El gran sacerdot Elí tenia dos fills que es deien Hofní i Finehès. Servien com a sacerdots al tabernacle, però no feien cas de les normes de Jehovà i tractaven molt malament la gent. Quan els israelites oferien sacrificis a Jehovà, Hofní i Finehès agafaven la millor carn i se la quedaven. Tot i que Elí sabia el que feien els seus fills, no va fer res per impedir-ho. Creus que Jehovà permetria aquella situació?

Samuel era molt més jove que Hofní i Finehès, però no va seguir el seu mal exemple. Jehovà estava molt content amb Samuel. Una nit, mentre dormia, Samuel va sentir una veu que el cridava. Es va aixecar, va anar corrents a veure Elí, i li va dir: «Soc aquí!», però Elí li va contestar: «No t’he pas cridat. Torna-te’n al llit». Samuel va tornar al llit, i va passar el mateix una segona vegada. Quan Samuel va sentir la veu per tercera vegada, Elí es va adonar que era Jehovà qui l’estava cridant i va dir a Samuel que, si sentia un altre cop aquella veu, havia de dir: «Parla, Jehovà. El teu servent t’escolta».

Samuel es va ficar al llit i va tornar a sentir: «Samuel! Samuel!». Ell va contestar: «Parla. El teu servent t’escolta».  Llavors, Jehovà li va dir: «Digues a Elí que el castigaré a ell i a la seva família, perquè sap que els seus fills estan fent coses dolentes dins del meu tabernacle i s’ha quedat de braços plegats». L’endemà al matí, Samuel va obrir les portes del tabernacle, com feia cada dia. Li feia por dir al gran sacerdot el que Jehovà li havia dit. Però Elí el va cridar i li va demanar: «Samuel, què et va dir Jehovà? Explica-m’ho». Així és que Samuel li va explicar tot.

A mesura que Samuel s’anava fent gran, Jehovà va estar sempre al seu costat. De punta a punta del país, els israelites van saber que Jehovà havia escollit Samuel per ser jutge i profeta.