Manteniu-vos en les meves paraules

«Si us manteniu en les meves paraules, realment sou els meus deixebles, i coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.» (JOAN 8:31, 32)

Què significa: Quan Jesús va dir «les meves paraules» es referia a les seves ensenyances, les quals provenien d’una font superior. De fet, va reconèixer: «El Pare, que m’ha enviat, és qui m’ha manat què he de dir i què he d’ensenyar» (Joan 12:49). En una ocasió, quan feia oració al seu Pare celestial, Jehovà, va afirmar: «La teva paraula és la veritat». Ell citava sovint de la Paraula de Déu per donar suport a les seves ensenyances (Joan 17:17; Mateu 4:4, 7, 10). Per tant, els autèntics cristians es «mantenen en les seves paraules» quan accepten la Paraula de Déu, la Bíblia, com la veritat i màxima autoritat i basen les seves creences i pràctiques en ella.

Com ho van posar en pràctica els primer cristians: L’apòstol Pau, que va escriure moltes de les cartes que es troben a les Escriptures Gregues Cristianes, sentia el mateix respecte per la Paraula de Déu que Jesús. Ell va escriure: «Tota l’Escriptura està inspirada per Déu i és útil» (2 Timoteu 3:16). Els homes que tenien la responsabilitat d’ensenyar a la congregació cristiana havien d’adherir-se «fermament al missatge digne de confiança» de la Paraula de Déu (Titus 1:7, 9, nota). Als primers cristians se’ls va animar a rebutjar les «filosofies i raonaments falsos i buits que es basen en tradicions humanes, en les coses elementals del món i no pas en Crist» (Colossencs 2:8).

Qui encaixa actualment en aquesta descripció?: La Constitució dogmàtica sobre la revelació divina, que el Vaticà va adoptar el 1965 i que se cita al Catecisme de l’Església Catòlica, afirma: «L’Església [Catòlica], a la qual s’ha confiat la transmissió i la interpretació de la Revelació, no fa dependre tota la seva certesa sobre les veritats revelades només de la sagrada Escriptura sola. Per això totes dues, Escriptura i Tradició, s’han de rebre i venerar amb un mateix esperit de pietat». * Un article de la revista Maclean’s va publicar les paraules d’una sacerdotessa del Toronto (Canadà), que va preguntar: «Per què necessitem una veu revolucionària de fa dos mil anys per guiar-nos? Nosaltres tenim idees molt bones, però constantment perden força perquè les hem d’encaixar amb Jesús i l’Escriptura». *

L’obra New Catholic Encyclopedia diu sobre els testimonis de Jehovà: «Veuen la Bíblia com l’única font per a les seves creences i normes de conducta». Recentment, un home del Canadà va interrompre una testimoni de Jehovà mentre es presentava, i li va dir: «Sé molt bé qui sou». Assenyalant la Bíblia que portava la testimoni, va afegir: «Això sempre us delata».

[Notes]