Un lladre us pot robar els diners, però ningú us podrà robar la vostra amistat amb Jehovà. Deixeu de preocupar-vos sobre què menjareu, què beureu o què us posareu. Mireu els ocells. Déu sempre s’assegura que tinguin menjar suficient. A més, encara que us preocupeu, no podreu allargar la vostra vida. Recordeu això: Jehovà sap el que necessiteu».

Les persones mai havien sentit ningú parlar com Jesús. Els mestres religiosos no els hi havien ensenyat aquestes coses. Per què va ser Jesús el millor mestre? Perquè tot el que ensenyava venia de Jehovà.